La gran banca espanyola ha batut rècord de beneficis aquest 2022. Si agafem els sis grans bancs espanyols, el Santander, el BBVA, CaixaBank, el Sabadell, Bankinter i Unicaja, sumen un total de 20.849 milions de beneficis durant aquest 2022 i representen un rècord històric per al sector. En total això significa un increment dels beneficis del 28% que arriba enmig d’una crisi de preus sense precedents causada pels preus energètics i els colls d’ampolla en les cadenes de subministrament. Aquest augment dels beneficis, superiors al que estem acostumats, dona la raó al govern espanyol i a la creació de l’impost extraordinari de dos anys de durada que gravarà el 4,8% del seu marge d’interessos més les comissions netes de totes les entitats que van facturar més de 800 milions d’euros l’any 2019. A més, cal recordar que aquest impost és només imposable sobre el negoci dels bancs a l’estat espanyol, per tant, no afecta els negocis a l’exterior.
I la prova d’aquests resultats extraordinaris és que tant el Santander com el BBVA han batut rècords històrics. Per un costat el banc càntabre ha registrat beneficis per valor de 9.605 milions d’euros, un augment del 18% respecte a 2021. Per l’altre, el banc amb seu a Bilbao ha registrat un guany de 6.420 milions, que suposen un increment del 38. Per darrere trobem CaixaBank que ha guanyat 3.145 milions, un 29,7% més. Per darrere trobem el Sabadell que va anunciar beneficis per valor de 859 milions d’euros (+61,9%), Bankinter amb 560 milions de beneficis (+28%) i, per últim, Unicaja, que quasi ha duplicat el benefici arribant fins als 250 milions.
Aquests guanys extraordinaris, assegura el govern espanyol, tenen dues coses en compte, per una banda, les grans operacions corporatives, com poden ser les fusions que han viscut CaixaBank i Unicaja, o les plusvàlues de la sortida a borsa de Bankinter. En segon terme aquest impost extraordinari també apunta al fet que les últimes pujades dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu (BCE) han disparat considerablement a l’augment dels beneficis dels bancs, sobretot durant la segona meitat de l’any.
Ara bé, tot i aquest augment dels beneficis durant la segona meitat del 2022, la rendibilitat dels bancs espanyols segueix sent considerablement baix, ja que encara no cobreix el cost del capital. Aquest és, precisament, el principal argument de totes les entitats bancàries per rebutjar l’impost imposat per Sánchez. De fet, estan tan en contra que tots els bancs s’estan plantejant impugnar-lo, de fet Bankinter ja ha anunciat que, efectivament, anirà als tribunals.
Més enllà de tot el potencial problema jurídic entre el sector bancari i l’executiu espanyol, durant les últimes setmanes s’han anat presentant els resultats, concloent aquest divendres amb CaixaBank. En saber els resultats de tots plegats es pot, més o menys, augurar quines seran les quantitats que cada banc haurà de pagar a l’estat. Cal apuntar, però, que el pagament no s’haurà de fer tot de cop, sinó que es farà en dues parts. El primer pagament serà aquest mateix mes de febrer i el segon durant el segon semestre.
Quant haurà de pagar cada banc?
La gran pregunta al voltant d’aquest impost és quant haurà de pagar cada banc? Doncs bé durant les presentacions de resultats els màxims dirigents de les diferents entitats ho han anat comentant a preguntes dels periodistes. Aquest divendres Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, ha comentat que pagaran al voltant d’uns 400 milions d’euros, i seran els que més diners aportin, ja que són el banc amb més activitat dins d’Espanya. Dijous la presidenta executiva del Santander, Ana Patricia Bontín, va comentar que en el seu cas serien uns 225 milions d’euros, una xifra molt semblant a la que pagarà el BBVA, segons va assegurar el seu conseller delegat, Onur Genç. Al Sabadell contribuirà amb uns 150 milions d’euros, tal com va comentar el CEO César González-Bueno. Per la seva part Unicaja pagarà uns 85 milions d’euros i Bankinter entre 80 i 100 segons els primers càlculs de l’entitat.
A priori semblen grans quantitats de diners, però quan representen sobre el total dels beneficis de les diferents entitats? Si fem la regla de tres entre les xifres estimades que han de pagar i els beneficis totals anunciats les xifres no són extremadament elevades en la majoria dels casos. El més perjudicat de tots, de llarg, serà Unicaja que el cost de l’impost representarà el 32,6% dels beneficis obtinguts. En segon lloc, trobarem a Bankinter, que haurà d’aportar entre un 14,2 i un 17,8% del benefici del 2022, una xifra que podria estar pròxima a la que pagarà el Sabadell, que amb els 150 milions que calculen representen un 17,4% del benefici.
Ja molt per sota trobem CaixaBank, que segons les dades facilitades per Gortázar, el cost de l’impost representarà un 12,7% del benefici. Ni de bon tros, però, CaixaBank serà el banc que menys haurà d’aportar, ja que el BBVA i el Santander aportaran un 3,5% i un 2,3% dels seus beneficis. En aquests dos últims casos cal tenir en compte que gran part del seu negoci el tenen fora de l’estat espanyol i, per tant, els seus beneficis venen en gran part d’aquestes operacions a l’estranger, d’aquí la seva menor afectació sobre els beneficis finals.
1 
