El consens d’empresaris, institucions econòmiques i representants del món del treball és més que clar: la intel·ligència artificial, a diferència d’altres tecnologies que han emergit i desaparegut recentment, tindrà efectes estructurals sobre l’economia global. Malgrat la volatilitat que està imprimint a la borsa, els inversors aposten per una expansió tècnica a una escala similar a la d’internet a principis dels 2000. “L’abast tecnològic de la IA està fora de tot dubte”, sentenciava el director general de GVC Gaesco, Jaume Puig, en una recent conversa amb Món Economia. La reformulació de l’activitat econòmica, segons acorden els experts, serà d’arrel; una capacitat susceptible de generar enormes beneficis, però que també implica grans riscos. El més gran, la pèrdua de llocs de treball, especialment aquells que podrien esdevenir redundants amb les capacitats de la IA. Segons un recent informe elaborat pel Banc Mundial i l’Organització Mundial del Treball, la ràtio de treballadors potencialment afectats per l’adveniment de les tecnologies automatitzades és fins i tot més elevat del que es considerava fins ara: en els països d’alta capacitat econòmica -entre els quals compta Catalunya, d’acord amb els càlculs d’ambdues institucions- l’exposició a la IA generativa és d’un 32% de tota la força laboral.
L’estudi, sota el títol Disrupció sense dividends? Com la divisió digital esquinça l’impacte global de la IA, analitza la capacitat de capgirar l’economia dels models de llenguatge massius i altres eines fonamentades en la generativa a països amb diverses característiques. Els experts encarregats d’elaborar l’anàlisi assenyalen, de fet, que la quantitat de llocs de treball afectats per la IA als països rics més que duplica la dels estats en vies de desenvolupament. En concret, al segon terç de la divisió econòmica global -com ara els BRICS, amb l’excepció de la Xina, que no està inclosa al paper perquè el govern de Pequín no facilita microdades d’ús de la intel·ligència artificial- només el 15% dels empleats podrien estar tocats per la IA. Val a dir que aquesta ràtio no inclou només les feines que podrien ser destruïdes per una alternativa automatitzada: el Banc Mundial i l’OIT també apunten a aquelles tasques que podrien ser “millorades o optimitzades” per un bon ús de la tecnologia.
És en aquesta diferenciació a on els països en vies de desenvolupament, fins i tot els que comptabilitzen una millor penetració de les tecnologies digitals, surten guanyant. D’acord amb l’estudi, si fa no fa un 17% del total de l’estructura laboral podria sortir guanyant de l’aplicació de companys i agents d’IA, models de llenguatge i altres eines innovadores. El 8%, però, està exposat fins al nivell de la substitució. D’acord amb els autors, la primera xifra -la de tasques millorables per la intel·ligència artificial- “es manté estable” a través de les fronteres econòmiques entre països. És el segon el que oscil·la: l’estudi confirma que països com Catalunya o els seus veïns europeus pateixen més perill de destrucció d’ocupació per redundàncies amb la IA que no pas les potències asiàtiques o llatinoamericanes, més endarrerides pel que fa al seu desenvolupament econòmic. “Si l’estructura ocupacional és la variant observada, els guanys potencials de productivitat estan més distribuïts entre països que els riscos de l’automatització, que romanen més concentrats en els estats rics”, argumenten. És a dir, els països en vies de desenvolupament “estan més ben posicionats per beneficiar-se de l’adopció de les tecnologies” que no pas les economies capdavanteres del planeta.
Les tasques més exposades
Segons l’estudi detallat dels experts del Banc Mundial i l’OIT, la divisió entre ocupacions exposades i no exposades a la IA està clara: les tasques més digitalitzades són molt més susceptibles de ser substituïdes per una aplicació d’IA generativa. Els treballadors manuals, evidentment, no tenen cap mena de risc: les ocupacions elementals, els operadors de fàbriques i manufactures, els treballadors d’atenció presencial al client o la pagesia, per exemple, consten entre els que no tenen res a témer per part de la IA. De fet, d’acord amb la recerca publicada, els operaris fabrils o els de la construcció poden veure millorades les seves rutines, gràcies a les millores en productivitat i eficiència a escala organitzativa que ofereix la intel·ligència artificial. La frontera la marquen els oficinistes: més del 80% de les tasques corporatives mecàniques poden ser reemplaçades per un agent d’IA, mentre que menys d’un 10% poden ser millorades per aquestes eines.
A mesura que augmenta l’especialització, el risc és més baix: entre les ocupacions professionals -advocats, periodistes i similars- un de cada cinc treballadors, els que porten a terme les tasques més mecàniques, poden ser substituïts. A canvi, també consten entre els que menys se’n podran beneficiar, atès que els empleats que sobrevisquin ho faran, en bona manera, gràcies a contactes, relacions interpersonal i competències poc relacionades amb els processos computacionals. Els grans guanyadors, finalment, seran els executius: els autors de l’informe consideren que aquests perfils podran guanyar amplament amb la IA -un 40%, si fa no fa, viurà millor a l’oficina-.
En tot cas, els autors subjecten els beneficis de la intel·ligència artificial a dues variables, independents del desenvolupament tècnic: una inversió “quirúrgica” en formació i capacitació dels professionals; i el desplegament de noves “polítiques de regulació del mercat de treball” que tinguin en compte la nova realitat tecnològica. L’objectiu de les organitzacions és igualar els usuaris de les eines automatitzades, tant per dalt com per baix: reduir els efectes perniciosos entre els treballadors més vulnerables i optimitzar-ne els beneficis allà on siguin aplicables. Aquest “escenari optimista” té un revers obscur: si no s’apliquen les normes i es dediquen els recursos necessaris “els guanys en productivitat es concentraran allà a on els colls d’ampolla digitals ja són petits, mentre que els riscos de desplaçament arribaran més ràpidament als treballadors en entorns més pobres”. La IA, doncs, s’ha de lligar en curt per desplegar-ne tot el potencial.
