El sector de les telecomunicacions al món està vivint un dels canvis més notoris en la seva història. Grans companyies que fa anys que treballen per a millorar la connectivitat comencen a veure com les maneres de comunicar-se -amb l’arribada de la tecnologia- van més enllà del que s’esperaven. Els Estats Units i la Xina inverteixen dia rere dia en la investigació de la tecnologia del futur, mentre Europa -el que un dia va ser el territori més innovador- es queden enrere per culpa de les regulacions. Les grans companyies de telecomunicacions critiquen la poca intervenció dels governs dels 27 estats de la Unió Europea, que abans de facilitar l’accés a inversió, posen traves a les empreses. Paral·lelament, Europa es preocupa per la competitivitat del sector, un paràmetre que les TelCo asseguren “està cobert”, perquè “no es tracta de tenir molts jugadors en el mercat sinó de gastar més en innovació”, tal com destaca Tim Höttges, CEO de Deutsche Telekom. Mentre la Comissió Europea advoca per mantenir una gran quantitat d’empreses al mercat, les grans companyies demanen col·laboració i posen sobre la taula la necessitat de fer realitat totes les promeses que l’organització li ha fet al sector: “Prou parlar i més accions”, rebla José María Álvarez-Pallete, president de Telefónica.
Europa és una de les regions amb més empreses de telecomunicacions del planeta. Lluny de ser una bona notícia, les grans companyies del continent constaten que aquesta diversificació de recursos els juga una mala passada a l’hora d’invertir a millorar la connectivitat. De fet, els dos jugadors més potents del mercat -els Estats Units i la Xina- tenen vuit i quatre operadors respectivament. En altres paraules, a la Unió Europea sobren empreses de telecomunicacions. La situació empitjora amb els anys, ja que la tecnologia avança, però els recursos europeus són limitats, això i les constants contradiccions amb les regulacions dels 27 països collen les empreses de telecomunicacions fins al punt que en els últims 15 anys, la inversió s’ha desaccelerat de manera gradual. “Hem invertit un 124% més en telecomunicacions que el 2004″, diu el CEO de Deutsche Telekom, que tot i que no és un percentatge baix, en comparació en altres sectors com la tecnologia (863%) o els mitjans (397%), “estem molt per sota”, lamenta Höttges.
El problema principal que proposen les grans companyies és la quantitat d’empreses que hi ha en el sector. En aquest context, les persones tenen moltes possibilitats de línies on comprar els serveis. Segons Margherita Della Vella, CEO de Vodafone, el mercat no està pensat per mantenir tantes empreses i per això la inversió és limitada. En aquest sentit, l’experta ho compara amb la competència en infraestructures. “Pensem que el sector de les telecomunicacions és com el de les vendes, però aquest segon pot mantenir una quarantena de marques fent el mateix”, explica la CEO de Vodafone que afegeix que “si tinguéssim una quarantena de carreteres paral·leles, ens semblaria una pèrdua de diners”. De fet, com més competència menys oportunitats d’inversió i més fragmentació del mercat.
Per altra banda, moltes empreses també significa una gran quantitat de clients dispersos, el que provoca una competència de preus més elevada. Actualment, l’ARPU europeu -l’índex que mesura la capacitat adquisitiva dels clients- és molt baix. “Mentre el dels Estats Units creix, el nostre es manté en els 15 euros”, diu Höttges. L’ARPU defineix la línia en la qual les empreses han de marcar el seu preu mitjà, ja que si no poden arribar a perdre clients, i per tant hi ha poc marge de maniobra en un sector on a Europa premia el low-cost. La qüestió de la competència, però, va molt lligada amb la necessitat de la Comissió Europea de mantenir l’equilibri de preus. Històricament, la reducció de mercat portava a una alça desmesurada de preus, el que provocava certa inseguretat. No obstant això, les grans empreses de telecomunicacions reiteren que a hores d’ara no hi hauria aquest problema i posen l’exemple estatunidenc, que ha reduït en gran part el seu mercat de les telecomunicacions i els preus s’han estabilitzat en pocs mesos. “No es tracta de tenir més empreses per mantenir la competència, es tracta d’aglutinar més companyies per poder atraure inversors“, explica Álvarez-Pallete.
La inversió cau, es dispersa i va als Estats Units
La manca d’inversió és un altre dels grans conflictes que té el sector. No només ens trobem en una època en què la inversió europea ha anat caient, només cal veure la reducció que es pot percebre en les empreses emergents, que cada vegada han de sobreviure més del creixement orgànic. En el món de les telecomunicacions passa el mateix, hi ha pocs inversors i necessiten una xarxa robusta i col·laborativa que, per ara, no acaba de quallar a Europa. Si bé és cert que algunes companyies s’han ajuntat per crear noves eines de connectivitat, encara és un percentatge molt residual si es compara amb la gran quantitat de companyies que operen a la Unió Europea. Posant d’exemple Open Gateway, una iniciativa del sector TelCo liderada per la GSMA que transforma les xarxes de telecomunicacions en plataformes developer-ready, obrint tot el poder de la xarxa. Tot i que Telefónica i altres empreses de telecomunicacions hi participen, encara és un projecte amb poca inversió exterior.
A l’altre costat de l’oceà, els Estats Units juguen en una altra divisió, on les inversions en telecomunicacions són set vegades més altes. “Als EUA inverteixen 240,3 euros anuals per persona en telecomunicacions, en canvi, a Europa només 109,1 euros“, confirma el CEO de Deutsche Telekom. Una situació que encara posa més entre l’espasa i la paret les companyies de la Unió Europea que busquen a la desesperada el capital necessari per fer inversions. “Som l’última esperança d’Europa en la tecnologia, però tenim un gran forat d’inversió”, descriu el president de Telefónica, que assegura que són “bons innovant” i que la Unió Europea ha de creure que “quan fan coses junts surten molt bé”. Mentre Europa -fragmentada- continua lluitant per una part petita de la inversió, “els Estats Units s’està emportant una gran tros del pastís”, lamenta Höttges.
La Comissió Europea, el taló d’Aquil·les de les telecomunicacions
Les TelCo europees coincideixen en atacar la Unió Europea per no haver relaxat i canviat les seves polítiques envers el seu sector. A hores d’ara, encara es mantenen certes normatives per fomentar la competència que segons Álvarez-Pallete “estan obsoletes”. Una d’elles podria haver causat la pausa de més d’un any de la fusió entre Orange i MásMóvil. Una situació que algunes fonts del sector han titllat d'”incoherent” i que la mateixa Christel Heydemann, CEO d’Orange, critica: “Més d’una fusió és el que necessita aquest sector”. En aquest sentit, també han criticat la necessitat de pactar la cessió de freqüències perquè hi hagi nous actors en el mercat, ja que les mateixes empreses de telecomunicacions argumenten que “si no ho utilitzem nosaltres, ens obliguen a cedir-ho perquè ho faci un altre”, diu Höttges.
Tanmateix, la competència no és l’única regulació que les TelCo no veuen en bons ulls. Sense dubte, la més criticada és la potestat dels governs de tenir en propietat l’espectre radiofònic, que es podria definir com les carreteres per on viatge la tecnologia. Per a les empreses, no saber fins quan podran utilitzar les freqüències i haver de competir cada any per renovar-les és “una pèrdua de temps”, tal com ho descriu la CEO de Vodafone, qui reconeix que “no es pot planificar a llarg termini si no saps si tindràs les teves línies”. Una situació que no es replica als Estats Units, on els directius han afirmat que les empreses són propietaris de l’espectre. Amb tot, doncs, les empreses de telecomunicacions han reiterat la necessitat de canviar les regulacions europees i modificar-les per fer més efectiva la col·laboració i fusió entre companyies, perquè tal com expressa Álvarez-Pallete: “És hora que tot això que hem escoltat des d’Europa es faci realitat”.
