“La primera bona notícia és que aquest sigui el cinquè BNEW”, celebra Pere Navarro només començar la conversa. El delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona surt amb el cap alt de la Barcelona New Economy Week 2024. L’esdeveniment, que va néixer en un context que no podía ser més advers -hi va arribar per primer cop en una de les setmanes de pau de l’octubre del 2020, quan amb prou feines es començava a albirar la fi de la pandèmia-, no només ha sobreviscut a la ciutat. Amb més de 12.700 assistents, “tots ells amb capacitat de prendre decisions a les seves empreses”, s’ha establert com una referència al món de la nova economia al sud d’Europa. Davant el repte d’actualitzar-se en el món del canvi constant, el certamen arriba cada any a l’edifici DFactory cercant els punts clau de la conversa econòmica al seu voltant -des del turisme a l’habitatge, passant per la sostenibilitat dels viatges aeris, com és el cas d’enguany-. Al centre de l’estructura, des de la pasarel·la que connecta amb l’auditori, s’observen una munió de converses entre directius, emprenedors i treballadors de firmes industrials, moltes de les quals s’acabaran concretant en projectes d’allò més ambiciosos. Amb ganes de mirar endavant, però amb les dificultats de predir un futur que, cada cop més, només es veu a poques setmanes vista, Navarro pensa en ciència ficció: “Jo no sé si d’aquí 10 anys hi haurà viatges interplanetaris!”. Sense caminar per la Lluna, és cert, algunes de les 35 empreses que hi operen semblen extretes d’una pel·lícula.
Quin balanç fa de la cinquena edició de BNEW?
Tenim molt bones sensacions. La primera és que som al cinquè BNEW. Quan es va crear l’esdeveniment el 2020, en un moment en què no es podia fer res, teníem molt clar que volíem que perdurés. Que donés respostes i esdevingués el lloc de trobada de tot allò que en diem nova economia. El BNEW està viu, i per tant es transforma cada any, igual que l’economia. Hem incorporat un vertical d’aviació, que és un element de debat a tot el món, però també a Barcelona. Tot allò que fa referència a la salut, no només per la pandèmia, sinó perquè és una activitat econòmica molt important, molt relacionada amb les noves tecnologies i la creació de riquesa. Parlem també de temes transversals. Sostenibilitat, que totes les empreses saben que l’han incorporat; el talent, que no és quelcom que es compri, són persones que s’han de formar, atraure-les, fidelitzar-les, i això és més complex del que sembla. Mobilitat, Proptech, ciència…
El que caracteritza el BNEW és que totes aquestes verticals estan relacionades entre elles; i això no passa a les fires i congressos. Tots aquests mons es barregen.
Què té la nova economia perquè calgui una visió holística que no es veia necessària abans?
La nova economia no existeix. El que tenim és l’evolució de l’economia. Però sí que ha canviat molt la velocitat a què es dona aquesta evolució. Per tant, quan parlem de nova economia, del que realment parlem és de la capacitat d’adaptar-se al canvi. Aquesta visió holística, general, respon al fet que a les ciutats, el territori en general, passa de tot. La salut està relacionada amb la mobilitat, la sostenibilitat, el talent és necessari per a totes les activitats. Aquesta velocitat fa necessari que diferents sectors que es coneixien, però que potser no interaccionaven, tinguessin aquí una oportunitat per fer-ho.
I això té un símbol permanent, que és el DFactory. El concepte del DFactory, on se celebra el BNEW, és justament aquest. És un edifici arquitectònicament singular, atractiu, molt especial. Però el més important que té és que les empreses que hi són, industrials totes elles, tenen la capacitat de relacionar-se entre elles i generar nous projectes. Això no passava abans: quan tu vas a un viver d’empreses, una acceleradora, cadascú està al seu lloc. Aquí, podríem posar molts exemples de solucions a problemes generades entre empreses. I més enllà: els contactes digitals han augmentat exponencialment. I això vol dir que hi ha ganes d’explorar noves formes de col·laboració.
BNEW neix en un context de reptes, com era la pandèmia, però no han deixat de venir-ne: innovació, logística, conflictes geopolítics… Com es promociona la nova economia en un món tan convuls?
El món mai ha deixat de ser convuls. Quan comença la invasió d’Ucraïna, va haver-hi un daltabaix en el món. Ens vam haver d’adaptar: el gas liquat que venia de Rússia va haver de venir d’altres països. Es van haver de reformular els mercats d’aliments. Recordo molt clarament que hi havia empreses industrials a Catalunya que se subministraven de ferro i altres metalls de la gran foneria de Mariupol, que va ser bombardejada per l’exèrcit rus, i es van haver de buscar altres camins. Desitjant que aquestes situacions acabin, sí que estem veient que els circuits busquen alternatives: tenim un problema al canal de Suez, però tenim una alternativa, rodejar Àfrica, que és més llarga i més cara. Tothom ha millorat la seva capacitat d’adaptar-se i la velocitat en què ho fa.
El World Economic Forum va publicar el febrer del 2020 un llibret sobre els riscos globals que no deia res d’una pandèmia, i al març ja estàvem tots confinats. Ningú pensava que això s’acostés. Això ens ha ensenyat que empreses, start-ups, saben adaptar-se a bona velocitat. Fa dos anys no estàvem parlant d’intel·ligència artificial. Sabíem que existia, però no estava a l’abast de tothom. Ara ja és al dia a dia de la gestió de totes les empreses.
Quines són les necessitats del teixit innovador de Barcelona que van identificar quan imaginaven BNEW?
El concepte del BNEW se’l va inventar la nostra directora general, la Blanca Sorigué. Volia crear quelcom diferent, també híbrid -físic i digital- perquè no s’aturés per la pandèmia. L’objectiu era organitzar durant la primera setmana d’octubre del 2020, quan ja crèiem que ja s’hauria superat la pandèmia, un esdeveniment per posar sobre la taula totes les iniciatives que s’havien desenvolupat per part del món públic i privat; obrir una finestra d’optimisme després d’una crisi de salut, econòmica… L’octubre del 2020 encara no havia passat la pandèmia, i va ser trencador, perquè va ser l’única cosa que es va bellugar aquell any a la ciutat de Barcelona.
Quatre anys després, pensem que aquest objectiu es va assolir. Vam crear una cosa nova, un esdeveniment diferent de tots els altres, que és molt útil per crear espais de relació i connexió entre diferents mons. Això és una setmana per a professionals, gent que decideix coses en les seves empreses. La relació que fan aquí, la traslladen a la companyia i en sorgeixen nous productes i serveis. Hem aconseguit que sigui un esdeveniment global, amb 106 països.
Com es percep Barcelona i el seu teixit empresarial innovador des d’aquests espais globals que hi convergeixen?
El BNEW es fa a Barcelona, això és quelcom que volíem que fos molt evident. Seria possible en una altra ciutat? A molt poques. Aquí a Barcelona ja hi ha els fonaments, ja té la marca mundial. És una ciutat líder en el món de la salut, de la creativitat, de la innovació… Tenim un caldo de cultiu propici. Què hi hem fet amb aquests ingredients? Ho hem empaquetat bonic, hem fet quelcom atractiu en el format, però especialment en la seva capacitat de ser útil. Als professionals dels 106 països que venen, aprofitant tot això, els interessa ser aquí. Aquest esdeveniment cada cop és més útil.
Ha millorat la percepció de Barcelona com a node innovador fora de les fronteres del país?
Sí. La passada setmana es va anunciar tot un programa d’economia blava, per exemple. Ara Barcelona s’obre al mar com a oportunitat de desenvolupar una nova economia. Hi ha una aposta molt clara per desenvolupar diferents pols a la ciutat. Hem vist el projecte del trasllat del clínic, estem veient com s’acceleren els accessos al Port de Barcelona, imprescindibles perquè sigui competitiu. Està havent-hi un debat sobre l’aviació, que va més enllà de l’ampliació de l’Aeroport. El Prat, aquest estiu, ha estat al límit de la seva capacitat; i els serveis aeroportuaris defineixen la capacitat econòmica d’una ciutat. Cal ampliar el transport aeri, tant de persones com de mercaderies, però de manera sostenible. I els avions cada cop ho són més.
Quines solucions concretes ha trobat el sector de l’aviació al BNEW?
Hem volgut que el debat al BNEW sobre el transport aeri tingui arguments sòlids, que estigui lluny de les guerres a campanar. Dimarts va haver-hi un debat amb responsables de Vueling, Paradors i l’hotelera Hotusa. Amb ponents molt sòlids, cerquem que ens expliquin quins són els avantatges, els inconvenients i les solucions per al sector, i com i quan arribaran. Totes les companyies aèries tenen plans per aplicar la sostenibilitat en els pròxims anys; cap dirà que li encanta contaminar. I penso que totes són sinceres, com a mínim en el món en què vivim nosaltres. Estem parlant de la supervivència de les persones i el planeta en general, i això al BNEW es respira molt clarament. Grans empreses i start-ups, totes parlen d’això. Parlant de l’aeroport: nosaltres vivim a una regió metropolitana en la qual més del 75% del territori el conformen parcs protegits i sòl agrícola. No hi ha cap altra regió metropolitana al món amb aquest grau impressionant de protecció. Si s’ha d’allargar la pista, s’ha de compensar amb un altre espai. Vull dir que creixement i protecció de l’espai són compatibles. Hi ha altres àrees similars que no tenen proteccions, que és tot ciment.
Nosaltres creiem en el creixement, no en el decreixement. Perquè amb el decreixement acaben patint sempre els més vulnerables. Això sí, en un creixement que sigui sostenible, respectuós. No només del medi ambient, també de les persones. Parlo de crear una riquesa que sigui compartida pel conjunt de la població. La presència d’un aeroport competitiu a Barcelona fa que s’ompli de congressos, activitat econòmica, gent que ve de tot el món a invertir a la ciutat. Fira de Barcelona està tenint assistència rècord a les seves fires; i això no és turisme, això són persones que venen aquí a crear negoci, a gastar en el millor sentit de la paraula. Si Barcelona no té les característiques necessàries, el mapa del món és molt petit.
Després de tres edicions a l’edifici DFactory, quin valor afegit ha aportat al projecte BNEW?
Molt clar: al DFactory hi ha 35 empreses que hi treballen cada dia, totes elles industrials, i també participen del BNEW. Els professionals que hi venen tenen l’ocasió de veure què s’hi fa. Tindran també l’ocasió de veure la segona fase, que molt aviat començarem aquí al costat, fins a arribar a un complex de 100.000 metres quadrats. Moltes de les empreses que tenim han vingut perquè hi ha les altres. Fins i tot empreses que venen a la setmana ja ens han comunicat que volen instal·lar-s’hi. Per tant, DFactory és una infraestructura industrial que pretén ajudar que aquesta indústria es desenvolupi a l’àmbit metropolità de Barcelona. Molts han descobert l’edifici pel BNEW.
La idea del districte 4.0 és una escalada del DFactory? Quines són les aspiracions?
Volem convertir aquest polígon industrial en el districte 4.0. No només de Barcelona: de referència internacional. No hi ha cap altre lloc d’Europa amb aquestes característiques: una ciutat i un àmbit metropolità, un port, un aeroport; i el districte, un cor que batega, al centre. També anem cap a una internacionalització: avui, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona és un referent en tot el món. I això vol dir que aquestes experiències es poden replicar en altres llocs del món.
Que penseu que podrà aportar aquest projecte a Barcelona i el seu sistema innovador?
Una de les qualitats més interessants de Barcelona és que no s’ha especialitzat en una única cosa. Abans parlàvem d’economia blava, però també hi ha el 22@, amb el sentit de barrejar un àmbit antigament industrial amb nova activitat econòmica. Hi ha el nou clínic, i tantes altres coses. El districte, doncs, serà un dels ingredients que configuren una gran aposta de la ciutat per avançar. Aporten una visió de la ciutat de Barcelona com un centre mundial de nova economia.
En quin lloc quedarà Barcelona en la competició internacional de ciutats amb aquest canvi?
Representants de ciutats molt importants del món ens diuen que Barcelona està avançant molt. El creixement sòlid, basat en la indústria, la innovació, la nova economia, la salut, també amb els serveis, el té Barcelona. I això no és d’ara: fa 70 anys sortia el primer SEAT de la fàbrica de la Zona Franca. Si apostem per aquesta nova indústria, aquesta serà la base de l’economia. La ciutat està plena de punts on es fan coses, cadascuna al seu lloc. La diferència és que el DFactory no és un projecte, això ja és aquí, i funciona. I en volem un altre aquí al costat. Nosaltres hem visitat molts edificis fantàstics arquitectònicament parlant, que a dins no saben què posar-hi. Això d’aquí és ple.
Parlava de la rellevància del talent. Què suposa espai com el que plantegen al districte 4.0 a l’hora de fer la ciutat atractiva per treballadors d’alt nivell?
Si ara et passeges per les empreses del DFactory, sentiries parlar un munt d’idiomes. Algú et diria: “jo vivia a una altra ciutat i estava fart. He vingut a Barcelona, i estic encantat”. No només perquè s’hi visqui bé, que s’hi viu bé. Hi ha democràcia, hi ha llibertats, hi ha estat del benestar… Tot això, junt, només hi és a Europa; es dona a Barcelona. A més, és un entorn que dona oportunitats laborals. A la incubadora de logística del Consorci tenim una pila d’estrangers que han muntat empreses a Barcelona! Per què? No només perquè estiguin encantats de ser aquí, que també; és un lloc on les seves empreses poden créixer. Som a un punt geogràfic que es troba al centre d’Europa, Àfrica i Amèrica. Ho explicava molt bé l’Antonio Costa, exprimer ministre de Portugal: la península Ibèrica és un factor de competitivitat.
Vista la centralitat del canvi i la velocitat en la nova economia, què us imagineu per als pròxims cinc BNEW? Quines són les següents passes?
El Consorci va començar amb un pol industrial dels més importants d’Espanya. Era una cosa innovadora que creava llocs de treballs. Doncs això busquem. Des del món públic, i en íntima col·laboració amb el privat. En el futur? No ho puc predir. Fa dos anys no hauria dit que parlaríem d’intel·ligència artificial. Per tant, el més important és l’adaptació al canvi, un canvi ràpid. Blade Runner es va equivocar, perquè parlava de cotxes voladors, però les pantalletes eren tontes. I han evolucionat més les pantalles que els cotxes. Ens podem imaginar moltes coses, la ciència-ficció en algun moment es fa ciència! Jo no sé si d’aquí a 10 anys hi haurà viatges interplanetaris. El supercomputador de Barcelona serà quàntic, i això multiplicarà la capacitat de generar i analitzar dades. Amb tot això vinc a dir: com serà el BNEW de l’any vinent, t’ho diré d’aquí a sis mesos.
1 
