En l’última dècada s’ha demostrat que la conquesta de l’espai ja no va d’arribar a la Lluna ni de construir aquells enormes satèl·lits que només són accessibles per als 10 o 12 països més grans -econòmicament- del món, donant vida al que s’ha anomenat NewSpace. Un bon exemple d’aquesta transició que està patint el sector espacial mundial és Starlink, que ha aconseguit crear una constel·lació de satèl·lits des del sector privat. A Catalunya la situació és bastant diferent dels Estats Units, però s’està consolidant un potent ecosistema en els últims anys. “En els últims deu anys el sector ha crescut molt, sobretot tenint en compte que l’espai, tradicionalment, no ha estat mai un sector potent a Catalunya“, apunta el CCO i cofundador de Pangea Aerospace, Xavier Llairó. Tot i això, el NewSpace “encara té molt camí per a recórrer a Catalunya”, i es troba en una fase de creixement, apunta Mercè Cuixart Segundo, membre de la Comissió d’Espai de la Cambra de Barcelona. En aquesta línia, tots dos experts asseguren que el següent pas per al NewSpace català hauria de ser l’atracció o la creació d’una empresa potent i gran que pogués “fer créixer el sector”, tal com ja va fer la Seat amb el sector automobilístic català a mitjan segle passat.
Alhora, Llairó explica que un altre punt que podria impulsar tota l’economia relacionada amb l’espai a Catalunya és un augment considerable del pressupost públic i la inversió per acabar d’acompanyar el sector privat en aquesta fase de maduració. En una línia similar es pronuncia Cuixart, que reclama que el sector públic segueixi “habilitant” el sector privat durant els pròxims anys perquè aconsegueixi consolidar-se, per bé que lamenta que encara falten inversors privats especialitzats. Alhora, la nova la secretària de Polítiques Digitals del Govern, Maria Galindo, apunta a Món Economia que “la connexió entre les grans empreses d’espai i aquest teixit de pimes tan innovador” amb el que compta el país “és molt important per ajudar el sector a adaptar-se als cicles de canvi que es van succeint”.
Dins de la tasca d’inversió que reclama el sector privat, Galindo recorda que en els últims quatre anys l’administració ha invertit 23 Milions d’euros en l’estratègia NewSpace a Catalunya” i que gràcies a aquest impuls “el sector ha realitzat inversions per valor de cinc o sis cops més”. De cara al futur, la secretària explica que ja s’està treballant en un nou Pla Estratègic 2025-2030 per “tenir un instrument que ens ajudi a fixar i fer seguiment dels objectius estratègics dels pròxims anys” que comptarà amb “estabilitat pressupostària” i buscarà “donar protagonisme al sector productiu” espacial català.
Per altra part, Galindo exposa que “sense dubte”, l’administració continuarà “treballant conjuntament amb tots els actors” per poder engrandir el sector, ja que considera que la “col·laboració publicoprivada és essencial per a l’èxit dels projectes que impulsem”. “Necessitem treballar amb el sector privat perquè tot allò que es fa en fase de recerca es transfereixi al mercat, tot desenvolupant casos d’ús que validin les solucions tecnològiques” sentencia la secretària.
El talent, un factor clau
Un punt important en tot aquest creixement del sector que tant sector privat com públic estan incentivant a Catalunya és el talent. En aquest punt, Cuixart assegura que Catalunya ha de ser capaç d’atreure i desenvolupar talent, a través de graus universitaris i formacions professionals, per poder atreure empreses internacionals o nodrir les que ja estan establertes a Catalunya. Per a intentar-ho, la UPC ja ha posat en marxa un grau per posar fil a l’agulla i diversos cursos d’FP, però encara falten cursos que preparin talent des del punt de vista mecànic, comenta l’experta de la Cambra. Alhora, un altre punt per continuar acumulant talent a Catalunya, segons apunta Cuixart, és el fet de donar més eines al sector de la recerca per poder transferir el coneixement al mercat i obrir noves vies de negoci, ja que actualment Catalunya investiga molt més dels productes que arriben al mercat.
Per altra part, Cuixart afegeix que el sector també necessita atreure altres perfils per continuar creixent, com ara especialistes en dret o relacions internacionals. En aquest sentit, considera que la inclusió d’aquests perfils diferents ajudaria a escapar de la idea que és un sector molt tècnic, si no que pot incidir en una gran quantitat de sectors. Un factor en el qual també coincideix Galindo, que recorda que el sector espacial actual “és molt transversal” i que anirà a més, ja que “cada cop van sorgint més oportunitats en diversitat de sectors econòmics, entre els quals destaquen la indústria, l’administració pública, la seguretat i emergències, la protecció civil o el medi ambient”. A més, Cuixart considera que un punt important en tota aquesta fase caldria apuntalar la sensibilització al conjunt de sectors econòmics perquè vegin com d’útil els pot ser comptar amb les dades que ofereix el sector espacial, un fet que també ajudaria al fet que tingués “més reconeixement social”.
Projecció internacional
En tot aquest creixement del sector espacial català ha jugat un paper molt important la projecció internacional que s’ha intentat donar des del primer moment. El màxim exponent d’aquesta mirada a l’exterior és el paper de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que ja fa anys que treballa per “dinamitzar el sector a l’exterior”, relata Cuixart. Aquesta teoria també la comparteix l’administració. Galindo assegura que “són importants les col·laboracions internacionals i els vincles amb diferents sectors productius, perquè el Govern pugui contribuir com a tractor per al sector espacial i alhora per a l’economia catalana”. Com a exemple, la secretària assegura que durant aquest octubre el Govern serà present a “l’IAC a Milà, la fira més important del món del sector, on participen 14 empreses catalanes“. Un altre exemple d’aquesta projecció internacional és la celebració del New Space Economy Congress, organitzat per la Cambra de Barcelona i la Conselleria d’Empresa i Treball, un dels tres congressos més rellevants del sector a l’Estat.
Infraestructures
Finalment, un dels altres pilars del sector a Catalunya és la disponibilitat de grans infraestructures necessàries per al sector, com el centre de proves de motors coet a l’aeroport de Lleida-Alguaire. De moment, la primera fase del projecte s’ha adjudicat a Pangea Aerospace i inclou les obres de condicionament del banc de proves de subcomponents i la redacció del projecte del banc de proves per a motors de coet de fins a 500 quilonewtons de potència. “Aquesta infraestructura tindrà un impacte immediat en el sector aeroespacial català, reforçarà l’ecosistema NewSpace, i posicionarà Catalunya com a espai de referència i pol d’atracció de projectes industrials i de recerca” del sector, assegura Galindo. Per altra part, Cuixart assegura que un cop estigui en marxa la infraestructura es podran atreure moltes noves inversions al país.
Per altra part, Llairó explica gràcies a aquest contracte, Pangea, que es dedica a la construcció de motors per a coets i satèl·lits espacials, està aconseguint evolucionar la seva tecnologia molt més ràpidament i anar creixent empresarialment a un molt bon ritme. Per altra part, explica que gràcies als contractes que han firmat amb l’ESA podríem veure volar els seus nous motors en menys de dos anys. A més, afegeix que estan treballant en un nou sistema de propulsió per a satèl·lits.
