La Fundació Mobile World Capital, l’entitat fundada ara fa una dècada per “sostenir el llegat” del MWC a Barcelona, presenta un nou pla estratègic que definirà els objectius per a la nova etapa de l’organització. Segons ha detallat el CEO de l’entitat, Francesc Fajula, la redefinició estratègica no funciona tant com un canvi de rumb sinó com una intensificació de l’actual. Els eixos del nou projecte, tal com ha presentat Fajula, es regeixen per una vocació “d’impacte social” en el desenvolupament tecnològic; així com per la intenció d’impulsar Barcelona com a “referència tecnològica al sud d’Europa i a escala global”. El nou esquelet estratègic de la fundació es posa en marxa coincidint amb el que el CEO anomena una “tercera revolució tecnològica”, vinculada a la IA o la tecnologia blockchain, que ve a aprofundir els canvis ja impulsats per la computació i l’expansió del mòbil. “La tecnologia per ella mateixa és bona per als tecnòlegs; però nosaltres som humans”, afegeix el CEO de la patronal del sector i organitzadora del congrés GSMA, John Hoffman. “Cal humanitzar la tecnologia i fer-la millor per a la vida de les persones”. Tot plegat, a més, amb una reformulació estètica protagonitzada pel nou logotip. Pel que fa a les col·laboracions institucionals, tant les aportacions de les administracions com les partners privats -Orange, Vodafone, Movistar, Damm i CaixaBank- es mantenen.
En aquest sentit, Fajula ha presentat diversos objectius, prou generals, per a la fundació de cara al seu pròxim període; alguns d’ells vinculats a l’activitat de negoci. Destaca l’impuls de la fundació com a venture builder, és a dir, com a accelerador d’empreses emergents de base tecnològica. Ja a principis d’any es va anunciar l’acord estratègic de la fundació amb l’European Innovation Council, que ha permès accelerar l’assistència a start-ups fins a arribar a les 120 col·laboracions -un augment gegantí respecte de la desena i escaig que es van afegir al programa de la Capital el 2022-. Dins el pla estratègic, la fundació ha anunciat l’ampliació de la cooperació amb Europa, mitjançant un acord amb l’EIT Manufacturing, fet que encaixa amb els objectius catalans d’impuls de la indústria 4.0. Posen el focus, a més, en una amplificació de la tasca social del MWC especialment sobre la societat barcelonina i catalana, una superació dels límits del congrés que permetria a la ciutadania local “gaudir dels avenços de les tecnologies” que s’avancen a Barcelona d’una forma molt més propera que a altres ciutats del planeta.
Les autoritats assistents a la presentació del pla estratègic, de fet, han lloat l’impuls a “l’humanisme tecnològic” que la fundació estableix al seu nucli. El nou ministre de Transformació Digital, José Luís Escrivá, ha assegurat que “l’element humà és molt important; cal una transició tecnològica que ajudi a les persones fer-la servir de forma adequada”. També el president de la Fira de Barcelona -recinte que allotja el MWC- ha celebrat la capacitat de la Capital de transcendir els murs del saló i “deixar un llegat, un valor afegit, que és el que ens permet transcendir”. En aquesta línia sostenen des de l’entitat la creació del nou observatori tecnològic per “generar coneixement i difondre’l” entre la societat; amb una ampliació substancial dels estudis sectorials que ja presenta anualment la Capital per afegir-hi qüestions com la sostenibilitat i els usos tecnològics o les escletxes d’ús; així com la creació d’uns nous premis Mobile World Capital destinats a empreses de nova creació amb “una perspectiva ampla de la sostenibilitat”.
De l’app a la fàbrica
L’alcalde de Barcelona i president del patronat de la fundació Jaume Collboni, present també a la introducció en societat del nou document estratègic, ha posat el focus en la capacitat que la iniciativa ha de tenir en l’acceleració industrial de la ciutat i el país en l’àmbit de les noves tecnologies. Collboni, en aquest sentit, ha cridat a “passar del software al hardware”, amb una contribució clara a l’aterratge a Catalunya de noves peces de la indústria dels microxips. “Barcelona, com a capital catalana i espanyola, vol fer una aposta decidida per situar-se com a epicentre del sud d’Europa” en l’àmbit de la microelectrònica; una ambició clarament afavorida, per al batlle, per la “vocació de llegat sobre el teixit econòmic” que demostren tant la fundació com el congrés. Similar ha estat l’aproximació del conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, que ha celebrat l’aposta europea per “reconquerir posicions” en la fabricació de productes clau per a indústries estratègiques, com són els microprocessadors. En aquest sentit, insta Barcelona a aprofitar “la posició que ha adquirit” en el mercat tecnològic global -gràcies en gran part a la tasca de la Capital- per posicionar-se com un nucli clau per a l’autonomia estratègica de la Unió en la producció tecnològica.
Tot és talent
Un dels informes que ja presenta la MWCapital a Barcelona, amb ja mitja dècada de vida, és el Digital Talent, una prospectiva de la força de treball que Catalunya genera i demana anualment en l’àmbit de les noves tecnologies. En el mateix camí, la Capital ha impulsat al nou pla estratègic noves activitats relacionades amb l’atracció de talent. “Una de cada quatre ofertes de feina a Catalunya són digitals, perquè la tecnologia és transversal”, analitza Fajula. Aquesta extensió de l’activitat tecnològica cap al conjunt de les iniciatives econòmiques fa que fins i tot el mateix congrés hagi d’optar per ampliar substancialment el seu focus. “El MWC és el testimoni de què passa quan s’eixamplen les fronteres, i la fundació n’és la punta de llança”, destaca el director general de GSMA Mats Granryd. Així, Barcelona, com a punt calent del sud d’Europa en l’aplicació de la tecnologia a sectors tan diversos com l’alimentació o el turisme, competeix en una “lluita global, perquè tot el món està exactament igual; i la manca de talent és la primera limitació tecnològica”. La Fundació pretén contribuir a “tancar l’escletxa entre oferta i demanda a Barcelona” amb nous projectes de recapacitació tecnològica; així com amb un impuls de la transferència que ajudi els nous projectes a fer el salt dels productius laboratoris de les universitats catalanes al mercat. “Europa s’enfronta al repte de la innovació”, conclou el CEO, “i és absolutament clau per al desenvolupament econòmic i social”.
