Tres anys després del llançament del primer model de ChatGPT, el CEO d’OpenAI, Sam Altman, ha admès aquesta setmana que la companyia ha entrat en “codi vermell” per accelerar la millora del seu pròxim model de chatbot davant l’augment d’una competència cada vegada més agressiva. El detonant principal ha estat el llançament de Gemini 3, el nou model de Google, que ha superat la resta de competidors en diversos indicadors clau de rendiment. Aquesta pressió no prové només de Google. OpenAI també observa amb preocupació l’ascens de Claude, el model de la companyia Anthropic, a més de la competència que suposa DeepSeek, el model xinès que ha irromput amb força en l’escena global. La cursa per liderar la intel·ligència artificial generativa s’ha convertit en una competició tecnològica, econòmica i geopolítica a escala mundial. En aquest context és inevitable preguntar-se on queda Europa. Al continent europeu no existeix, de moment, una oferta comparable en termes de varietat i maduresa de models de llenguatge.
Tot i això, les institucions europees fa temps que alerten de la seva “alta dependència de tecnologies estrangeres”, tal com recull un informe recent del Parlament Europeu. Davant d’aquest escenari, la Unió Europea ha començat a impulsar el desenvolupament d’un gran model de llenguatge propi, dissenyat a Europa i alineat amb els principis de privacitat, transparència i control establerts a l’AI Act. Aquest model, l’Open Euro LLM, té l’objectiu de ser de codi obert i que serveixi tant per al sector privat com per a les administracions, amb l’objectiu de reduir la dependència tecnològica externa i avançar cap a una intel·ligència artificial realment sobirana. Tanmateix, els experts es qüestionen si des d’Europa s’arriba a temps a una cursa que fa temps avança a velocitat vertiginosa, i si es pot fer amb un model prou competitiu amb els gegants tecnològics que inverteixen milers de milions anualment.
En el paper, aquest model significaria reduir la bretxa que es dona en la sobirania digital. Però aquest avenç tecnològic suposaria la implementació de certs principis ètics per part de la UE, que sempre han estat més conservadors sobre l’ús de la intel·ligència artificial, tal com apunta Simon Balocco, coordinar del màster en intel·ligència artificial de la Universitat de Barcelona. En aquest sentit, el projecte europeu vol emfatitzar valors com la transparència i la privacitat, però des del sector s’apunta que són aspectes que poden tenir certes externalitats i enrederir el seu desenvolupament enfront dels competidors. Tot i això, Balocco subratlla que aquest LLM europeu no estaria destinat a un públic general, només a aquell que ha de tenir usos més concrets amb informació sensible, com centres mèdics i d’investigació, les administracions o entitats financeres. “Els models actuals d’IA són tan avançats que ja compleixen les necessitats del 90% de la població, però les empreses requereixen funcionalitats més específiques, amb una integració d’eines i automatització concretes”, afegeix.
Malgrat aquest punt de diferenciació del qual es vol partir des de la UE, hi ha veus que són més crítiques amb què aquest projecte tiri endavant amb un alt grau de competitivitat real. “Fer models competitius ara mateix és molt complicat. Pot ser que hi hagi un ‘outbreak’ europeu, però és molt poc probable”, explica Esteve Almirall, professor en Innovació a Esade i director del Center for Innovation in Cities. En aquesta línia, considera que els projectes europeus “no estan enfocats a l’excel·lència ni en competir, sinó en treballar per la unitat europea”, el que considera que tenia sentit fa unes dècades “però ara no”. Almirall apunta que el finançament establert per a aquest projecte és insuficient.
La bretxa en el finançament europeu per la IA
El projecte europeu combina la col·laboració público-privada, i compta amb un pressupost total de 37,4 milions d’euros, amb 20,6 milions aportats des del programa Digital Europe. Aquesta xifra contrasta amb les grans quantitats de finançament que es troben en empreses privades estatunidenques com OpenAI i Meta pel desenvolupament d’intel·ligència artificial. Per això assegura que no és realista assegurar que aquest model serà competitiu. “Hi ha altres maneres de tirar aquests diners”, afegeix. En aquest sentit, Balocco subratlla que Europa es troba en una posició “curiosa” pel que fa al finançament i les grans distàncies que es marquen tant amb els Estats Units com la Xina. De fet, apunta que els EUA han declarat el desenvolupament de la IA com una prioritat nacional, també pel que fa a seguretat, la qual cosa suposa un avenç significatiu en el sosteniment econòmic. Però a més d’aquesta disparitat en xifres, Almirall subratlla que “no és només posar els diners sobre la taula”, sinó que és necessari també un “ecosistema d’innovació competitiu” que no s’ha construït en els últims anys a Europa, i que també es podria aplicar en altres aspectes on “s’han de posar les piles” com la recerca, la tecnologia de l’espai o els cotxes autoconduïts.
A part de buscar una transparència en l’ús de les dades, aquest nou model d’intel·ligència artificial també vol apostar per la diversitat de llengües al conjunt d’Europa. En aquest sentit, Almirall també és crític amb el que fet que això no apunta un punt diferencial, ja que els models d’IA que existeixen ja aporten traduccions i poden treballar en diversos idiomes. Malgrat que aquesta realitat multilingüe ja existeix en els models que es troben disponibles, Balocco apunta que més enllà d’aquestes traduccions sense limitacions, la qualitat d’aquestes “depèn de la quantitat i qualitat de les dades d’entrenament disponibles”. Per això considera que cal crear un “corpus” amb el que pugui treballar la IA en diferents idiomes que sigui d’alta qualitat i específic per als sectors que es volen potenciar.
L’eficàcia en implantar “un model minoritari”
Tot i que el públic potencial per a aquesta nova eina d’IA siguin aquelles empreses o entitats que tractin amb informació sensible, Almirall considera que les companyies no es decantaran cap a l’ús d’Open Euro LLM, ja que aquestes “no tindran la permeabilitat perquè els desenvolupadors coneguin un model que no té capacitats ni expectatives de tenir èxit”. “Els models minoritaris no tenen popularitat entre programadors”, afegeix, que apunta que, mentre les grans societats no es formaran en aquesta tecnologia, potser s’impulsa l’ús del LLM europeu entre administracions, centres de recerca públics o en certs hospitals. Precisament en l’àmbit mèdic, Balocco es troba treballant en el desenvolupament d’eines d’IA amb alguns hospitals catalans, en els quals sempre emfatitza la importància de la privacitat així com dels usos ètics d’aquesta eina. Pel que fa a les companyies, considera que aquestes han de ser conscients de la protecció de dades que es fa pel que fa a la seva informació específica, ja que aquestes dades “són fonamentals per a la seva diferenciació en el mercat”.
La cursa per la intel·ligència artificial mostra, segons Almirall, el problema d’Europa amb la innovació, que ve des de fa temps. “Són molts anys d’inversió en projectes dels quals després no en surt res”, apunta, a conseqüència d’una administració “ineficient” que es queda enrere en competitivitat. En aquest sentit, afegeix que cal “repensar el model europeu” i mirar més a com es planteja la transformació tecnològica des de la Xina i els Estats Units, que tot i ser models diferents funcionen i avancen constantment.
