Les empreses que coneixen el sector tecnològic aposten clarament per la intel·ligència artificial. Segons el darrer baròmetre de la indústria TIC del Cercle Tecnològic de Catalunya, més d’un 70% de les companyies especialitzades en noves tecnologies consideren que la IA ofereix les solucions més disruptives del mercat, aquelles que tindran un impacte més profund sobre els models de negoci a mitjà termini. Les empreses, per això, busquen professionals que coneguin el sector, amb un creixement de les ofertes de treball en IA del 312% durant el 2022, segons dades de l’informe Digital Talent de la Mobile World Capital. Les veus especialitzades del país, a més, reconeixen aquest potencial. En paraules del CEO de Tech Barcelona Miquel Martí, “hi haurà una revolució, perquè amb la IA farem les coses de forma diferent”.
L’aplicació de la IA sobre les estructures empresarials no té fronteres, o no en té a ulls dels empresaris que busquen aquestes solucions. En paraules del mateix Martí, la influència de les eines basades en intel·ligència artificial anirà des de la presa de decisions estratègiques fins al diagnòstic de negoci, el manteniment predictiu, el planejament de compres… Tot i això, la penetració d’aquestes tecnologies a Catalunya no correspon encara amb el seu potencial. “Estem començant”, apunta el directiu. Les firmes que s’hi dediquen observen una tendència similar. Eudald Camprubí, CEO de Nuclia, assegura que “la IA canvia i canviarà les organitzacions”, però detecta encara “moltes pors, algunes justificades i d’altres no”. Això provoca que la realitat profundament digitalitzada de la majoria de firmes catalanes encara no tingui una rèplica en les eines que s’utilitzen per a la seva gestió.
“Hi ha empreses que facturen milers de milions que a l’hora de fer prediccions encara ho fan amb un Excel”, lamenta el CEO de Factic Adrià Quintana. Això, asseguren ambdós empresaris, fa que sovint l’ús eficient de les dades esdevingui impossible: en un entorn digital on absolutament tot genera informació una gestió manual d’aquesta és absolutament inviable. Quintana va, de fet, més lluny. La solució que presenta la seva empresa, una plataforma d’analítica predictiva per al demand planning, ofereix un procediment que “seria impossible” sense l’ús de la IA. Mitjançant dades internes i externes, l’aplicació ofereix una sort de “bola de vidre” al client, una predicció aproximada, però acurada de la quantitat de productes o serveis que vendrà en un període de temps definit. Tant en el seu cas com en el conjunt d’aplicacions d’aquesta tecnologia, Quintana es reivindica davant les reticències de bona part del teixit empresarial. “Qui pugi al carro de la IA tindrà un avantatge competitiu molt important”, subratlla.
Un avantatge competitiu tan senzill com el que aporta fer processos empresarials necessaris, però mecànics, com ara la cerca i agrupament de dades, automàtics i eficients. La immensitat de fitxers, aplicacions, formats i fins i tot idiomes que gestionen les firmes que aspiren a implantar-se a mercats globals és, per a Camprubí, inabastable si no s’opera de la mà de la intel·ligència artificial. “Quan una persona vol trobar una resposta concreta en aquest entorn, esdevé un martiri”, assegura el fundador. En aquest sentit, el model de negoci de Nuclia és, a primera vista, senzill: la IA ofereix “les respostes exactes”. Mitjançant algoritmes, el programari de la catalana cerca al llarg i ample de totes les bases de dades de l’empresa exactament la informació que necessita l’usuari, la processa i l’entrega perquè sigui “fàcil de consumir”. En aquest sentit, Camprubí veu un futur relativament proper on cada empresa compti amb el seu “petit cervell”. “Els negocis tindran el seu propi Chat GPT, entrenat amb les seves dades, que coneixerà totes les seves realitats”, augura. Sense un model com aquest, reitera, “comença a ser impossible gestionar la informació”.

Una escletxa cultural
Tot i les “clares aplicacions” que des del sector detecten en les solucions IA per a la millora del rendiment corporatiu, la penetració real en les empreses és “encara baixa”. Si bé els empresaris busquen les solucions que necessiten per fer els seus processos més eficients i facilitar la transició a la feina en digital, la tasca està lluny d’estar completada. De fet, encara són abundants les empreses que ni tan sols compleixen els requisits de digitalització previs a la implantació de programari innovador. “Hi ha qui no té ni tan sols les seves dades digitals en ordre”, critica Quintana. Segons Camprubí, el principal escull és cultural: les empreses catalanes, i europees en general, “tenen un caràcter reservat, són poc amigues d’innovar”. Mentre a altres mercats, com ara els Estats Units o la Xina, negocis i administracions disputen veritables curses per esdevenir early adopters d’una tecnologia disruptiva, la distància amb què el sector privat europeu encara veu el teixit emergent els frena sovint a l’hora d’apostar per aquestes empreses. “Una empresa europea mira sempre els altres, no farà mai el primer pas”, etziba el CEO de Nuclia.
Per a Martí, però, l’atzucac supera l’àmbit de la cultura corporativa: es tracta, segons el dirigent de Tech Barcelona, d’una qüestió reguladora. “Europa està intentant regular la recerca i desenvolupament de la IA des del començament, fet que fa que el procés sigui més lent”, explica l’expert. Són precisament els mercats xinès i estatunidenc, on establir les normes del joc ha importat menys que jugar-lo, on la penetració de les eines d’intel·ligència artificial és més potent. En aquest sentit, per a Martí, una condició indispensable per al bon desenvolupament de la IA a Catalunya i a tot el continent és l’establiment de “marcs legals més adaptats”. El mercat de la intel·ligència artificial, reflexiona, “és com internet fa 25 anys; tot es va adaptant a la nova realitat”.
Amenaça o eina
Una de les principals resistències que la societat planteja a l’hora de valorar la penetració de la intel·ligència artificial és la pèrdua de llocs de treball. És intuïtiu, és clar, pensar que l’automatització portaria a una substitució de treballadors per màquines que deixi professionals ara essencials als negocis sense feina. De fet, grans corporacions tecnològiques han anunciat ja acomiadaments massius en algunes de les branques que consideren que podran substituir per eines IA. Quintana, però, nega la major. L’entrada d’aquestes eines al dia a dia de les empreses deixarà que els treballadors que perdien temps fent tasques mecàniques es dediquin exclusivament a feines d’alt valor afegit. En el cas de la solució que ofereix Factic, “no té sentit tenir 10 demand planners quan ho pots tenir tot paquetitzat”. Qui abans es dedicava a emplenar taules d’Excel de dades per fer prediccions, ara es pot especialitzar en la cerca de proveïdors, les negociacions o l’anàlisi personal del mercat. “La IA millorarà la feina”, raona.
Més enllà de les tasques que ja existeixen, Martí assegura que la nova tecnologia crearà, inevitablement, noves necessitats laborals. “La IA requerirà feina humana, encara que una feina diferent”, observa. Sense anar més lluny, no tothom sabrà cercar correctament la informació de la mà d’un algoritme. Hi haurà, preveu, “enginyers especialistes a fer preguntes a la màquina”; una feina d’elevadíssim valor per a les empreses, en tant que una bona pregunta pot aportar més i millor informació clau a l’hora de prendre decisions. “Les dades hi seran sempre, la màgia serà en consultar-les”, revela el CEO del Tech, tot subratllant que la intel·ligència artificial haurà de comptar, a mitjà termini, amb la “supervisió i col·laboració humana”.
De la novetat a la ubiqüitat
Com en el cas d’internet, preveuen des del sector, d’una eina sectorial concentrada en un perfil d’empreses altament innovadores la IA pot esdevenir un material indispensable per al bon rendiment de les empreses. Segons Camprubí, “serà inevitable que es normalitzi” l’ús d’aquesta mena d’aplicacions, un procés similar al de la computació o la connectivitat. “De la mateixa manera que ningú imagina una empresa que treballi sense la informàtica, serà impossible que hi hagi activitat econòmica sense la IA”. En aquest sentit, com en molts altres aspectes de la transformació digital, la formació serà clau. Martí reclama processos que apropin els treballadors i les empreses a aquestes solucions, perquè puguin explorar les seves capacitats. “Formar la gent i després atrevir-se a adoptar les solucions, per comprovar que les eines funcionen”, conclou.