La manca de productivitat de les empreses espanyoles és una de les grans reserves del teixit empresarial de l’Estat quan es compara amb els seus principals competidors. Segons el darrer estudi de productivitat de CaixaBank Research, publicat aquesta mateixa tardor d’acord amb dades de l’Eurostat i l’OCDE, les empreses espanyoles se situen, en termes de productivitat per hora treballada, per sota de totes les grans economies de la UE: estats com Alemanya, Països Baixos o Bèlgica, els líders en l’estadística, gairebé dupliquen la capacitat de generació econòmica per cada hora d’activitat quan es compara amb Espanya. Però no només: França, Finlàndia o Àustria volten els 60 euros per hora, mentre que el teixit de negoci de l’Estat no arribava l’any 2021 -el darrer del qual l’OCDE ha publicat dades definitives- als 40 euros. Si bé les causes d’aquesta flagrant mancança són diverses, els autors de l’informe deixen contundents consideracions sobre quins són els punts cecs que l’economia estatal ha d’adreçar per competir amb el seu entorn. “La millora substancial de la productivitat a l’economia espanyola exigeix posar èmfasi, entre altres palanques, en l’educació, la mida empresarial i la innovació“, subratllen. Quan es posen a la mateixa taula els competidors continentals, l’impuls de la recerca i desenvolupament és un dels esculls més alts que ha de superar qualsevol reforma del model productiu estatal.
Segons dades de l’Eurostat, el bienni 2021-2022 va ser especialment reeixit per a la innovació europea: en els dos darrers cursos complets, la ràtio d’inversió en R+D -una de les claus tecnològiques per a la millora de la productivitat empresarial- es va situar per sobre del 2,2% del PIB en el conjunt de la Unió, uns 352.000 milions d’euros en el darrer exercici estudiat. Fins a quatre països, com confirma la Comissió Europea, van superar la fita històrica del 3% del PIB: Bèlgica, amb un 3,44%; Suècia, amb un 3,4%; Àustria, que es va elevar fins al 3,2% de la seva economia, i Alemanya, que va saltar fins al 3,13% del producte interior brut invertit en la millora tecnològica del seu sector privat. L’Estat espanyol, en el mateix 2022, no va arribar a l’1,5% -es va quedar, segons l’INE, als volts de l’1,44%-. És cert, val a dir, que en termes quantitatius l’Estat va dedicar més diners a innovació que mai: uns 19.300 milions d’euros, una escalada interanual del 12%. Els successius governs espanyols semblen haver donat compte de la important escletxa en R+D que pateixen si es comparen amb la resta de països europeus, i ja encadenen vuit anys d’alces absolutes. Ara bé, la ràtio sobre el PIB continua a prop de cinc dècimes per sota dels objectius marcats per al 2027, que escalen fins al 2,12% -una meta a tres anys marcadament inferior a la mitjana de la UE-. En el mateix 2022, països com Polònia, la República Txeca, Grècia o Estònia van dedicar més part del seu producte interior brut a la recerca que no pas Espanya. Només ha aconseguit avançar Itàlia, que en els darrers anys s’ha enfonsat fins a una ràtio ínfima, de l’1,33%.
El sector privat és, amb certa claredat, el líder de la inversió innovadora a l’Estat, si bé ho és amb un marge molt més reduït que el que es dona a la resta de grans economies europees. Mentre que les empreses comunitàries van aportar l’any 2022 el 66% de la inversió en recerca i desenvolupament, les espanyoles, segons dades de l’institut nacional d’estadística, es van quedar en un 56,4% del finançament innovador; enfront un elevat protagonisme del sector públic, que frega el 38% del total. L’escletxa és encara més gran amb les grans potències internacionals: als Estats Units, la dedicació privada a innovació supera el 70% del total. La gran diferència de l’Estat i Europa amb la seva competència és clarament una de sector: mentre que les indústries més dinàmiques dels Estats Units, la Xina o Corea són intensament innovadores -la informàtica, el desenvolupament de programari o la microelectrònica- la branca productiva més intensiva en inversió de recerca a la UE és l’automoció, una indústria extremadament rendible però no tan donada a la disrupció tecnològica. En el cas espanyol, la ràtio és diferent: si bé l’automòbil ocupa una posició privilegiada entre els sectors amb més dedicació econòmica, la ciència bàsica concentra prop del 19% del total del finançament innovador. Així, més lluny encara de les grans economies del planeta, l’R+D espanyola es queda sovint al laboratori, amb grans dificultats encara per saltar al mercat.
Poques marques entre les grans
Aquesta estranya composició de les inversions en recerca a l’Estat té clars efectes materials sobre la salut de la innovació a les grans empreses espanyoles. La darrera Industrial R&D Investment Scoreboard de la Comissió Europea, elaborada amb dades del 2022, en dona bon compte: de les 1.000 empreses europees que han invertit més diners en R+D, només 27 són espanyoles. Si s’amplia el focus a tot el planeta, el dibuix és encara més ombrívol: entre les 2.500 companyies globals que han impulsat amb més intensitat la seva innovació interna, 12 tenen seu a l’Estat. Per contraposar, les firmes alemanyes entre el miler més innovador del continent freguen les 300, mentre que França aporta prop de 150 entrades a la llista, liderades per Sanofi. Destaca també la dedicació a la recerca i desenvolupament de Suècia, amb més de 140 negocis i Ericsson com a protagonista; així com la setantena de neerlandeses, amb Stellantis al capdavant.
Les firmes espanyoles a la llista criden l’atenció per la seva distribució sectorial, lluny de les indústries capdavanteres de la innovació global, com pot ser la informàtica o les noves tecnologies. El líder absolut, amb una diferència abismal, és, de fet, el Banc de Santander. La principal entitat financera espanyola és, segons el recull estadístic de l’executiu europeu, la trenta-unena companyia del continent en inversió en recerca i desenvolupament, fins als 1.748 milions d’euros el 2022. Més centrada a la tecnologia és la segona classificada, Amadeus -el proveïdor de serveis de software per a la programació de viatges i turisme fundat a l’Estat a finals dels 80 per diverses aerolínies comunitàries. La multinacional madrilenya, líder a la seva branca d’activitat, cau fins a la posició 46, amb una inversió el curs passat de poc més de 988 milions d’euros en recerca. La resta de les entrades espanyoles al rànquing, molt inferiors tant en classificació com en xifres de finançament, conformen un qui és qui de l’IBEX-35: Telefónica, Iberdrola, Indra o Acciona apareixen al llistat. La TelCo dirigida per José Maria Álvarez-Pallete supera els 700 milions d’euros de dedicació a l’R+D -una reducció important respecte dels 835 milions de l’any anterior-; mentre que la següent classificada, l’energètica presidida per Ignacio Sánchez-Galán, es queda en els 363 milions.
Catalunya, com a conseqüència, no ocupa un bon lloc entre els països que més aporten a la innovació des del teixit de negoci. La primera empresa catalana que consta a la taula de Brussel·les està, de fet, fora de les 100 millors. Es tracta de Grifols, que, segons el baròmetre elaborat des de la CE, va invertir uns 353 milions d’euros durant el 2022 a recerca i desenvolupament. La dada que registren els resultats anuals de l’empresa és lleugerament més elevada, d’uns 361 milions per al 2022, xifra que la col·locaria per sobre de Covestro, a la posició número 99 del rànquing. Per trobar la següent catalana cal baixar substancialment: una altra farmacèutica del país, Almirall, amb prou feines superava els 100 milions d’euros dedicats a R+D el 2022, segons el seus resultats anuals per al curs. Es tracta d’una clara tendència, en tant que la majoria de les catalanes que es colen en aquest llarg directori es dediquen al món de la farmàcia -també ho fan, per exemple, Reig Jofre o Rovi-. Val a dir, però, que la primera classificada de les 1.000 europees més innovadores, el grup Volkswagen, inclou entre els seus prop de 19.000 milions d’euros dedicats a R+D la inversió realitzada per Seat i Cupra, que en formen part. De fet, l’automobilística amb seu a Martorell va anunciar ja el 2022 una inversió de més de 5.000 milions d’euros fins al 2025 en recerca, desenvolupament i innovació.
El món va en una altra direcció
Com es podia sospitar de les dades de l’Eurostat, la tecnologia protagonista en la inversió marca enormes diferències en la capacitat inversora de cada mercat. Mentre que les cinc multinacionals amb més impacte en la R+D europea es dediquen, com a mínim en part, al sector de l’automòbil -Volkswagen, Mercedes, Robert Bosch, BMW i Stellantis-; a escala global són les tecnologies d’avantguarda les que porten la veu cantant. Les quatre primeres classificades del rànquing mundial elaborat per la CE són firmes tecnològiques nord-americanes: Alphabet, matriu de Google; Meta, l’empresa propietària de Facebook i Instagram; Microsoft i Apple. A la Xina, la distribució és similar: la més que rebutjada a Europa Huawei va dedicar durant el 2022 prop de 21.000 milions d’euros el 2022 a la recerca innovadora; mentre que Tencent, propietària, entre altres, de la companyia de videojocs Riot Games, superà els 8.200 milions. Així, mentre que les empreses espanyoles i europees amb major aposta per la R+D pertanyen a sectors marcadament tradicionals -el cotxe, la banca, la farmàcia…-, les grans potències planetàries miren a la IA, la microelectrònica, la tecnologia mòbil o la computació al núvol.
Correcció: en una versió anterior de l’article s’afirmava que el 49% de la despesa en recerca a l’Estat és privada, mentre que la xifra correcta, segons l’INE, és el 56%
2 
