La infraestructura de càrrega per al vehicle elèctric és un dels grans problemes que enfronta Catalunya, així com el conjunt de l’Estat espanyol, a l’hora d’implementar un model de mobilitat sostenible. El darrer estudi sectorial de la patronal espanyola de l’automòbil Anfac dibuixa una situació poc falaguera: segons l’entitat empresarial, el país compta a hores d’ara amb uns 2.600 carregadors públics menys dels que hauria de tenir a finals del 2023 per adaptar-se als objectius del programa europeu Fit for 55.
El darrer baròmetre de la patronal recull poc menys de 5.000 punts de càrrega públics operatius a les vies catalanes amb data de juliol. Per anar en línia amb els objectius plantejats pel sector a escala comunitària, a tancament d’any en caldrien uns 7.572, segons les previsions d’Anfac. L’escalada, a més, en cap cas hauria d’aturar-se: l’any 2025, el parc mòbil català hauria de comptar amb més de 15.000 electrolineres d’accés públic. És a dir, en poc més de dos anys, el país hauria de triplicar la seva infraestructura de càrrega per situar-se en els mínims establerts per la Comissió Europea.
Si Catalunya es troba lluny de la seva meta pel que fa a electrificació del parc mòbil, Espanya encara ho està molt més. De fet, tot i les clares mancances pel que fa a infraestructura, el territori català és amb molta diferència el millor equipat de l’Estat quant a densitat de carregadors públics. Les carreteres catalanes, segons Anfac, dupliquen els punts de recàrrega instal·lats de les madrilenyes, per exemple.
De fet, el territori de la capital té encara més pressa per millorar: els poc més de 2.500 carregadors que operen ara mateix a les vies de Madrid s’haurien de convertir –per creixement del mercat elèctric i volum de parc mòbil– en uns 11.700 en només sis mesos. Si Catalunya ha de triplicar la seva infraestructura en poc més de dos anys, el centre de la península haurà de multiplicar-la per 10 abans que acabi el 2025 si vol complir amb les guies comunitàries.
Problema administratiu
El sector privat llança deixa clarament a la teulada de l’administració la pilota del bloqueig de la infraestructura de recàrrega. Catalunya concentra, de fet, algunes de les principals fabricants de carregadors elèctrics de l’Estat, moltes d’elles concentrades al voltant dels Pertes de Seat i el hub de QEV Technologies. La manca d’inversió i les enormes dificultats administratives que els governs territorials i de l’Estat posen per instal·lar aquests aparells són encara el principal escull per assolir el nivell d’electrificació que reclama Brussel·les.
En aquest sentit, el director de la patronal Anfac José López-Tafall argumenta que “els objectius europeus no es compleixen només amb l’esforç de les empreses”. “En matèria de desplegament és imprescindible un compromís del govern” –un compromís que, a hores d’ara, no s’està donant–. Segons l’empresari, el sector s’enfronta a “objectius polítics cada cop més exigents en matèria d’emissions” impossibles de complir sense que les administracions obrin el camí a la infraestructura necessària. “El desenvolupament de punts de recàrrega és essencial per al desplegament del cotxe elèctric, i encara tenim molt camí per fer”, constata.
