Europa vol poder defensar-se a si mateixa, i això es nota en les empreses. La recent escalada bèl·lica del discurs de Brussel·les ha deixat beneficis gegantins al sector de la defensa del continent. Rheinmetall, la fabricant alemanya dels tancs Leopard, cotitza per sobre dels 1.300 euros, mentre que la francesa Thales acumula pujades a la borsa del 75% des de l’1 de gener. Similar és el comportament de la italiana Leonardo, mentre que l’espanyola Indra -abans dirigida per l’actual president de Telefónica Marc Murtra, un dels grans altaveus empresarials del PSOE- escala un 54% en el primer trimestre. Ara bé, no tots els països europeus tenen proveïdors militars que es puguin aprofitar del nou pressupost de la CE. De fet, hi ha una clara concentració del benefici: entre les 10 companyies millor posicionades a SXPARO, el selectiu europeu del sector, hi ha tres britàniques, tres franceses i dues alemanyes. Davant el greuge que suposa aquesta distribució desigual, el govern espanyol cerca redefinir la inversió defensiva perquè l’Estat també consti entre els guanyadors del rearmament. Entre els àmbits preferits de Pedro Sánchez, la ciberseguretat és el més sucós. I en aquesta branca, com explica el director general de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe), Félix Barrio, “Catalunya és essencial”.
El govern espanyol, del bracet d’alguns altres jugadors minoritaris a la partida defensiva europea -com ara Polònia- insisteix que la protecció digital d’infraestructures crítiques és tan important per garantir la seguretat dels 27 com un tanc o un avió. “Arran de la pandèmia, però especialment arran d’Ucraïna, han canviat moltes coses en la relació entre ciberseguretat i ciberdefensa”, argumenta Barrio, en conversa amb Món Economia. I, sense fàbriques d’armes al territori, Catalunya pot sortir guanyadora d’un full de ruta que valori l’escut digital. Segons les darreres dades d’Acció, l’agència de la Generalitat de Catalunya per a la competitivitat de l’empresa, el país és el tercer territori de la UE amb major projecció en l’àmbit de la ciberprotecció, amb unes 500 empreses especialitzades en la custòdia digital. La dada podria fins i tot ser superior, segons informa Josep Guasch, president de l’associació empresarial del sector Ascicat i CEO de Brontobyte, una firma gironina especialitzada en la conservació de dades al núvol i en servidors digitals. Segons Guash, el pròxim estudi de l’entitat, previst per al 2025, pot ser més acurat, i es pot apropar a les 600 companyies. Sobre aquest important múscul empresarial, la líder de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, reclamava la passada setmana al president espanyol que miri cap al Principat quan arribin les inversions per a defensa.
En total, tal com recull el document d’Acció -elaborat durant la primera meitat del 2024- les 548 companyies dedicades a la ciberseguretat a Catalunya generen una xifra de negoci propera als 1.300 milions d’euros anuals, i ocupen a tocar de 10.000 persones al país. Del total, més del 85% són petites i mitjanes empreses; però l’elevada activitat que s’hi ha concentrat en els darrers anys ha atret cada cop més grans noms internacionals. De fet, molts dels hubs que han aterrat a Barcelona en la mitja dècada després de la pandèmia es dediquen, parcialment o total, a la defensa dels actius digitals de les seves companyies matriu. És el cas, per exemple, de Lufthansa, que opera des de la capital del país el seu principal nucli a Europa. També la tecnològica Cisco, les farmacèutiques Boehringer Ingelheim i Novartis o la industrial Schneider Electric tenen a la ciutat contingents dedicats a la ciberseguretat. De fet, més d’un terç de les iniciatives d’empreses globals a Catalunya s’hi dediquen, aprofitant el fonament que posa la rica pime local. El mateix Guasch constata com en els últims anys s’ha format un teixit empresarial en l’àmbit a partir, en molts casos, d’empreses longeves que no es percebien com a especialistes en ciberseguretat. “A Catalunya, fa molts anys que l’apliquem sense posar-hi la paraula”, reconeix l’empresari. Sense anar més lluny, la seva empresa, Brontobyte, “fa molts anys que treballa amb serveis de còpia de seguretat, i ara sabem com són d’importants quan hi ha un ciberatac d’encriptació”.
El sector públic ja ha entès la rellevància de Catalunya en l’àmbit de la defensa digital. De fet, el teixit industrial del país és el tercer de tot l’Estat que més inversió competitiva ha aconseguit captar en els últims anys, com recorda Barrio. Només a través de l’Incibe, explica el dirigent, el Principat concentra una desena de projectes que mobilitzen 12,3 milions d’euros, “alguns d’ells liderats per petites i mitjanes empreses”. A més, el sistema de coneixement català ha llegit les coordenades del sector privat i s’hi ha dedicat. Sense anar més lluny, la Universitat de Girona ja ha obert una càtedra específica per a la defensa digital de les infraestructures de gestió de l’aigua en col·laboració amb Agbar. També s’han centrat a desenvolupar solucions per protegir productes de la indústria local, amb una munió d’iniciatives especialitzades en el món de l’automòbil. I encara més enllà en el futur: en paraules del director d’Incibe, una de les palanques que ha activat el govern espanyol en els darrers anys ha estat el desenvolupament de tecnologies de xifratge de dades mitjançant tecnologies quàntiques, un avenç que té a Barcelona un col·laborador imprescindible: el Barcelona Supercomputing Center.
Perfils diversos
En el seu teixit, a més, Catalunya agrupa una munió de perfils empresarials diferents amb ofertes de ciberseguretat complementàries. Guasch observa al país una convivència entre empreses “tradicionals” del món digital, que ofereixen serveis bàsics per defensar un ordinador, una base de dades o una infraestructura, i emergents “més especialitzades”, amb les tecnologies profundes necessàries per adaptar-se a la nova realitat. De fet, segons les dades d’Acció, la majoria de companyies catalanes de la branca són veteranes: només un 27% del sector té menys de 10 anys, i només un 17% encaixa dins el perfil start-up. I el negoci no para d’escalar: l’informe de la Generalitat celebra que una de cada quatre factura més de 10 milions d’euros anuals. Ho fa, a més, sobre una proposta diversificada, amb serveis que van des de la protecció de dades (el 90% ofereix algun servei en aquest àmbit) a la resposta a ciberatacs (35%), la identificació d’amenaces (58%) o la recuperació de recursos digitals perduts (20%).
Com en molts altres sectors digitals -l’audiovisual o la IA són exemples-, Catalunya pot competir amb els mercats exteriors en la recerca i desenvolupament, però és especialment eficient quan es tracta de fer saltar productes al mercat. Malgrat que, com explica Barrio, els centres tecnològics i universitats catalanes han atret projectes per valor de prop de 6 milions d’euros per generar nous serveis de ciberseguretat, el país excel·leix en els agregadors. “Moltes empreses d’aquí porten productes que ja són al mercat, i aporten el més important, que és la mà d’obra”, reflexiona Guasch. Per al president d’Ascicat, els experts catalans “saben situar els productes” dels proveïdors internacionals; aterrar-los allà on calen i fer-los arribar a les empreses i usuaris més vulnerables.
La consciència empresarial
Tal com indica Barrio, malgrat que els avenços europeus en termes d’inversions en ciberseguretat suposen un important pas endavant per al país, les empreses -especialment en sectors estratègics- ja eren conscients de la magnitud del problema que cal resoldre. “Els objectius són infraestructures crítiques: telecomunicacions, transports, el sector financer i bancari…”, enumera el director general de l’Incibe. El sector públic, doncs, té un rol important, però limitat: la banca, l’energia, l’aigua o els futurs automòbils connectats estan en mans del sector privat. “S’han desplaçat les prioritats geoestratègiques de defensa cap als sectors civils”, afegeix, fet que obliga a “multiplicar la inversió” en aquelles companyies dedicades a defensar la dada i l’operativa d’empreses comunes. En aquest sentit, l’Institut Nacional celebra que, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, “el nivell de conscienciació és molt alt”: els empresaris ja s’han mogut per defensar els seus serveis, especialment els més crítics, d’atacs de potències foranes. De fet, és el món empresarial qui ha liderat l’evolució de la indústria. “Si l’ONU posiciona l’Estat espanyol com el quart del món en desplegament de ciberseguretat, és en gran manera perquè el sector privat fa molts anys que hi inverteix”, sentencia Barrio.
Amb l’entrada de la cosa pública en el nou finançament, Guasch veu un important potencial per al teixit empresarial català. “Fa un pèl de vertigen”, reconeix l’empresari, que detecta un creixement accelerat en els darrers anys. “L’empresari se’ns acosta, i la inversió va en augment” sosté. Caldrà estar en alerta, però, pel caràcter de la xarxa empresarial de la ciberseguretat del país: amb un 87% de petites i mitjanes empreses, hi ha el risc que les inversions europees mirin cap a territoris amb una major concentració de multinacionals. No seria el primer cop: “diuen que a Madrid tenen el doble; els diners que arriben aquí, n’arriben molts més a l’interior”, ironitza el president d’Ascicat. Ara bé, amb una mobilització de recursos correcta, la nova defensa europea pot encetar un “cercle virtuós per a la ciberseguretat catalana”. “Serem una part molt important de l’economia del país”, arenga el directiu.
