Sateliot fa un nou pas endavant en els seus objectius de creixement per a la dècada. La firma catalana de connectivitat 5G des de l’espai ha aixecat una ronda d’inversió de serie B de 70 milions d’euros per desplegar la seva “constel·lació de satèl·lits”. L’objectiu, detallen, és llançar òrbita un centenar de nodes de connexió per garantir la connexió a la xarxa mòbil a tots els punts del planeta. Amb aquesta injecció de capital, Sateliot es consolida com “el primer operador de telecomunicacions 5G-IoT des de l’espai”. Com va declarar en una entrevista a Món Economia, el CEO i fundador Jaume Sanpera es marca com a objectiu facturar 1.000 milions d’euros l’any 2030. A més, el nou impuls de les inversions europees en defensa els situa en un gran lloc de sortida, atesa la utilitat de l’internet de les coses en aplicacions de defensa, ciberseguretat, telecomunicacions o energia, entre altres sectors considerats estratègics per Brussel·les.
Sateliot, així, parteix com un jugador clau en la “infraestructura europea de telecomunicacions sobirana”, per a la qual la Comissió planteja invertir més de 4.000 milions d’euros. Cal recordar que les alternatives de connectivitat des de l’espai provenen, ara per ara, de països tercers que s’han revelat poc fiables per a l’autonomia estratègica europea. És el cas de Starlink, la companyia d’Elon Musk, que ja ha amenaçat Polònia de retirar els serveis si no compleix amb les demandes de Washington pel que fa a la guerra a Ucraïna. En aquest sentit, l’aposta per Sateliot s’emmarca clarament en els 800.000 milions d’euros que la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen planeja dedicar a la millora de les capacitats defensives europees. La catalana s’afegeix a les diverses propostes en ciberseguretat que el Principat pot aportar a les noves capacitats dels 27.
Nous socis
Sateliot ha tancat la ronda d’inversió de 70 milions amb una aportació de 10 milions d’euros d’Hyperion Fund, el jove vehicle de capital de l’exlíder del PP, Pablo Casado. La firma va assolir recentment l’objectiu dels 150 milions d’euros aixecats, i ha accelerat en la seva participació en empreses tecnològiques i en sectors estratègics. De fet, Hyperion se suma al “nucli dur” de la catalana, en el qual ja consten Indra o Cellnex, a més del govern espanyol. Entre els noms forts de l’equip de Casado hi ha importants cares polítiques europees, com el que fora secretari general de l’OTAN Anders Rasmussen o el fundador de Jazztel, Martin Varsavsky. El ministeri per a la Transformació tecnològica també ha fet una important aportació a la ronda, d’uns 13,8 milions d’euros, a la qual cal afegir uns 30 milions provinents d’una emissió de deute del Banc Europeu d’Inversions, ara presidit per l’exministra d’Economia Nadia Calviño. El nou capital el completa Global Investment Partners, que va aterrar a la companyia el passat estiu amb 10 milions d’euros.
La constel·lació catalana
El salt al mercat de Sateliot pot suposar un important pas endavant per a l’economia de l’espai catalana. En només cinc anys, la companya, amb seu al barri de Les Corts, busca facturar més de 1.000 milions d’euros, i hi està clarament en camí. Ja ha llançat sis satèl·lits -quatre privats, enlairats el passat agost, i dos de públics, l’Enxaneta i el Minairó, sota el paraigua de la Generalitat-. En endavant, ja tenen signats més de 270 milions d’euros en contractes a 50 països del món, i més de 400 empreses ja hi han confiat els seus sistemes de connectivitat global. La nova inversió anirà dedicada a convertir part de la seva operativa en aplicacions d’ús dual per a la defensa, en línia amb les demandes de Brussel·les.
