BBVA i Sabadell es preparen per a la batalla final de l’OPA hostil que marca l’agenda d’ambdós des del maig del 2024. El fullet definitiu de l’operació arribarà a mans de la Comissió Nacional del Mercat de Valors el pròxim mes de setembre, amb un Carlos Torres entestat a esquivar els mesos estiuencs per assegurar-se la participació de l’accionariat català -majoritàriament petit, i absent durant les vacances de l’agost-. Abans, però, el banc català ratificarà el gir de guió que va canviar la tendència de l’operació el passat juny: la venda de la filial britànica, TSB, al Banc de Santander per entre 3.100 i 3.400 milions d’euros, segons el benefici que obtingui la companyia fins al primer trimestre del 2026. Entre l’aliança al Regne Unit amb el gran rival de la Vela i la presentació de sengles plans estratègics, els dos contendents ja han esmolat totes les seves armes: a Sant Cugat, un dividend de 6.300 milions d’euros fins al 2027, amb l’afegit de 2.500 milions procedents d’UK; el més alt de la història de la companyia. I a Bilbao, 36.000 milions en capital a repartir en els pròxims quatre anys entre els inversors. Tot preparat per al període d’acceptació, que es podria allargar fins a mitjan mes de novembre.
La contesa, cal recordar, podria no arribar a celebrar-se. Les dues juntes previstes per a aquest dimecres, que se celebraran a la Fira de Sabadell, obren la darrera finestra a BBVA per retirar-se del procés; al·legant un canvi substancial en les condicions de la potencial compra. Abans, els accionistes vallesans hauran d’acceptar les condicions acordades entre la seva directiva i la del Santander, per fer justícia al deure de passivitat que el decret d’OPAs imposa al consell d’una empresa en procés de compra. Des de l’entitat catalana, però, veuen poca probabilitat que hi hagi sorpreses desfavorables; i donen per fet el sí dels inversors. En tal cas, com ja va recordar el CEO del Banc de Bilbao, Onur Genç, durant la presentació de resultats, “és el seu dret” fer un pas al costat. El primer directiu biscaí va treure ferro a una potencial rendició, al·legant que el pla financer per als pròxims quatre anys és prou falaguer per esquivar la derrota. “Si l’operació Sabadell no surt, no surt. I no passa res”, declarava el banquer turc.
Un cop el Sabadell va anunciar l’acord amb el Santander per sortir de la branca britànica, el conseller delegat, César González-Bueno, es va afanyar a assegurar que no hi havia cap relació entre l’operació TSB i l’OPA. “No és un moviment defensiu”, negava. L’argument: van coincidir un “apetit del mercat” per la companyia -en un moment de consolidació del sector financer al Regne Unit- i una oferta que la direcció vallesana va considerar valuosa per als accionistes. Cal recordar que, de mitjana, els bancs a UK es venen a un factor 1,2x del seu valor en llibres; mentre que TSB ha sortit amb un múltiple de l’1,5x.
A parer de la companyia, malgrat que la branca anglesa havia millorat substancialment el rendiment en els darrers cursos, estava molt a prop de tocar sostre dins l’operativa vallesana. TSB aportava, fins ara, als volts del 17,5% del benefici del grup, amb uns 253 milions d’euros de guany net el 2024. Tot i això, González-Bueno considerava que l’encaix amb el seu projecte estratègic era limitat. “No n’érem els propietaris naturals”, reflexionava el banquer. Des de l’accionariat català es pronuncien en la mateixa línia: fonts de l’accionariat consultades per Món Economia sostenen que la descapitalització és escassa; prou anecdòtica perquè la companyia se’n refaci amb els guanys que preveu al mercat espanyol. Els analistes externs, val a dir, no hi estan d’acord: a parer del head of equity de Trea Capital, Xavier Brun, el Sabadell s’ha desfet d’un dels “valors creixents” de la seva estructura a canvi d’aixecar un escut contra l’OPA. És cert que, per a BBVA, no era l’actiu més sucós; però sí hagués suposat aterrar en un mercat d’alta qualitat amb un producte raonablement segur, com són les hipoteques. Caldrà veure si el batzac és prou gran per enfonsar el seu interès pel banc català.
La muntanya russa de la prima
La venda de TSB va servir, entre altres coses, per accelerar la cotització del Sabadell durant unes setmanes, amb un dividend addicional llaminer a menys d’un any vista. La prima, que el maig del 2024 s’elevava per sobre del 30%, va arribar a caure fins al 15% negatiu -és a dir, l’oferta de BBVA infravalorava l’opat en quinze punts, més de 2.000 milions d’euros-. Així, el món financer va llegir l’operació com una eina per pressionar la Vela per millorar l’oferta, que, ara per ara, ofereix una acció basca i 70 cèntims per cada 5,3456 títols catalans. Amb el pla estratègic dels dos implicats, però, l’escletxa s’ha fet més petita. En els darrers cinc dies, el BBVA s’ha revalorat més d’un 10,6%, i ja frega els 15 euros per acció; mentre que el Sabadell només ha guanyat un 1,6%, i es mou als volts dels 3,16 euros.
Amb aquesta correlació, la prima negativa voreja el 7,5%, uns 1.240 milions d’euros. Es tracta d’un salt que el BBVA pot fer amb escreix: segons els seus darrers resultats semestrals, el banc basc té un excés de capital de 4.400 milions d’euros, que podria dedicar completament a millorar l’oferta pel Sabadell. Pot, però, en públic, declara que no vol. El mateix Genç s’hi va negar en rotund durant la presentació dels comptes: “l’oferta és l’oferta, i creiem que és una bona oferta”, analitzava el CEO.
2.000 milions
Val a dir que el mercat assumeix, encara, que el Banc de Bilbao té un altre moviment a fer; i que, efectivament, acabarà elevant la retribució als accionistes vallesans per fer la venda més atractiva. Des de Sabadell, a tots els nivells, insisteixen que, en les condicions actuals, “ningú s’hi sumarà”; però no s’aventuren a augurar quina pot ser la nova equació de canvi. Diversos observadors, de l’escala de Citi, Bankinter o Alantra, consideren imprescindible que el fullet d’OPA reculli un rendiment millor per als inversors del Sabadell, amb un muntant al cap d’uns 2.000 milions d’euros. Mentrestant, el Bank of America rebaixa les expectatives, i considera que aquest muntant és “excessiu”. Veus de l’accionariat català hi estan d’acord, i al·leguen que buidar la caixa a aquest ritme afectaria negativament la cotització del Banc de Bilbao; fet que, de retruc, empitjoraria l’oferta original, en tant que la major part del preu es cobreix en accions.
Val a dir, com recorda Brun, que el Banc de Bilbao té un altre moviment a fer: en cas que aconsegueixi el 100% de les accions del Sabadell, el dividend addicional previst per al 2026 arran de la venda de TSB cauria sencer a les seves arques, fet que faria menys greu el cop d’un augment substancial del preu. Ara per ara, la Vela manté amagades les seves cartes; i, en cas que l’OPA sobrevisqui a les dues juntes vallesanes, no les haurà de mostrar fins al final del període d’acceptació. És previsible, doncs, que Torres i el seu equip mantinguin un silenci estratègic fins a esbrinar quina és la rebuda de les seves primeres condicions per, finalment, modificar-les. Tot plegat, un camí tortuós que té la seva darrera aturada el pròxim dimecres, a Sabadell.
