L’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell ja s’apropa a la seva destinació. Amb la fase 3 resolta –en fals, segons veus polítiques, econòmiques i del diàleg social, amb unes condicions addicionals massa limitades per fer-la descarrilar-, la Comissió Nacional del Mercat de Valors ha d’aprovar el fullet de l’operació i, amb ell, interpel·lar els accionistes del banc català. A hores d’ara, més enllà dels remeis establerts per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i el Consell de Ministres, el gran obstacle perquè el BBVA tingui èxit en la seva estratègia de centralització bancària és la cotització: l’abril del 2024, en els primers compassos de l’OPA, el bescanvi oferia una plusvàlua a l’accionariat vallesà pròxim al 30%. Més d’un any després, els inversors catalans que accedeixin a l’oferta perdrien un 5% del valor dels seus títols, als volts dels 700 milions d’euros en l’agregat. Els aliats empresarials del Sabadell, així com els menudistes, fa temps que apunten que “a aquest preu, l’oferta no té sentit“.
També la direcció catalana s’ha expressat sovint en aquest sentit. Ja en la compareixença de presentació dels resultats del primer trimestre del 2025, el conseller delegat, César González-Bueno, avisava que el bescanvi del BBVA “no té valor ni té dividend”. És a dir, a parer del primer directiu, l’oferta no aporta valor als propietaris del banc en cap sentit; ni amb cotització immediata ni amb rendiments a mitjà termini. Cal recordar que l’equació ja s’ha hagut de modular dos cops, per integrar-hi els dividends entregats per ambdues companyies. A hores d’ara, l’oferta pretén entregar una acció del BBVA i 70 cèntims a canvi de cada paquet de 5,3456 títols del Sabadell. El creixement de l’entitat vallesana ha permès un payout agressiu per al 2024 i el 2025, malgrat que han mantingut el compromís de retornar -en forma de dividend o de recompra d’accions- el capital que excedeixi el llindar del coixí autoestablert el 13% de la cotització.
El període d’acceptació de l’oferta -el temps que la CNMV dona als accionistes per decidir si s’adhereixen al fulletó o no- es pot estendre fins als 70 dies. Si el regulador borsari compleix les previsions i dona la seva llum verda definitiva a mitjan mes de juliol, la conclusió del procés arribaria a finals del setembre. Així, encara hi ha temps perquè el mercat sacsegi les relacions entre ambdós títols. Una de les amenaces per al procés ve des del Regne Unit, amb la potencial venda de la filial britànica del Sabadell, TSB, que hauria despertat interès de diverses entitats. González-Bueno, val a dir, ha desvinculat la potencial venda de l’OPA, però els efectes sobre l’adquisició serien materials. En cas que el preu de la branca anglesa sigui el que s’especula -entre 2.500 i 2.900 milions d’euros-, podria deixar fins a 1.800 milions per sobre del capital a les arques catalanes per repartir en forma de dividends i altres fórmules de payout, segons els analistes de Jefferies. En aquest cas, el Sabadell tindria un altre argument de cara als seus accionistes; però el BBVA hauria de comptabilitzar el nou dividend en la fórmula, com ja va haver de fer amb el corresponent al 2024. Per la seva banda, la directiva de Carlos Torres té a la seva disposició un coixí d’uns 2.000 milions d’euros per modificar la seva proposta, després dels guanys registrats entre el curs passat i el primer trimestre del 2025.
Canvi de plans per al BBVA
Tot i el marge de capital, tant Torres com el conseller delegat del Banc de Bilbao, el turc Onur Genç, han insistit durant tot el procés que no estan disposats a fer canvis en l’oferta; i ho han sostingut fins i tot després de la resolució de la fase 3. Fins a la resolució de la fase 3, analistes i experts assumeixen que, cap al final del període d’acceptació, el BBVA acabarà cedint, i elevarà el bescanvi per les accions vallesanes. Ara, amb el veto temporal a la fusió, veus financeres comencen a dubtar. L’analista bancària de Renta 4, Núria Álvarez, assegura que el remei addicional del Consell de Ministres “desincentiva” l’augment del preu. Cal recordar que, segons va comunicar el mateix BBVA a l’SEC -l’homòleg nord-americà de la CNMV-, mantenir les dues empreses separades tindria un cost de capital addicional d’uns 28 punts bàsics -des dels 32 de l’operació original fins als 60-. “Si la interpretació és que BBVA no té cap moviment per aconseguir sinergies, l’escenari més probable és l’absència d’una millora de l’oferta i una acceptació baixa”, contemplava Álvarez en la seva anàlisi posterior al dictamen. És a dir, si BBVA no és capaç de millorar l’oferta, l’OPA fracassaria. També Javier Cabrera, de la firma XTB, sosté que “hi ha moltes probabilitats que BBVA abandoni” l’operació.
No totes les veus econòmiques apunten en aquest sentit. El head of equity del fons Trea Capital, Xavier Brun, que apunta cap a una millora modesta, d’uns 10 punts, que situï el valor afegit en el 5%. En el mateix sentit s’expressa Filippo Alloatti, de Federated Hermes, que sosté que el canvi regulador “no canvia la lògica subjacent” de l’operació. “La condició és dura, però no inesperada”, declarava l’expert a l’agència Europa Press. En ca que es compleixin les previsions de Brun -similars a les que feien la resta d’analistes abans de la prohibició d’absorbir el Sabadell-, i en els nivells de cotització actual, BBVA hauria d’elevar el preu l’equivalent a uns 13 cèntims per acció, fins a tocar dels 2,85 euros. Ara bé, l’expert espera que les noves condicions siguin “en paper”, i no en metàl·lic. És a dir, que l’augment de la valoració del banc vallesà es concreti en una millora de la ràtio de bescanvi, i no en més cash immediat per als accionistes.
