Els moviments de la Comissió Europea en aquest últim mandat han anat encarats -en matèria empresarial- a beneficiar les milions de pimes que hi ha a la Unió Europea, com per exemple el nou Reglament Europeu contra la Morositat. Ara bé, mentre la nova norma pren forma, la mateixa CE ha publicat un segon reglament que limita l’ús del conegut com a confirming i permet a les pimes conèixer el termini real de pagament a proveïdors i, d’aquesta manera, intentar lluitar contra aquesta morositat empresarial. Segons el text ja publicat el BOE, els acords de finançament a proveïdors -el servei de confirming– “que representen únicament millores creditícies” per als clients o instruments utilitzats per a liquidar directament els imports a un proveïdor (per exemple, targetes de crèdit) no constitueixen acords de finançament de proveïdors i, per tant, ja no es poden usar per diferir els pagaments als clients.
Aquesta normativa, que ja s’ha d’aplicar a tots els exercicis iniciats el passat 1 de gener en tots els països de la Unió Europea i en totes les empreses, també obliga a especificar les condicions generals dels contractes de confirming, detallant els imports de les línies, els seus terminis i garanties. Addicionalment, les companyies hauran de concretar els imports i terminis dels documents de confirming descomptats pels proveïdors.
Aquest nou reglament ha estat celebrat per la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat (PMCM) i pel seu president, Antoni Cañete. De fet, el també president de Pimec assegura a Món Economia que ara “la UE tomba un subterfugi comptable molt popular a Espanya”. A més, afegeix que “des d’ara, pagar per confirming no és pagar” gràcies a la normativa i que “aniran sortint a la llum els saldos pendents a proveïdors, ocults sota el confirming”. “Ara sí, sense trucs: un nou reglament europeu permetrà conèixer els terminis reals de pagament a proveïdors i canviarà les regles del joc”, sentència Cañete. El president de Pimec també assegura que el nou reglament “canvia les regles del joc”, ja que les grans empreses han de dir amb claredat quan i com es paga i les pimes sabran on es fiquen a l’hora de firmar contractes.
L’objectiu del nou reglament és aportar informació que permeti conèixer la situació real dels passius, els fluxos de caixa i els riscos de liquiditat, això és, proporcionar als usuaris dels Estats Financers informació per a avaluar la incidència del confirming sobre els deutes, els fluxos d’efectiu de les empreses i l’exposició de cada entitat al risc de liquiditat. Un dels grans problemes per a les pimes catalanes actualment, ja que en cobrar tard no disposen d’efectiu i se’ls complica l’operativa.
Què és el confirming?
A propòsit d’això, el confirming és un servei financer que ofereixen els bancs que permet a les empreses gestionar els pagaments als seus proveïdors. Concretament, l’entitat financera avança l’import d’una factura al proveïdor, que podrà cobrar aquesta factura de manera anticipada finançant-la, abans de la seva data de venciment. De fet, els proveïdors poden rebre el cobrament al venciment o optar per anticipar-lo, ara bé, aquesta opció comporta un important descompte del preu pactat. En aquest sentit, la PMCM assegura que és “un producte financer que permet allargar els terminis de pagament a proveïdors o gestionar el cobrament amb considerables rebaixes”.
El funcionament del confirming s’inicia quan el client envia al banc les ordres de pagament confirmades abans del seu venciment. A continuació, el banc informa els proveïdors de l’import i la data de pagament, i els dona l’opció de triar entre cobrar anticipadament la factura finançant-la, o esperar al seu venciment.
El conflicte arriba perquè a escala comptable moltes empreses consideren pagades aquelles factures a les quals s’ha comunicat un confirming, encara que el proveïdor només pugui cobrar-les íntegrament al venciment del “pagament confirmat”, que pot superar fins i tot els 240 dies. Així, les operacions de confirming determinen que els deutes amb els proveïdors puguin figurar com pagades a l’efecte del càlcul del període mitjà de pagament, contemplant la data de lliurament del confirming com a dia de pagament. D’aquesta manera, en el balanç dels comptes anuals de les companyies algunes d’aquestes operacions no són considerades deute financer, ja que s’inclouen en la partida de deute a proveïdors, un fet que acaba sent una trampa comptable.
Tipus de confirming
Actualment, existeixen fins a tres tipus de confirming en funció de les fórmules de pagament que vulgui executar el client. La més estàndard és aquella on el banc gestiona els pagaments del seu client als seus proveïdors, oferint-los a aquests l’opció d’anticipar les seves factures pendents de cobrament.
El segon tipus inclou un pacte entre el client i el proveïdor per a una data de pagament anterior a la del venciment de la factura. És aquí on entra en joc un descompte perquè es paga l’import abans d’hora. En aquesta opció el client envia al banc la factura que ha de pagar, abonant al moment al proveïdor i finançant així al client fins al venciment original de les factures.
Per últim, hi ha el pagament finançat, en el qual client paga la factura al proveïdor en la data de venciment, i finança aquest pagament a un determinat termini, transcorregut el qual el banc li carregarà en compte el pagament finançat, més comissions i interessos. De fet, aquest és el més usat de tots i el que porta més problemes a les pimes i el que la UE ha limitat, ja que a partir d’ara no es podrà considerar com una factura pagada fins que el banc no li cobri a l’empresa l’import en qüestió.
