Les micropimes representen el 95% del teixit empresarial català i són una part clau de cara al futur econòmic del país. És per això que el Col·legi d’Economistes i Pimec, la patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya, han reclamat la creació d’un ecosistema propici per a aquest tipus d’empreses, com ja s’ha fet amb la innovació, per intentar crear sinergies i es creïn les condicions perquè aquestes activitats es desenvolupin i puguin créixer tant en termes de valor afegit com de mida empresarial. De fet, cal apuntar que si tot aquest volum d’empreses no és capaç de fer la transició que es necessita Catalunya no l’acabarà de fer mai perquè part del seu teixit empresarial haurà estat incapaç de fer-la.
Tota aquesta reflexió es pot extreure de l’últim informe publicat pel Grup d’Experts per a la Reactivació de l’Economia Catalana (GEREC), format per membres del Col·legi d’Economistes de Catalunya i PIMEC, ‘Microempreses, la clau del canvi’. El document, exposat per l’economista membre del GEREC i presidenta d’Autònoms PIMEC Elisabet Bach i l’economista membre del CEC Xavier Segura, presenta un conjunt de propostes per impulsar el desenvolupament de les microempreses a Catalunya.
Aquesta reclamació arriba després d’analitzar amb deteniment aquesta part del teixit empresarial català que pateix certs problemes a l’hora de desenvolupar la seva activitat empresarial. Per començar, tal com indica el nom, és un sector que compta amb estructures empresarials molt petites, la resiliència de les quals depèn de la seva capacitat d’estalvi, de l’endeutament, de la gestió dels recursos propis; i també de la gestió que facin terceres entitats com els governs locals, autonòmics i estatal, Hisenda, Seguretat Social, altres empreses, entitats, o la ciutadania, de tots els elements que tenen a veure amb el col·lectiu.
Segons han exposat Bach i Segura, tot això se suma a què la majoria d’aquestes empreses no disposen d’una formació en gestió empresarial alhora, en ser estructures petites no tenen desenvolupades totes les àrees d’expertesa pròpies d’una gestió empresarial ni tampoc tenen desenvolupades experteses relacionades amb els canvis i reptes que s’obren com la transició digital i verda. Tot plegat provoca que en el si de moltes microempreses hi hagi gran dificultat per a la presa de decisions i la posterior implementació dels canvis. És per això que des del GEREC reclamen a totes les administracions la creació d’una finestra única per a micropimes per tal que s’hi puguin dirigir i rebre acompanyament, millorar la legislació, obrir línies de finançament específiques per fomentar la transformació entre d’altres. Tot plegat, també consideren que fomentarà xarxes de col·laboració entre les empreses per crear complicitats entre elles.
Guanyar múscul empresarial
Alhora, han apuntat Bach i Segura, si finalment s’implementen aquestes propostes i es crea l’ecosistema reclamat es posaria fil a l’agulla amb la problemàtica de la manca de dimensió empresarial a Catalunya i permetria que moltes d’aquestes empreses creixessin en mida i valor afegit. Alhora, el fet de promoure i facilitar l’associacionisme permetria al col·lectiu esdevenir un agent més importants dins de l’economia catalana.
Perquè cal recordar que una microempresa és aquella que té entre 0 i 9 persones contractades, una facturació inferior a 2 milions d’euros i un valor d’actiu inferior a 2 milions d’euros. Segons dades de l’últim “Anuari de la pime catalana 2021” de PIMEC, relatives a l’any 2019, el col·lectiu de microempreses contribueixen amb un 22,0% al valor afegit brut a cost de factors i ocupen el 28,5% del total de les persones contractades del sector privat de Catalunya. Val a dir que el 76,6% d’aquest valor afegit brut es genera en el sector serveis, un 11,2% en la construcció, un 8,2% en la indústria, i un 4,0% en el sector primari.
Propostes concretes del GEREC:
- Finestreta única a la qual es puguin adreçar les microempreses.
- Reducció de la normativa existent i dimensionament adequat a la que la microempresa pot assumir.
- Gratuïtat de recursos i procediments de defensa.
- Definir activitats en les quals es pugui realitzar alta d’activitats amb una declaració responsable de compliment de normativa. Paral·lelament, acotar el període de comprovació per part de l’Administració.
- En activitats més perilloses, definir terminis màxims de concessió de permisos d’obres i activitats.
- Promoure espais d’informació i assessorament en aspectes com digitalització, economia verda i sostenibilitat, igualtat…
- Crear una certificació en sostenibilitat que sigui accessible -requisits, condicionat i cost- per microempreses. Amb un plantejament per nivells que permeti un accés inicial i una millora contínua.
- Línies de finançament específiques per col·lectius, amb condicionat pensat per a cada col·lectiu i amb representació del col·lectiu en els òrgans de valoració i decisió de propostes.
- Promoure xarxes de col·laboració entre microempreses, petites, mitjanes i grans empreses.
- Incorporar talent sènior, facilitant la jubilació activa amb la col·laboració amb microempreses.
- Plantejar l’aplicació dels fons NextGenerationEU de manera que arribin realment a les microempreses. Utilitzar mesures que comprovin i validin que aquests recursos arriben al col·lectiu.
- Incorporar una quota de compra per part del sector públic a negocis de proximitat, amb condicions d’accés adequades a aquest col·lectiu. Incorporar els canvis legislatius necessaris per fer-ho possible.
- Treballar elements que visibilitzin el valor del col·lectiu en l’àmbit econòmic, social i territorial, i generin consciència a la ciutadania amb la finalitat que hi destinin una part important de la seva demanda.
- Valorar i impulsar la formació professional.
- Simplificar la part administrativa de les col·laboracions empresa-centres de formació.
- Potenciar i visibilitzar els programes que faciliten l’entrada a la formació professional de col·lectius vulnerables o persones que vulguin reciclar els seus coneixements.
