La pràctica totalitat dels catalans augmenten la compra de torrons. Fan Nadal. Juntament amb les neules són una part més tradicional de Nadal a Catalunya, i arreu dels països catalans. Tradicionalment, el sector, per la part empresarial, ha estat dominat per un poble alacantí, Xixona, ara bé amb els anys el sector s’ha anat ampliant i han anat sortint més competidors com Torrons Vicens o Delaviuda. Ara bé, el gran problema del sector sempre ha estat l’estacionalitat del producte que es consumia durant els mesos d’hivern.
En els últims anys, però les diferents empreses han anat diversificant el negoci apostant bàsicament per la xocolata, un factor important dins de la fabricació dels torrons per tal de no aturar l’activitat de les empreses. Aquest va ser el primer exemple per intentar donar continuïtat, per exemple avui dia l’empresa Sanchis Mira, coneguda per la seva marca Antiu Xixona, fabrica unes 14.000 tones de productes de xocolata a l’any. L’altre exemple per intentar canviar el paradigma del producte ha estat l’estratègia de Torrons Vicens que ha optat per obrir botigues físiques que els permeten tenir en estoc els seus productes durant tot l’any.
Sobre aquest últim cas, el gerent i propietari de l’empresa, Àngel Velasco, explica al TOTEconomia que els dos últims anys han mantingut la cultura d’anar obrint més botigues físiques i han aconseguit que diversos supermercats també hagin apostat per mantenir torrons de la marca catalana tot l’any en estoc. Això els ha permès augmentar significativament les seves vendes i poder mantenir les seves fàbriques obertes tot l’any arribant a produir unes 10 milions de tauletes de torró per any aproximadament. Alhora aquest augment de producció ha permès que creixi la facturació, de fet des de Torrons Vicens esperen arribar als 65 milions d’euros aquest any el que seria créixer un 30% en ingressos respecte al 2019, l’últim Nadal amb normalitat. A més, Velasco també afirma que aquest nou sistema els ha permès poder innovar en els diferents sabors de torrons, com el de Dònuts.
Una altra de les grans dominadores del mercat és Antiu Xixona, que aquest últim any també ha experimentat una millora del negoci, segons explica el cap de vendes de l’oficina de Barcelona, Toni Ramoneda. Concretament, l’empresa alacantina està experimentant un creixement de les vendes notable en tots els seus segments, segons Ramoneda, encara que apunta que la campanya del sector en general no tan bona com altres anys perquè el fred ha arribat més tard i això ha desincentivat part de les compres. Tot i el potencial mal any, les vendes que s’esperen del sector són semblants a les de l’any passat. Ramoneda també afirma, però, que el sector del torró ha estat un dels menys castigats per la crisi inflacionària, ja que la majoria de les matèries primeres que fan servir han augmentat menys el preu que aliments com la llet o els ous i els permetrà oferir preus més competitius.
Sobre el fet de desestacionalitzar el sector del torró, Ramoneda, considera que és francament complicat, a causa de la tradicionalitat del producte, no negarem que és estrany menjar torró al juny o al maig. Ara bé, també recorda que en els últims anys la campanya s’ha anat avançant en la mesura del possible arribant a veure torrons en massa als supermercats al mes d’octubre quan les celebracions nadalenques encara queden lluny. Per evitar la baixada de la producció la majoria de grups, inclòs Sanchis Mira, han apostat per la xocolata i la fabricació de marques blanques de torró. Per exemple Sanchis Mira és el fabricant més gran de xocolata per Mercadona, que els permet mantenir en un volum de facturació al llarg de tot l’any. De fet, entre tot el grup l’empresa factura ja uns 120 milions d’euros anuals, en part gràcies a no dependre únicament del torró.
Al final, com en tots els sectors empresarials el del torró ha lluitat per fer-se un espai en la cistella de la compra de totes les famílies, sigui a través dels productes més tradicionals o optant per diversificar el negoci. I els casos de Torrons Vicens, optant per arribar a més gent durant tot l’any a través de les botigues físiques, o ja sigui com el cas de Sanchis Mira, optant també per fabricar per a tercers i per un producte que no és només el torró.
2 
1 