L’Estat torna a ser l’accionista majoritari de Telefónica. Amb la compra del 10% de les accions per part de la SEPI, el govern de Pedro Sánchez ha posat fi a dècades de privatització de l’empresa de telecomunicacions espanyola. El 1997, Telefónica s’unia a les grans companyies que el govern espanyol -en aquell moment encapçalat per José María Aznar- va abocar a la privatització. A l’emblemàtica telco se li van afegir Repsol, Endesa, i l’antiga Gas Natural Fenosa (Naturgy). L’entrada de la SEPI al consell d’administració i capital social de Telefónica és la resposta directa a la por de perdre l’espanyolitat d’una empresa estratègica. El possible lideratge de l’accionariat del fons saudí STC Group va despertar les veus d’alarma internes del govern estatal, qui va acabar prenent la decisió de retornar a l’accionariat de la companyia. Una decisió, però, que els experts no es posen d’acord en afirmar o desmentir si es pot considerar un fet aïllat o bé el primer pas d’una nova estratègia per retornar al sector públic les empreses punteres que un dia es van privatitzar.
“El sector de les telecomunicacions s’han convertit en un dels més estratègics per l’Estat”, explica l’economista i professor, Oriol Amat. Per a ell la decisió del govern espanyol de comprar accions de Telefónica no va del tot lligada a una estratègia major, però sí que confirma que no sorprèn que després del creixement de la importància de les telecomunicacions, l’Estat vulgui mantenir l’empresa en territori espanyol. De fet, aquest fenomen s’ha replicat en altres països d’Europa, com per exemple, Alemanya, França i Itàlia, on els governs han augmentat les seves participacions en empreses de telecomunicacions: “La por es generalitza quan una empresa pren molta importància, però cotitza en borsa”, assegura Amat, qui afegeix que en aquest cas “és susceptible de la compra d’accions per part d’una companyia estrangera”. Aquesta també és una teoria que posa sobre la taula Roger Medina, professor de la UPF i investigador de l’Institut Ostrom, qui comenta que hi ha cert recel públic a què les empreses “siguin comprades a preu de saldo”. En aquest sentit, l’expert presenta la situació que es va viure durant la pandèmia, quan les accions de les companyies -per la situació econòmica- eren molt més barates i, per tant, hi havia més interès a comprar-ne.
Ara bé, l’opinió sobre la compra d’accions de Telefónica varia entre els experts. Andrei Boar, professor de la UPF – BSM argumenta que la companyia “és un cas especial”. D’aquesta manera, tot i que no desmenteix les declaracions d’Amat i Medina, i confirma que “les telecomunicacions són un sector estratègic”, Boar reconeix que l’Estat ha actuat de “salvavides” de la companyia. El desembre del 2023, la companyia de telecomunicacions va anunciar un ERO (Expedient Regulador de l’Ocupació) que afectava un total de 5.000 treballadors a tot l’estat espanyol. Gràcies a l’entrada dels sindicats en les negociacions aquesta xifra va baixar fins als 3.421. La raó principal de l’acomiadament massiu era la reducció de costos, la qual cosa feia pensar que la companyia necessitava fer una reestructuració dels recursos per continuar subsistint. “També estaven de capa caiguda a la borsa”, exemplifica Boar, qui explica que l’operació del govern espanyol podria anar lligada al moment geopolític actual i no a alguna estratègia general de compra d’accions per part de l’administració pública.
Energia, defensa i telecomunicacions: la triada de l’estratègia pública
Tot i que no hi hagi una certesa absoluta sobre una nova era d’implicació governamental en empreses punteres, Medina reconeix que “no és una idea desbaratada”. En aquesta línia, hi ha sectors que han esdevingut clau en els últims anys, tant per la seva clara relació amb els avenços tecnològics i sostenibles, com per la seva situació estratègia en els conflictes geopolítics. D’aquesta manera, Medina anomena les telecomunicacions, l’energia i la defensa com els àmbits clau on l’estat voldria intervenir. De fet, els moments de tensió geopolítics que s’han viscut en els últims anys amb la pandèmia i l’esclat de dues guerres -la d’Ucraïna i l’atac d’Israel a Palestina- ha despertat la necessitat europea de “tenir reserves en sectors estratègics”, tal com anomena l’expert d’Ostrom. El caldo de cultiu que ha creat aquesta situació anòmala ha portat a alguns governs a la recompra d’accions d’empreses que havien delegat al sector privat. “La importància de tenir recursos propis i d’independència és més gran que mai a Europa” manté Medina, qui afegeix que la inversió que s’ha fet en el sector energètic n’és un exemple molt clar.
Davant d’aquesta teoria, Telefónica podria jugar un paper molt important en la nova era tecnològica de l’estat espanyol i, per tant, es convertiria en un actiu rellevant en el tauler de joc de les comunicacions. Liderar la cursa de la digitalització amb una empresa emblemàtica com és Telefónica, amb l’envergadura d’aquesta companyia i la seva capacitat d’innovació, podria ser un moviment calculat per part de l’administració. No obstant això, no donen suport a aquesta tesi tots els experts i Boar reitera que l’operació és fruit del moment i no té una base estratègica al darrere. Una opinió que Medina no comparteix perquè tot i la necessitat de l’Estat de “salvaguardar” un bé important com Telefónica, “hi ha aquesta certa tendència a Europa que pot complementar la decisió”. Paral·lelament, Amat també reconeix que “abanderar-se” d’una empresa estratègica és clau en el sector públic, ja que amb aquesta operació passen a controlar els objectius de la companyia i “alinear-los amb la visió nacional del sector”.
Impacte directe en el poder de decisió empresarial
Sigui una estratègia governamental o una decisió de moment, la veritat és que l’entrada de la SEPI a Telefónica pot suposar canvis rellevants en la companyia, però també en el sector. Els experts confirmen que tenir una figura que representi al govern espanyol dins del consell d’administració de la telco generarà alguns canvis en les maneres de fer de la companyia. Per una banda, Amat assegura que algunes de les decisions que l’empresa ha pres en moments de tensió -com pot ser l’execució d’un ERO- amb l’Estat al consell “s’hauran d’estudiar de manera més exhaustiva”. Per l’expert, aquesta entrada permetrà que les decisions governamentals i les empresarials vagin de bracet.
“Els interessos nacionals estaran més protegits”, remarca Amat. La incidència de l’Estat en les decisions de la companyia també és un factor que comparteixen altres experts. Boar explica que gràcies al govern espanyol, “Telefónica tendirà a estar al servei de l’interès general”. Medina, en canvi, descriu que després d’obtenir el control de Telefónica, l’Estat pot triar entre dos papers: “No influir o no intervenir”. Per l’expert, la més factible pel bon govern de la companyia seria no influir en les decisions i intentar aportar una visió qualitativa a la tria. Apostar per influir dins de la companyia i intentar fer canvis d’acord amb la ideologia del govern podria suposar un daltabaix en l’estabilitat de l’empresa.
Un tercer factor a tenir en compte és la possibilitat que aquesta nova direcció pública de Telefónica generi competència deslleial dins del sector. La digitalització de les companyies passa també per la participació pública, a través de concursos, el govern escull la companyia que millor encaixa per a fer certes feines. En el cas de les telecomunicacions, les empreses lluiten per aquests contractes temporals que concedeix l’Estat. Amb un jugador on el màxim accionista és el mateix que decideix els guanyadors dels concursos podria perpetuar-se cert malestar amb les altres companyies. “Que Telefónica pugui optar a concursos posaria en dubte la credibilitat dels guanys que aconsegueixi”, relata Medina.
