Catalunya té més start-ups que mai. Si mirem només les xifres, sembla que l’emprenedoria van vent en popa. Ara bé, més enllà de les dades, la realitat no és tan bonica ni planera, ja que les empreses emergents han travessat un 2023 complicat per culpa d’una conjuntura econòmica que els ha dificultat l’accés al finançament com no havia passat en l’última dècada. Tot i aquest context clarament desfavorable i descoratjador a escala econòmica, l’ecosistema ha continuat madurant i creixent encara que ha donat clars símptomes de desacceleració. Concretament, Catalunya compta amb 2.102 start-ups, fet que suposa que s’hagi duplicat en l’última dècada.
Davant d’aquestes dades, i el context en el qual es donen, el sector considera que el 2023 va ser un bon any i que l’ecosistema està a ple rendiment. Tot i això, tots lamenten aquestes dificultats econòmiques que provoquen que no s’hagi aixecat tan capital com en els últims anys. En aquest sentit, la inversora i emprenedora, Rat Gasol, explica a Món Economia que en el seu entorn hi ha moltes empreses que ho estan passant realment malament per superar aquesta etapa, ja que els inversors han endurit les condicions per invertir en les empreses. Tot i aquestes dificultats, Gasol també destaca que les companyies que superin aquesta fase tindran molt guanyat de cara als pròxims anys.
Des de la part més institucional, el CEO del Tech Barcelona, Miquel Martí, i el director de desenvolupament corporatiu i responsable de talent digital de la Mobile World Capital, Jordi Arrufí, declaren a aquest diari que les dades són positives i que es nota que l’ecosistema del país està madurant a cada any que passa. De fet, Martí assegura que si li arriben a mostrar les xifres fa deu anys no s’ho hagués cregut. Tot i això, el directiu crida a “no caure en cofoismes” i seguir treballant per engrandir el sector perquè “això va de córrer tota l’estona”. En una línia semblant, Arrufí assegura que en la tessitura actual, els projectes de qualitat acaben aixecant el finançament que necessiten i desitja que per a l’ecosistema que es fixi més en la qualitat dels projectes que no pas en iniciar-ne molts alhora. Alhora, assegura que quan el projecte empresarial és sòlid i competitiu, les empreses sí que poden aixecar capital, encara que no sigui una època propícia per fer-ho.
Per altra banda, el director innovació i transformació tecnològica d’ACCIÓ, Jordi Aguasca, també reconeix que ha estat molt complicat aixecar rondes durant aquest any, especialment per a les empreses petites. Tot i això, recorda que l’informe d’ACCIÓ mostra com el volum d’operacions ha augmentat i que la “tendència del mercat és bona” perquè el primer objectiu de l’administració catalana és tenir cada cop més start-ups i més scale-ups per tal d’enfortir l’ecosistema i retroalimentar-lo.
Hem tocat sostre?
Deixant enrere els conflictes per al finançament de les empreses emergents catalanes -un aspecte que no depèn ni de les administracions ni de les mateixes companyies- dins del sector s’ha començat a sentir la possibilitat que el pròsper ecosistema barceloní hagi pogut tocar sostre, una tesi que no defensen cap dels experts consultats per Món Economia. Des de les administracions, Aguasca, assegura que, per descomptat, hi ha molt camí per recórrer i que a moltes ciutats “els agradaria estar com nosaltres”. A més, el directiu públic recorda que “sempre es pot estar millor”.
Per altra banda, Martí respon a la pregunta de forma clara i concisa: “No”. En aquest sentit, recorda que tots aquells sectors de base tecnològica encara no s’han explotat del tot a Catalunya i que, per tant, encara hi ha molt marge per créixer. Alhora, assegura que “en els seus millors somnis” Catalunya podria doblar la xifra de start-ups que hi ha actualment. Aquesta tesi és molt semblant a la que defensa Arrufí, que considera que “ni de bon tros” hem arribat al límit que pot oferir Catalunya. Tot i això, apunta que els subsectors que sí que poden haver tocat sostre, o començar una clara desacceleració, són aquells models que no tenen avantatges competitius o sense un valor afegit considerable.
Unes afirmacions que també coincideixen amb les Gasol, que assegura que Catalunya seguirà fent créixer el seu ecosistema sempre que es mantingui l’aposta pels sectors com la salut i la innovació. Per contra, reclama oblidar-se de tots aquells models que s’acostin al turisme i buscar aquells que aportin valor afegit a llarg termini. En aquest sentit, Gasol considera que en els pròxims anys pot ser que moltes empreses que no hagi fet aquesta aposta pel valor afegit tancaran.
El Deep Tech, la gran oportunitat per continuar creixent
Tot el sector coincideix que l’única manera que l’ecosistema català prosperi és mitjançant l’aposta pel valor afegit. Un fet, que serà més fàcil si es té en compte el potent teixit industrial català, que “podrà absorbir tot el que produeixin aquestes empreses”, apunta Aguasca. De fet, el directiu també assegura a Món Economia que estan detectant que la relació entre la indústria del país i les companyies emergents és cada cop més fort i que a mesura que la base emprenedora sigui més tecnològica ajudarà el país a competir a escala internacional.
Martí també comenta que el que ha d’aconseguir l’ecosistema és passar del paper, o l’estudi, al mercat. És a dir, aconseguir augmentar la freqüència amb la qual els centres de recerca del país -com el Barcelona Supercomputing Center, el Sincrotró Alba o les universitats- siguin més capaços de crear spin-off que puguin generar impacte econòmic. Aquesta tendència, segons apunta el primer directiu del Tech Barcelona, ja s’està començant a donar entre els diferents centres, i per això reclama que les administracions facilitin aquest transvasament de coneixement i la inversió en aquests projectes. Com a exemple, Martí proposa la creació de més sandbox reguladors per anar provant projectes fins que algun sigui realment rendible i estable com a empresa. En aquest sentit, anima a començar una cultura de prova-error i establir unes directrius a llarg termini per continuar potenciant l’ecosistema.
El sector salut, una realitat diferent
Dins de tot l’ecosistema, però hi ha un sector que actua de forma un significativament diferent a causa de la seva idiosincràsia, que és el sector salut, sobretot el biotecnològic. En aquest sentit, la directora de l’Informe de la BioRegió de Catalunya que publica anualment Biocat, Sílvia Labé, assegura a Món Economia, que també estan detectant que les empreses emergents del sector creixent a un ritme constant.
Com en tots els sectors, la salut també ha vist que la inversió provada i el capital risc ha decaigut aquest any, però celebra que els projectes catalans hagin sabut pivotar i anar a buscar els fons competitius europeus. Un molt bon exemple d’aquest canvi de tendència és el d’InBrain, que l’any passat va aconseguir captar 20 milions d’euros provinents dels European Innovation Council (EIC), un fet que també vol dir que les empreses catalanes del sector poden competir de tu a tu amb la resta d’Europa. Pel que fa al capital privat, Labé explica que aixecar finançament per les rondes primerenques early stage no ha estat tant problema, la dificultat ha estat en aixecar rondes entre 10-40 milions d’euros.
