L’ecosistema de les start-ups és fràgil. No només parlem d’empreses que intenten escalar molt de pressa, sinó que també es converteixen en el pont entre la realitat i la innovació, una situació molt difícil per aconseguir l’èxit. Fins fa uns anys, el finançament no era problema per aquesta classe de companyies, ja que els inversors externs estaven disposats a assumir els riscos que comporta invertir en un projecte tan experimental. Ara, però, ja no hi ha aquella anomenada “borratxera de diners” i els tipus d’interès han elevat el risc, el que provoca que els inversors no injectin tantes grans quantitats de diners. La inestabilitat econòmica del moment repercuteix en l’èxit de les empreses emergents que han vist com cal un bon pla de finançament per no morir abans de començar, cosa que segons l’últim estudi de la consultora Tbig Finance, no acaba d’encaixar en la mentalitat de totes les start-ups. En la nova era, doncs, els experts asseguren que es necessita més que una bona idea per llançar-se a la piscina i les enquestes donen suport a aquesta opinió, ja que a hores d’ara, dirigir una start-up, és un esport de risc.
En l’últim estudi de l’empresa nord-americana es desprenia unes xifres no gaire optimistes pel sector de la innovació. En concret, es constatava que el 70% de les empreses emergents del món no podien sobreviure als tres primers anys de vida. En aquest sentit, la raó principal era que no hi havia plans de finançament prou sòlids que donessin suport al projecte quan els diners dels inversors s’acabaven. Una estadística que lluny de ser una exageració, expressa molt bé la realitat d’aquest nou sector, on les decisions es prenen ràpidament, però no sempre són les encertades. “És una realitat. En aquest món o tens capital propi o tens finançament”, explica Rat Gasol, emprenedora, inversora i experta. Ella reconeix que les dificultats del sector no han deixat de pujar i que és normal que poques empreses aconsegueixin arribar a l’èxit: “Ha canviat l’escenari, ja no hi ha tants diners a repartir i això ho estem notant”, afirma.
És precisament la manca de finançament extern el que ha fet aflorar noves preocupacions sobre la solidesa de les start-ups, ja que no totes sobreviuran quan s’acaben les inversions. “Crec que els plans de finançament juguen un paper important, però no són l’única cosa que pot fer caure una empresa”, rebla Miquel Martí, director general del Tech Barcelona, que tot i estar d’acord amb les afirmacions té certes reticències amb culpar únicament al finançament. La realitat que posen sobre la taula els experts és que el fracàs o l’èxit de les empreses emergents depèn d’infinitat de factors, des de la bona constitució d’un aquí fundador, com l’evolució de la primera idea, fins al finançament intern i extern. “Moltes coses poden fer que una start-up fracassi”, continua Martí. Una opinió que també comparteix Gasol, qui assegura que “els inicis són molt durs”. De fet, no és cap secret que de les grans quantitats d’empreses emergents que es creen en un any, un alt percentatge no se sosté en el temps.
Si ens centrem, però, en el pla de finançament, la raó principal que exposa l’estudi, podem comprovar com és molt senzill no tenir una idea recolzada amb ingressos. Històricament, les start-ups han estat grans venedores de fum, és a dir, s’ha confiat en la bona idea d’un fundador i moltes vegades s’ha convertit en un projecte pioner en el seu camp, però moltes altres ha quedat soterrat en un mar de dubtes. És precisament aquesta inestabilitat que ha fet que els inversors comencin a pensar-se molt més on posen els seus diners. “Les condicions del mercat han canviat moltíssim en l’últim any i mig”, assegura Oriol Sans, sènior mànager de start-ups d’Acció, l’agència subjecte al departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. Sans reconeix que els inversors tenen més cura dels seus diners que abans i això ha fet que els plans de finançament estiguin més ben elaborats, “perquè ara ja no només val una bona idea”, recorda.
Sense inversors no hi ha finançament
Així doncs, el sector es troba en una situació complicada, on els fons ja no són indefinits i les exigències han crescut. No és d’estranyar, que amb la situació actual la taxa de supervivència sigui només d’un 30% passats als tres primers anys. Ara bé, els experts també asseguren que aquesta edat és molt baix per l’univers de les start-ups. El mateix sènior mànager de start-ups d’Acció reconeix que “tres anys és massa poc per realment entreveure si l’empres tindrà èxit”. Una opinió que també comparteix Gasol, qui assegura que moltes empreses emergents “no tenen totes les respostes en els primers anys i necessiten més temps”. Així doncs, no es tracta únicament d’un bon producte o d’un bon pla de finançament, sinó que el sector demana cada vegada més rapidesa. “Potser no són males idees, però no han arribat a temps”, reflexions Sans.
“Els models del sector de les start-ups són intensius”, explica el director general del Tech Barcelona. Martí posa sobre la taula la necessitat que té el sector d’avançar de pressa, perquè la tecnologia ho demana. Lluny de ser sempre una situació favorable per les companyies, s’acaba convertint en un malson si no tens els recursos suficients per accelerar processos. Si a aquest conflicte se suma la manca de finançament que hi ha en els últims anys, sembla evident que moltes empreses emergents es quedaran pel camí. “És una situació que els mateixos inversors tenen clara”, conclou Martí, qui assegura que de “10 start-ups, dues triomfaran; quatre sobreviuran amb el que poden; i quatre seran un fracàs“.
La cultura del fracàs
L’estadística de Tbig Finance podria tenir un punt optimis tic. Tal com explica Sans, “si hi ha tantes empreses que fracassen és perquè se’n creen moltes més cada any”. D’aquesta manera, sembla que la cultura del fracàs comença a fer efecte arreu del món. Precisament l’estat espanyol i Catalunya eren dos territoris que lluitaven contra el fracàs, és a dir, es veu clarament que quan no funciona la teva empresa no es pot tornar a començar. “Si alguna cosa els hi haurem d’agrair als americans, és aquesta nova visió del fracàs”, reconeix el sènior mànager de start-ups d’Acció. En altres paraules, si hi ha un 70% d’empreses emergents que fracassen, potser vol dir que hi ha un 70% d’emprenedors que ho tornaran a intentar.
