El 2023 ha suposat un any de realineament per al món de les startups a escala global. Un exemple molt clar d’aquest canvi radical del sector és la reducció dràstica de les empreses anomenades “unicorns” -les emergents valorades en més de 1.000 milions d’euros- provocada per les constants crisis, les pujades dels tipus d’interès i la inestabilitat econòmica. Les hostils condicions financeres han fet esclatar una autèntica bombolla inversora, provocant que el capital torni a buscar la rendibilitat de les start-ups per sobre de creixements ràpids, però insostenibles. En mig d’aquest context, hi ha un sector resisteix. Es tracta de la innovació en la lluita contra el canvi climàtic, que s’ha convertit en el principal receptor del finançament tecnològic a Europa.
Segons assegura l’informe State of the European Tech, elaborat per la consultora Atomico, les startups que es dediquen a la lluita contra el canvi climàtic van aconseguir el 27% de tot el capital invertit en tecnologia, més del doble de la seva participació en la inversió des del 2021. Això ha fet que superi al sector de les finances i assegurances, així com al software, entre els que més capital recaptat. Aquest fet, val a dir, no tan sols respon un augment dramàtic en l’escala de capital invertit darrere de la transició verda, sinó també a una clara desacceleració en els volums d’inversió en fintech.
Un exemple paradigmàtic d’aquest canvi de tendència del mercat és la catalana Mitiga Solutions, que el passat mes de maig va aixecar una ronda de 13 milions d’euros per millorar la seva solució de predicció de riscos climàtics. Aquesta ronda, segons va assegurar l’empresa, està servint per a desenvolupar eines de millora per a “prevenció, resiliència i capacitat d’adaptació als riscos” relacionats amb la crisi ecològica i les seves conseqüències més extremes. La ronda va estar liderada pel fons d’inversió madrileny Kibo Ventures, especialitzat en empreses de programari. A més, aquesta startup catalana va comptar amb altres grans vehicles internacionals, com ara el fons Climate Innovation Fund de Microsoft, dedicat al suport a solucions relacionades amb el clima; així com una varietat d’actors de l’ecosistema, entre els que destaquen Nationwide Ventures, Faber Ventures o Creas Impacto.
Retirada d’inversors nord-americans
Un altre dels punts claus d’aquest informe sobre la salut de l’ecosistema innovador europeu és la marxa abrupta de gran part dels inversors nord-americans. En aquest sentit, els autors apunten que els canvis en els fluxos de capital globals van provocar a una menor inversió per part del capital estatunidenc en les rondes de finançament durant el passat 2023. Aquesta retirada va provocar, en part, que la inversió tecnològica a Europa fos d’aproximadament 45.000 milions de dòlars l’any passat, el que suposa una caiguda del 45% respecte del 2022. Tot i això, el 2023 es va mantenir com el tercer curs millor de la història en matèria d’inversió.
En aquest sentit, l’informe destaca que el sector tecnològic europeu ha aconseguit estabilitzar-se després d’anys turbulents arran de la crisi de la Covid. El 2023 es va iniciar, asseguren, un procés de recuperació, com demostra el fet que enguany s’han creat més empreses emergents a Europa que als Estats Units. Alhora, l’estudi destaca que, malgrat les incerteses actuals, el valor total de l’ecosistema tecnològic europeu ascendeix actualment a tres bilions de dòlars, igualant la xifra rècord aconseguida el 2021.
La IA s’obre camí a Europa
Un altre dels sectors més revolucionaris del 2023 va ser el de la intel·ligència artificial generativa. Si bé les empreses d’aquest subsector són més aviat poques i representen una fracció relativament petita de l’activitat de la inversió a Europa, van tenir un impacte enorme en els fluxos de treball, el discurs regulador i la societat en general. Les empreses de IA generativa han fet el salt a la consciència pública durant el 2023, i han començat a captar finançament sense fer massa soroll. Un bon exemple de tot plegat és tot el conflicte d’aquests últims mesos amb OpenAI, tota una guerra oberta pel futur de la tecnologia entre l’expansió empresarial abanderada per Microsoft i la “IA per a la humanitat” de la junta directiva de la tecnològica.
Ara bé, que la IA continuï prosperant sense ser detectada a Europa no hauria de ser una sorpresa, ja que els països de la Unió mostren “una sòlida reserva de talent tècnic”, segons apunta l’informe. Els mercats europeus gaudeixen d’un important avantatge respecte del competidor nord-americà: la gran fortalesa de les seves institucions científiques i tècniques i “la profunditat del talent en enginyeria”. Aquesta fortalesa s’estén al camp de la IA: durant els últims deu anys, Europa no només ha estat testimoni d’un augment en el nombre de treballadors del sector, sinó que també té un major nombre de professionals altament qualificats en comparació amb els Estats Units. Tot i això, molts d’aquests professionals europeus treballen en empreses de tecnologia amb seu a territori nord-americà, que han construït una gran presència de recerca en el sector a Europa. En son exemple Alphabet o Meta, les matrius de Google i Facebook, respectivament.
Les start-ups espanyoles capten un 42% menys de capital
Pel que fa a les empreses espanyoles, l’informe assegura que durant el 2023 van captar al voltant de 1.460 milions d’euros, el que suposa un descens del 42% menys que l’any passat. Tot i aquesta reducció de la inversió rebuda, l’informe assegura que l’estat, i per tant també Catalunya, mostra “uns certs signes de resiliència”, ja que és un 21% més alta que en 2020 i és el país amb la dada d’inversió més alta del sud d’Europa.
Més enllà de l’estat de l’ecosistema espanyol, la situació de Barcelona i Catalunya és particular. Segons l’informe The Barcelona Startup Ecosystem Digital presentat el passat desembre pel Tech Barcelona, Mind the Bridge i Open Innovation, la capital catalana ja ha aconseguit captar al voltant de 7.900 milions d’euros en els últims anys i ja s’ha posicionat com un dels hubs tecnològics en creixement més importants de tota Europa.
De fet, la capital catalana ja s’ha assentat com el hub més important del sud d’Europa en matèria tecnològica i ser una ciutat amb molta rellevància dins del sector. Aquest informe no només mostra que les empreses catalanes han començat a escalar en l’àmbit internacional, sinó que Barcelona s’ha convertit en un dels epicentres de la inversió de gran part d’Europa. De fet, establir una seu o començar un negoci des de la capital catalana ha provat ser una fórmula d’èxit, ja que els grans inversors internacionals comencen a buscar idees a Catalunya.
