Factorial es va elevar al desitjat estatus d’unicorn el 2022, amb una megaronda d’inversió de 123 milions d’euros. En un moment d’alentiment del flux d’inversions en l’ecosistema emergent, el símbol de l’emprenedoria barcelonina va aterrar “molt més del que necessitava”, segons ha explicat el seu CEO i fundador Jordi Romero a una de les ponències centrals del congrés 4 years from now (4YFN). “Vam començar a veure els núvols i vam apostar per aixecar diners ràpidament“, recorda Romero, prop d’un any després de fer un dels grans salts de la història de la capitalització d’emergents al mercat català. La clau per a la sostenibilitat de les inversions de Factorial, apunta l’emprenedor, és cristal·lí: un camí clar al benefici. El model de negoci de la companyia permet un retorn segur i relativament ràpid als seus inversors. “Hi ha grans negocis que encara no tenen una eina clara per guanyar diners; nosaltres la tenim”, celebra.
Aquest path to profitability és, segons apunta el fundador, la palanca central de la cerca d’inversions –i més en un moment com l’actual en què, després d’un 2021 de moviment descontrolat de capitals, els grans finançaments s’han erosionat–. Un emprenedor, suggereix Romero, hauria de “tenir al cap cada euro que entra a l’empresa, què farà i quan tornarà”. Un bon seguiment de la capitalització permet generar expectatives raonables en els inversors. També dins la mateixa empresa, cosa que ajuda a calcular les necessitats de funding a curt termini –i, per tant, els objectius que es plantegen als fons inversors–. “Les start-ups no haurien d’implementar megarondes perquè mola, o perquè et converteixes en unicorn”, avisa Romero, tot lamentant que, en els darrers anys, “s’ha vist molt” aquest fenomen. “Si realment coneixes el teu negoci, si saps el que passa amb cada euro que insereixes al teu mercat, llavors pots capitalitzar-te”.
Les agències, els fons i els venture capital, subratlla l’empresari, també són conscients d’aquesta nova realitat. La sortida de la pandèmia, amb les extremes dificultats que la crisi sanitària va generar per al moviment de nou capital, va obrir les portes a un flux descontrolat de finançament. “El 2021 s’aixecaven rondes ràpidament, amb un parell de trucades de zoom, en 30 minuts, sense documents ni termes. Era massa boig”, lamenta Romero. Les complicacions macroeconòmiques del darrer any, especialment per l’augment de la inflació i la pujada de tipus d’interès als principals mercats, han aturat el tsunami financer. “Hi ha una sèrie de negocis que ara mateix no poden aixecar diners; i els fons no els ajudaran”, avisa l’emprenedor, tot afanyant les emergents a buscar formes de sobreviure amb el seu propi cash flow. Moltes idees vàlides “hauran de sobreviure sis o 12 mesos” per si mateixes abans d’aconseguir el finançament necessari. “El mercat s’estabilitzarà”, preveu.
Si bé els fons d’inversió flexibilitzaran la seva postura, la capacitat d’escalabilitat i creixement de les start-up continua al centre de la seva possibilitat d’atreure capital. “Hi ha moltes companyies que els costarà atreure finançament, perquè no tenen un model de negoci que escali ràpidament”, comenta l’emprenedor. “Hi ha més factors, però el creixement continua sent el número 1”. El risc a assumir, i més sense la possibilitat de grans injeccions de capital, és la necessària aposta per créixer ràpidament. “La millor manera de créixer és invertir, però com més gastes, més a prop ets de morir”, aconsella Romero. La pulsió de mort de les emergents, doncs, és el camí a la supervivència enmig de la volatilitat macroeconòmica.
Els fons són companys
La relació entre emergents i fons ha de ser, fins i tot en un moment tens, saludable. Com explica Romero, els inicis de l’ecosistema –i fins ara fa 10 anys– els venture capitalists eren “gestors malvats que oferien contractes que havies de signar per aconseguir capital”. Els canvis en les relacions de poder dins l’ecosistema emprenedor, que han girat l’enfocament del capital cap al talent –els emprenedors– han creat una nova realitat. “Els nostres inversors són companys; volen el millor per Factorial”, apunta Romero, tot reivindicant un canvi d’idioma. Emprenedors i capitalistes han d’entendre les dinàmiques de l’altra part. “Com a fundadors, hem d’actuar sabent que els inversors també tenen negocis; volen recuperar les seves inversions”. Una aproximació amistosa a la cerca de nou capital “facilita molt les coses”.
“Quan hi ha transparència, no hi ha cap problema”, aconsella el fundador. Cercar el punt d’equilibri entre les necessitats de capitalització d’una companyia que busca creixement immediat i rendibilitats a llarg termini i les exigències d’uns vehicles d’inversió que poden comptar amb retorns immediats apropa postures i ajuda a generar estratègies conjuntes. “Si necessiten diners més ràpidament, els podem ajudar; si ens ho expliquen, tot és més fàcil”, afegeix l’empresari.
El capital no tanca portes
L’agilització dels processos de finançament facilita, segons recorda Romero, l’accés de les empreses a fons d’inversió a mercats fora de la seva referència immediata. Com recorda el mateix emprenedor, en la seva anterior aposta l’exigència del capital nord-americà implicava moure tots els actius i el talent a San Francisco; mentre que amb Factorial –i en general en les negociacions actuals– és comú que una start-up barcelonina pugui demanar diners a Europa o als Estats Units i continuar operant des de Catalunya. “El 2020, quan vam aixecar la sèrie A de Factorial, vam volar a Silicon Valley i vam portar els diners a Europa”, recorda.
Donades aquestes condicions, Romero anima els fundadors a buscar finançament a tots els mercats a què tinguin accés –per ampliar la competitivitat i impulsar la seva visibilitat internacional–. “Si parlem amb un inversor espanyol en una ronda espanyola, tindrem una oferta; si l’inversor sap que hi ha interès a Europa, en tindrem una altra”, raona l’emprenedor, tot subratllant la necessitat d'”elevar el terreny de joc” de les apostes inversores. “No us limiteu a un ecosistema tancat”, etziba. Quedar-se només a un país “endarrereix com a mínim 10 anys la qualitat dels termes de les ofertes” que hi haurà sobre la taula.
