Les baixades de tipus d’interès previstes per al 2025 per part del Banc Central Europeu no semblen tenir rèplica en l’accés a crèdit de les petites i mitjanes empreses del país. Segons un estudi de Pimec publicat aquest mateix divendres, només un terç dels negocis catalans esperen que les condicions dels seus préstecs millorin l’any entrant, malgrat que els mercats auguren diverses reduccions de preu dels diners en les pròximes reunions del regulador monetari. Un cop més, segons alerta la patronal, el concentrat sistema bancari espanyol evita les conseqüències favorables per a usuaris i empreses de la política monetària de Frankfurt. “Quan diem que el mercat bancari espanyol està concentrat i hi ha poca oferta, aquest és un exemple claríssim“, denuncia el president de l’organització empresarial, Antoni Cañete. Tot plegat, a més, en alerta per l’amenaça que suposa en aquest sentit la hipotètica fusió del BBVA i el Banc Sabadell arran de l’OPA hostil llançada pels primers, un moviment que podria esquinçar l’oferta de capital al país per valor d’uns 54.000 milions d’euros, una davallada del 8%.
L’autor de l’estudi, el president de l’Observatori de la Pime i catedràtic d’Economia i Finances de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat, no hi ha fonaments financers en aquesta mancança: “el que seria coherent és que amb la baixada de tipus d’interès, més empreses percebin millores en el seu accés a crèdit”. Per a Cañete, es tracta d’una disfunció que respon a una oferta limitada que no incentiva moviments per atraure nous clients. Es tracta d’un problema que també noten els usuaris particulars: quan el BCE eleva els tipus, el crèdit es torna més car, però no se’ls hi remunera els dipòsits i l’estalvi com sí que fa la banca de la resta d’Europa, majoritàriament més saludable que l’espanyola.
Vistes aquestes limitacions, Cañete assegura que les patronals de petites i mitjanes empreses a escala continental treballen amb la Comissió Europea per aplicar noves “línies i accions” per facilitar el crèdit a les petites i mitjanes empreses, moltes d’elles previstes dins l’SME Relief Package, el projecte d’Ursula Von der Leyen per millorar la competitivitat del teixit empresarial del continent a mitjà termini. En l’àmbit local, reclamen que l’Institut Català de Finances “prioritzi les pimes en l’àmbit del finançament”; i serveixi no només per multiplicar el creixement d’aquelles firmes que ja funcionen correctament, sinó també per “tirar endavant d’altres que poden patir situacions sobrevingudes”. Les tanques que troben encara els empresaris, assegura Amat, són significatives. “Millorar les condicions del crèdit al ritme que baixen els tipus tindria un impacte important en el benefici: no és la xocolata del lloro”, raona el catedràtic, especialment atenent els limitats marges de guanys -entre el 3 i el 4%- que registra el teixit català.
Límits a la inversió
Entre altres qüestions, la mala salut del crèdit al món bancari espanyol va en paral·lel a unes limitades expectatives d’inversió per part de les petites i mitjanes empreses del país. Segons l’informe anual de la patronal, només un 34% de les empreses consultades es plantegen augmentar la inversió addicional -en millores productives o altres palanques d’increment de la productivitat-. Amat, en aquest sentit, reconeix que la marxa de l’economia faria esperar “potser una mica més d’inversió” de la que s’ha detectat. “L’empresa que inverteix, ho fa perquè veu un panorama favorable. Aquesta dada vol dir que hi ha un 65% d’empreses que no ho veuen clar”, alerta l’expert. Val a dir, però, que la distribució inversora va per barris: la indústria i els serveis sí que es plantegen tirar endavant moviments inversors, especialment centrats en nova maquinària i processos de digitalització.
La limitada tendència inversionista, cal subratllar, contradiu un panorama general “moderadament optimista” per a les petites i mitjanes empreses del país. Segons l’enquesta patronal, més del 40% de les empreses del país esperen augmentar les vendes el curs vinent, amb bones perspectives “a tots els punts de la cadena de valor”. És a dir, malgrat que els serveis i el turisme esperen un curs especialment falaguer, el conjunt de l’economia -des dels primers proveïdors als venedors finals- descompta millores de facturació de cara a l’any que ara comença. En aquest sentit, el 70% dels enquestats considera que el consum dels catalans o bé es mantindrà, o bé creixerà, fet especialment prometedor per al teixit empresarial que està més en contacte amb el consumidor.
Els riscos venen de fora
El curs entrant, val a dir, deixa alguns forats en les perspectives de les petites i mitjanes empreses catalanes; si bé la majoria són causats per incerteses foranes a les fronteres del Principat. Després d’anys d’increments successius de les exportacions, Cañete preveu que aquestes frenin la seva expansió el 2025, especialment davant una conjuntura global poc favorable. Tot i això, els efectes perniciosos sobre Catalunya de qüestions com els potencials aranzels del president Donald Trump o la mala situació econòmica d’Alemanya i França són relativament limitats, atesa la intensa diversificació de les venedores exteriors del país. Com apunta Amat, només un 3% de les vendes internacionals catalanes van a parar als EUA, fet que esmorteeix relativament l’amenaça que suposen les tarifes trumpistes. Més important és el batzac d’una potencial recessió als principals mercats europeus, que, segons el mateix document, afectaria prop del 50% de les petites i mitjanes empreses locals. Amb tot, el catedràtic es manté optimista en aquest sentit. “Catalunya és un dels territoris més internacionalitzats del món”, raona; una característica que la “protegeix” d’amenaces concretes.
1 
