Sidenor serà el nou propietari de les participacions de Trilantic a Talgo. El consorci liderat per la siderúrgica basca, que també compta amb la participació del govern d’Euskadi, BBK i Vital, ha arribat a un acord per adquirir el 29,77% de la fabricant espanyola de Combois. Així, culmina un dels serials corporatius que més s’ha allargat durant els darrers cursos, després de diversos moviments de la Moncloa per garantir que la industrial ferroviària mantingués la majoria del seu capital a l’Estat.
L’operació arriba al seu final després de les múltiples maniobres del govern espanyol per evitar que una firma que consideren “estratègica” acabés en mans de capital forà. L’executiu de Pedro Sánchez va bloquejar el passat dijous l’ofensiva del fons estatal polonès PFR, a través de la seva societat inversora Pesa, que havia declarat el seu interès a adquirir Talgo. La barrera s’afegeix a la que ja va impedir les inversions dels hongaresos Magyar Wagon, primers interessats a adquirir les accions propietat de Trilantic. Cal recordar que la palanca legislativa per la qual el ministeri d’Economia de Carlos Cuerpo pot bloquejar aquesta mena d’operacions, l’escut AntiOPAs, va caure temporalment en la primera derrota de la Moncloa en la votació del decret òmnibus, que finalment va tirar endavant amb el suport de Junts.
Igualant els competidors
L’oferta final per Talgo s’ha completat en 5 euros per acció, una millora de 20 cèntims respecte de la que havia plantejat Sidenor en un primer moment, que voltava els 4,80 euros. Concretament, el consorci abonarà 4,15 euros fixos per acció, a més d’una remuneració variable de 85 cèntims per unitat segons el rendiment futur de la companyia, que ascendirien a un total de set milion d’euros addicionals. En total, i en cas que s’activin totes aquestes palanques, la inversió ascendirà als 185 milions d’euros. Amb aquest desemborsament, l’agrupació basca iguala el compromís al qual havia arribat la companyia hongaresa Magyar Wagon, així com la que la companyia polonesa Pesa, propietat del fons estatal PFR, podria haver llançat abans del bloqueig que hi va imposar la Moncloa.
