El govern espanyol no troba trinxera a on guarir-se dels atacs polítics per la seva gestió de l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell. Els retrets a esquerra i dreta, amb el ministre d’Economia Carlos Cuerpo al centre de la diana, se succeeixen d’ençà de la declaració en fase 3, que el departament va fer servir per bloquejar durant entre tres i cinc anys la fusió entre entitats, en cas que l’oferta tiri endavant. S’han fet encara més crus des de la passada setmana, quan la Comissió Europea va confirmar l’expedient contra la Moncloa per, consideren, “extralimitar-se” en les seves funcions. Cuerpo ha hagut d’aguantar la tempesta aquest mateix dilluns en comissió parlamentària: convocat per Vox, el titular econòmic de l’executiu de Sánchez ha estat al centre d’una llarga llista de crítiques: l’extrema dreta i el Partit Popular ataquen l’intervencionisme del Consell de Ministres; mentre Sumar i Esquerra Republicana de Catalunya, més pacífics que les dretes espanyolistes, reclamen que el ministeri vagi més enllà, i tensi encara més el límit de les seves atribucions per prohibir indefinidament l’absorció. En un dels moments més tensos del seu mandat, a tocar del període d’acceptació de l’oferta, Cuerpo ha pogut constatar que no li queden gaires aliats.
Durant la seva intervenció a la comissió d’Economia -que s’ha dispersat en diversos temes, des dels aranzels de Trump fins a les ajudes per pal·liar els efectes de la DANA al País Valencià-, Cuerpo ha nedat a contracorrent. Segons el ministre, el veto a la fusió combina el millor de tots els escenaris: permet “generar valor per als accionistes de BBVA” mentre “preserva l’interès general” amb el Sabadell com a empresa independent. Els guanys per als inversors del banc que presideix Carlos Torres havien aparegut poc entre les preocupacions expressades als seus discursos; però el toc d’atenció de Brussel·les sembla haver obligat el Consell de Ministres a escenificar més cura per la lliure circulació de capitals i la llibertat d’empresa -dos dels drets que el govern d’Ursula Von der Leyen estima que Madrid podria haver conculcat-. Amb les condicions addicionals, ha adduït, “es crea un precedent de valor per a l’accionariat sense prejudici” per al bé comú. Ni l’oposició conservadora ni els socis de govern, però, han quedat satisfets.
El més vehement contra els moviments de Cuerpo ha estat el diputat popular Francisco José Conde, un dels vocals usuals de la dreta espanyola a la comissió. En la seva intervenció, Conde ha titllat de “grotesca” l’aproximació del ministeri al seu estudi de l’oferta, especialment pel que fa a la consulta pública llançada a principis del mes de maig. El pseudotest de mercat obert a la ciutadania es va activar, al·legava el popular, “en ple segle XXI, sense parangó enlloc del món“; i, ha ressaltat, sense cap mena d’encaix legal en la normativa que regula la gestió de les OPAs. “Han retorçat la normativa i s’han extralimitat, i així els ho ha fet notar la Comissió Europea“, ha declarat el representant espanyolista.
Picabaralla per la llei bancària
Cuerpo i Conde, val a dir, han protagonitzat un estira-i-arronsa sobre les crítiques que hi ha dirigit Brussel·les, que es troba en plena investigació per conèixer l’abast de les infraccions que podria haver protagonitzat la Moncloa. El popular ha recollit la referència que l’anunci de la Comissió fa a la llei 10/2014, és a dir, la norma que regeix el control de les entitats financeres i de crèdit a l’Estat. El govern de Mariano Rajoy, amb l’actual vicepresident del BCE Luis de Guindos, va ser l’artífex d’aquella norma, que ja s’ha fet servir per vigilar, per exemple, la integració de Bankia dins CaixaBank. “En cap cas serveix per prohibir una fusió, només per intervenir en cas de crisi”, ha reblat el diputat.
Cal recordar, contra el criteri de la dreta espanyolista, que Brussel·les no veu encara cap aplicació de la normativa bancària en l’OPA. Sí que detecta, però, que la llei podria oferir “poders discrecionals” a l’executiu més enllà de les atribucions que hauria de tenir dins el marc dels tractats de funcionament de la UE. Cuerpo, de fet, ha negat la major: “per fer servir la llei bancària, que permet evitar una fusió, primer cal que es demani una fusió; i, per això, encara falta que l’OPA tingui èxit”, ha exposat. És a dir, el Ministeri encara podria activar aquesta palanca, però només en el cas que BBVA guanyi la llarga batalla pel Sabadell.
Sumar vol més
Aquesta és precisament la demanda que han fet els socis de govern del Partit Socialista Obrer Espanyol. El portaveu econòmic de Sumar, Carlos Martín Urriza, s’ha mostrat molt crític amb la Moncloa pel que considera que ha estat una reacció tova contra les aspiracions de BBVA. De fet, ha disparat amb bala contra la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, i la seva presidenta, Cani Fernández, per la resolució de la fase 2 d’estudi de l’oferta. L’economista l’ha descrit, de fet, com “una de les decisions més negres de la història de la regulació de la competència” a l’Estat. En aquest sentit, ha qüestionat si Cuerpo pretenia, en cas que s’arribi a aquest punt, estirar la palanca de la llei bancària per frenar l’OPA si el Banc de Bilbao s’imposa entre els accionistes catalans. “L’operació significarà una retallada de l’ocupació, i una pèrdua de control territorial, que fa mal al reequilibri de l’Estat”, ha alertat Urriza. També la diputada d’ERC, Inés Granollers, ha reclamat que el sistema bancari es mantingui com fins ara per “salvar els usuaris de les intencions de la banca”. “No estem en contra de l’OPA per salvar el Sabadell; però volem que hi hagi competència”, ha detallat.
Davant les demandes dels socis d’investidura, Cuerpo s’ha doblegat als designis de Brussel·les, tot recordant que la llei de supervisió d’entitats de crèdit es troba “en procés d’adequació a una directiva comunitària” i, per tant, s’ha de tractar amb prudència. “La normativa espanyola està perfectament alineada amb la comunitària, tant en regulació bancària com en lliure circulació de capitals”, ha conclòs; en el que sembla una sortida favorable a les aspiracions de la Comissió, que busca més concentració bancària sense atendre a la realitat de cada territori. Cal recordar que, en cas que el BBVA acabi integrant el Sabadell, Catalunya quedaria molt per sobre dels nivells de centralització financera recomanats segons l’índex Herfindahl-Hirschmann. La ràtio màxima per garantir que el mercat funciona correctament és de 2.500 punts, mentre que el Principat, segons una anàlisi de la patronal Pimec, quedaria per sobre dels 2.800. És aquesta l’alerta que aprofita Urriza, fent mà dels estudis de les autoritats de competència catalana i valenciana, per reclamar que es vagi encara més enllà. “La Moncloa hauria de prohibir l’OPA”, ha sentenciat.
