El món postpandèmic, en molts casos, ha suposat molts canvis en diversos sectors econòmics. De cara a aquest 2024, l’economia catalana, i per tant el seu teixit empresarial, afronten diversos riscos per al seu negoci com per exemple l’impacte de les disrupcions provocades pels conflictes bèl·lics, l’envelliment de la població o les barreres en la transició digital i verda, entre d’altres, són algunes de les amenaces analitzades, segons un informe elaborat per ACCIÓ. Concretament, els majors desafiaments que poden enfrontar les empreses catalanes aquest 2024 són la possible reconfiguració de les cadenes de valor, la ‘weaponització’ de l’economia, el dilema entre la seguretat energètica o l’emergència climàtica, l’envelliment de la població, la manca de talent i la més que possible desacceleració econòmica.
Manca de talent global
Dins de tots els riscos que poden afrontar les empreses, aquests es poden dividir en dos grans blocs, els que els poden afectar directament en el seu dia a dia i els que els poden afectar indirectament. En el primer dels apartats l’informe destaca la manca de talent, un fet que no només afecta Catalunya sinó arreu del món.
En el cas català, moltes empreses s’estan trobant -i ja fa anys que es queixen- que no troben treballadors amb els perfils concrets que necessiten. Concretament, dins del mercat laboral hi manca d’habilitats digitals dels treballadors, que porta al fet que faltin perfils clau en sectors com els de la transformació digital i verda, un fet que afecta especialment les pimes. Això és deu a la llei de l’oferta i la demanda, ja que les grans empreses tenen més capacitat per oferir sous més elevats i emportar-se aquests perfils amb una major solvència que no pas les empreses més petites. Altres sectors, com per exemple la sanitat, la restauració i la construcció també fa temps que es queixen que els falta mà d’obra.
La principal solució a aquest conflicte, apunta l’informe, és augmenta la importació de talent estranger, que els treballadors es formin més i millor al llarg de la seva vida labora i adequar els perfils dels treballadors a les necessitats de les empreses.
Envelliment de la població
Aquesta manca de talent ve provocada, en part per l’envelliment de la població que fa dècades que occident està arrossegant. En aquest cas Catalunya no és una excepció, ja que presenta una de les esperances de vida més altes de tota la Unió Europea i, alhora, una de les taxes de natalitat més baixes una qüestió que provocarà, en el mitjà termini, que Catalunya esdevingui una societat “superenvellida”. Aquest envelliment també comportarà un problema en la sostenibilitat del sistema de pensions, del sistema sanitari o de l’augment estructural del dèficit i deute públic fonamentalment a causa de la jubilació de la generació del baby-boom, que representa el 25,3% de la població del país. Aquest problema, a més, també provocarà una caiguda considerable de la mà d’obra disponible.
Per contrarestar aquests riscos, l’informe d’ACCIÓ proposa fomentar els plans privats de jubilació i imposar bonificacions fiscals com a solucions més immediates. A més, també posa sobre la taula la possibilitat d’augmentar la vida laboral dels treballadors, augmentar la immigració, activar polítiques per reduir la desocupació i fomentar la natalitat. Més enllà d’aquestes solucions més socials, també hi pot haver altres sortides com augmentar la productivitat impulsant la digitalització i les noves tecnologies i augmentar l’esforç en R+D.
Desacceleració econòmica i riscos financers creixents
És clar que un altre dels perills que poden afrontar les empreses catalanes aquest any és la desacceleració econòmica, un fet que pronostiquen totes les institucions. En el cas català, per aquest 2024 s’espera un creixement de l’1,8% del PIB. Aquest ritme de desacceleració del país és menor que el del conjunt de la Unió Europea gràcies al bon comportament del sector exterior. Tot i aquest bon comportament, però cal ressaltar que tant el sector turístic com l’exportador podrien estar “esgotant la seva capacitat” per contribuir al creixement de l’economia catalana.
Un dels altres riscos relacionats amb la desacceleració és el de la inflació, que al llarg del 2023 s’ha anat reduint, però encara està lluny de l’objectiu del 2%. De fet, les previsions indiquen que aquest any encara no s’arribà a aquest objectiu, fet que podria mantenir la política monetària restrictiva del Banc Central Europeu pel que es mantindrà la dificultat per accedir al crèdit i finançament.
Per revertir aquesta situació, des d’ACCIÓ proposen incrementar el pes de la indústria en el PIB, tots els sectors que aporten un alt valor afegit, augmentar la dimensió de les empreses, millorar el capital humà i potenciar la inversió en recerca i desenvolupament. Tots ells, representen reptes de l’economia catalana els últims anys i ja fa temps que estan sobre la taula de les empreses i de les administracions.
Seguretat energètica vs. emergència climàtica
Una de les preocupacions creixents dins del teixit empresarial català és la transició cap a la descarbonització. Ara bé, aquest pas obliga les empreses a executar importants inversions, una possibilitat que no sempre ha estat a la mà dels empresaris que els fa entrar en la dicotomia d’apostar per la inversió o mantenir la seguretat energètica. A tot això se suma un pobre desplegament de fonts d’energies renovables al país, de fet es calcula que cal una inversió de 59.024 milions d’euros fins al 2050 per tal d’assolir els objectius de descarbonització.
Aquest conflicte se suma a la greu sequera que pateix el país des de fa més d’un any, que ha provocat restriccions d’aigua en diversos sectors com l’agrari, el turístic i la indústria hidrointensiva. Per tal de revertir aquesta situació ja s’ha iniciat la construcció de dues noves dessalinitzadores i noves inversions en la regeneració d’aigua.
Reconfiguració de les cadenes de valor globals
A escala mundial també hi ha diversos punts que poden afectar col·lateralment a les empreses catalanes, com per exemple la redefinició de les cadenes de valor. En aquest sentit, aquests canvis poden acabar afectant Catalunya a causa de “l’elevat grau d’internacionalització” de l’economia i perquè la Xina també és el principal importador del país. Aquest segon punt podria entrar en conflicte amb l’estratègia de la Unió Europea d’eliminació de riscos respecte economies no amigues, com per exemple la xinesa. Això podria afectar directament diversos sectors sensibles per a Catalunya com el tes tecnològics, la indústria del cotxe elèctric o les energies renovables.
Per contra, ja s’està començant a observar una reorientació dels fluxos comercials i inversions catalans cap als Estats Units i la mateixa Unió Europea al mateix temps que també s’orienta cap a nous mercats com Ucraïna, Turquia, el Marroc o l’Índia.
‘Weaponització’ de l’economia
L’últim risc per al teixit empresarial català és el que s’anomena ‘weaponització’ de l’economia, és a dir l’ús de les matèries primeres com a armes econòmiques. En aquest sentit, Catalunya es veu afectada en aquesta problemàtica, sobretot pel que fa a les transicions digital i verda, ja que és altament dependent dels materials crítics necessàries per executar-les. Aquesta tendència mundial de seleccionar a qui vens o no una matèria primera en funció de l’afinitat que té el venedor amb el potencial comprador pot provocar riscos de subministrament pel país i més ara que el país s’està posicionant com una regió atractiva per a projectes tecnològics i innovadors.
2 
