La darrera oportunitat de Petronieves per evitar el cop fiscal del govern espanyol, les esmenes al Senat a l’impost a les energètiques, no s’ha resolt a favor seu. Com va confirmar el president i propietari de la companyia, Lluis Nieves, a aquest mitjà, el gruixut traç de l’aplicació del tribut sobre els “guanys extraordinaris” de les empreses productores i comercialitzadores d’energia del govern espanyol va generar una profunda crisi a la companyia catalana. Davant la possible crisi -que, reitera Nieves, pot provocar el tancament d’una companyia amb 4.000 milions d’euros de facturació anual- el grup al senat de Junts havia presentat dues esmenes que podien limitar el cop. Per una banda, una limitació del gravamen al 20% dels guanys nets de les companyies afectades. Per altra, en el cas de les empreses petrolieres, centrar el tribut exclusivament en les empreses productores i refineries -una mesura que deixaria fora la firma catalana, que s’especialitza en la importació i la comercialització-. Amb diferents nivells d’aquiescència dels grups parlamentaris, ambdues esmenes han estat rebutjades per la cambra alta.
La “crítica situació” de la companyia petroliera catalana ha estat provocada per la concreció de la taxa al sector, anunciada per Pedro Sánchez el passat mes d’octubre com a part del paquet de recuperació de l’economia espanyola. El gravamen afecta a totes les empreses dedicades a la indústria energètica amb una facturació superior als 1.000 milions d’euros i que constin entre les cinc amb més ingressos del sector segons la CNMC. La taxa s’eleva fins a l’1,2% sobre facturació -amb una recaptació estimada de 2.000 milions d’euros en els dos anys que, previsiblement, romandrà actiu-. L’empresa presidida per Lluís Nieves, amb una xifra de negoci superior als 4.000 milions i uns 200 treballadors directes al país, es troba en un atzucac: si bé el rendiment econòmic és molt elevat, els alts costos de la seva activitat -el trading internacional de petroli- retallen els seus beneficis fins als volts dels 10 milions. Amb aquesta taxa, però, haurien d’abonar a l’Estat uns 50 milions d’euros, cinc vegades més que els guanys nets projectats per a l’exercici.
Tot i el resultat final, Nieves recorda cert grau de comprensió per part dels grups polítics envers la situació de la companyia. Si bé va ser el grup de Junts el que va mostrar més interès -amb comunicacions diàries amb la companyia respecte a l’estat de les negociacions, a banda de la presentació de les esmenes- “Esquerra també s’hi havia interessat”. Els grups de l’oposició, el PP i Ciutadans, va veure el sentit en les reclamacions de Petronieves, arribant a votar a favor una de les esmenes i aportar una abstenció a l’altra. Fins i tot el Partit Socialista “va escoltar i va compartir que la situació no tenia ni cap ni peus”. Finalment, però, cap de les dues votacions s’ha decidit a favor de la companyia catalana. L’esmena dedicada la limitació del 20% dels beneficis només ha recollit els vots favorables dels grups de Junts, el PNB, part del grup de l’esquerra confederal i el grup de Ciutadans, amb l’abstenció dels populars. El vot favorable del PP a l’exempció de l’impost per a les empreses sense capacitat de refinatge de petroli no va aconseguir, tampoc, la majoria a la cambra alta. “L’ordre dels partits -lamenta Nieves- era que la norma no tornés al congrés”. L’empresa, doncs, torna a la situació prèvia a les converses amb els partits.
Horitzons de supervivència
La companyia -rendible per si mateixa, amb uns resultats nets superiors als 10 milions d’euros- queda així a la vora del tancament. Nieves, “dolgut amb els polítics, que no han fet res” per solucionar la crisi que l’impost ha provocat a la companyia, té un limitat ventall de sortides. Petronieves ja ha demanat, explica el president, una reunió amb Hisenda per frenar l’execució del primer pagament de l’impost, agendat per al febrer. L’abonament -amb efecte retroactiu, sobre la facturació de tot el 2022- s’elevaria, explica l’empresari, fins als 25 milions d’euros. L’acord guanyaria temps per a una resolució definitiva del conflicte, si bé els canals són més complexos. La companyia apunta a una nova introducció d’esmenes a un projecte de llei encara en tramitació, en aquest cas a la cambra baixa. Aquesta opció, però, requeriria una nova negociació amb grups parlamentaris que ja han rebutjat les mesures al Senat. Encara queda a l’horitzó, si bé no s’ha concretat, un recurs per via judicial, que, en tot cas, no podria presentar-se fins a la publicació de la taxa al Butlletí Oficial de l’Estat.
Qui ha de pagar
Només observant les dades de facturació i beneficis nets de les empreses afectades per la taxa es pot aclarir l’escletxa que existeix entre Petronieves i les seves suposades competidores. Davant els 10 milions de guanys de la catalana, Repsol va registrar durant els nou primers mesos del 2022 un benefici de més de 3.200 milions d’euros; mentre que Cepsa, una altra de les grans afectades, va guanyar en el mateix període 982 milions. Tot i les xifres, Nieves critica que “encara que ho expliquis als polítics, no ho entenen i finalment no es fa res”.
La diferència no es concreta només amb les grans petrolieres afectades per l’impost. Les competidores directes de Petronieves en el sector de la comercialització, amb una capacitat de facturació més limitada, no superen el llindar dels 1.000 milions d’ingressos que marca el gravamen. Això imposa, a banda dels efectes sobre l’empresa de Nieves, una situació de “competència deslleial”: altres actors homologables, no afectats per la taxa, no hauran de prendre mesures ni afectar els seus preus ni la seva activitat com, en tot cas, haurà de fer-ho la catalana. El propietari reclama, en aquest sentit, que la taxa “sigui igual per a tothom” -que s’elimini el llindar d’ingressos mínims per igualar l’espai de competència entre les empreses-. L’actual situació no només amenaça Petronieves, argumenta, sinó que situa empreses amb una facturació menor -i, per tant, menys capacitat de negoci- en una posició avantatjosa respecte dels d’Esparraguera. Els pròxims mesos, doncs, seran clau per a la supervivència d’una de les referències del cru a Catalunya. “Ens estem preparant”, etziba Nieves.
3 
9 