“Ni república ni digital”, va declarar l’exvicepresident Jordi Puigneró després de l’anunci de la remodelació del Govern. Polítiques Digitals i Territori es partia, per ordre del president Aragonès, per la meitat, i el projecte tecnològic de Puigneró perdria el rang de departament. L’aparell institucional al voltant del que es van llançar alguns dels seus projectes estrella –els nanosatèl·lits Enxaneta i Menut, el CatVers o l’aterratge de l’estació de cable submarí a Sant Adrià del Besós– ja té, però, destinació. Segons ha acordat l’executiu en el consell d’aquest dimecres, Polítiques Digitals serà la quarta secretaria del departament d’Empresa i Treball, sota la direcció de Roger Torrent.
La preocupació de Puigneró, que ha insistit a les xarxes en la pèrdua d’oportunitats que suposa no tenir un òrgan directe de gestió de la transició digital al país, no s’estén a les principals organitzacions de l’ecosistema innovador català. El CEO de Tech Barcelona, Miquel Martí, destaca la importància que es mantingui la bona interlocució que hi havia amb el sector. Si la relació continua sent fluida, el sector és prou fort com per continuar desenvolupant-se. “Les perspectives són bones des de fa més de 10 anys –argumenta Martí– ocupem posicions destacades a ciència i tecnologia a Europa”. Fins i tot sense un interlocutor institucional clar, almenys no un amb presència pròpia al Consell Executiu, el sector se sap prou fort per a influir en la presa de decisions al país.
Coincideix el president del Cercle Tecnològic de Catalunya, Joan Ramón Barrera. L’entitat, que agrupa la representació al territori de firmes des de T Systems fins a Fujitsu, passant per Google o Parlem, reconeix a l’executiu català una visió transversal pel que fa a la transició digital. “La tecnologia és present a tots els àmbits del Govern”, reitera Barrera, que projecta una relació similar amb la Generalitat sortint de la crisi de Junts.
Si bé el departament capdavanter en el sector era fins la seva destitució el dirigit per Puigneró, la resta de branques administratives també mantenen contacte amb les entitats del sector. Sense anar més lluny, a la primera edició dels premis Catalunya Impacta –uns guardons a empreses de tots tres sectors econòmics pels seus projectes tecnològics amb potecial transformador dins la seva cadena de valor organitzats pel mateix Cercle– al costat de Barrera i Puigneró hi va ser el que en endavant serà el responsable últim de Polítiques Digitals, el conseller d’Empresa i Treball Roger Torrent.
Nova arquitectura institucional
Si s’observen els objectius estratègics de la secretaria, aquests estan alineats amb els del Departament que dirigia Puigneró. Segons ha publicat el mateix Govern, Polítiques Difitals té com a objectiu “impulsar el desplegament i la integració de les noves tecnologies; planificar, gestionar, ordenar, inspeccionar i aplicar sancions en l’àmbit digital i coordinar les actuacions que se’n derivin”. La gegantina Empresa i Treball, doncs, incorpora el conjunt de l’estratègia digital de la Generalitat, en un moviment que aixeca dubtes sobre la viabilitat de la gestió conjunta de l’ample ventall de polítiques que cal desplegar.
A més de les competències tecnològiques, Empresa incorporarà també la recerca i la innovació com a vectors estratègics del Govern. La direcció general d’Innovació i Emprenedoria, que ja penjava d’Empresa, incorpora ara les competèncias en Economia digital. Aquesta darrera direcció, que abans de la crisi de Govern depenia del departament de Puigneró i estava en mans de Daniel Marco, entrarà a formar part de la branca emprenedora de la Generalitat. En un altre moviment que arrisca la prioritat de les polítiques digitals, la direcció general s’afegeix també l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, una entitat que fins ara depenia enterament de Territori.
Calma i ‘deep tech‘
L’encaix que ha trobat el president de la Generalitat Pere Aragonès a les polítiques digitals no enerva, doncs, les empreses tecnològiques catalanes. Contràriament a altres sectors, que temien per la continuïtat de les seves línies estratègiques en cas de perdre la categoria de Departament; la tecnologia es veu integrada en totes les branques de l’executiu. Els objectius estratègics de l’ecosistema, a més, coincideixen en bona part amb les ambicions reiterades per Torrent i els responsables de la conselleria. Barrera apunta a la formació, atracció i retenció de talent com a primera tanca a saltar; quelcom que Empresa impulsa des de la mateixa direcció general d’innovació. Per altra banda, la solvència, rendibilitat i creixement de l’empresa tecnològica del país era ja una tasca comuna de Polítiques digitals i Empresa; com també ho era mantenir les firmes amb més potencial al país fins i tot quan ja han esclatat als mercats globals.
Ni Martí ni Barrera, doncs, semblen dubtar de la bona voluntat del Govern a l’hora d’implementar les polítiques de creixement empresarial que el mercat tecnològic català necessita. El CEO del Tech, de fet, reitera la mà estesa. “Confiem que els canvis de Govern segueixin la línia de reforçar l’emprenedoria, la innovació i la tecnologia com a pilars bàsics del futur econòmic i social del país”, subratlla. Està encara per veure, però, si sense Departament la seva veu s’escoltarà a tots els racons de Palau com ho ha fet fins ara.
