Els últims estudis que analitzen l’ús del català apunten a una tendència de clar retrocés en el nombre de parlants que utilitzen la llengua de forma majoritària. L’última Enquesta d’usos lingüístics de la població realitzada pel departament de Política Lingüística, amb dades del 2023, mostra que menys d’un terç de la població -un 32,6%- fan servir el català com a llengua habitual. Aquesta dada, que ja suposa un decreixement respecte a l’anterior enquesta, es trasllada a diferents àmbits personals i socials, com les amistats, el comerç o la feina. Concretament, en l’àmbit laboral es donen xifres similars a l’ús general, on un 32% dels enquestats utilitza el català amb els altres treballadors, en comparació amb un 37% que ho fa en castellà. En aquesta línia, el sindicat UGT de Catalunya també va elaborar la seva pròpia enquesta on preguntava als delegats repartits arreu del país sobre la llengua “més rellevant” als centres de treball, on el castellà es posicionava amb més importància en un 42% dels centres per sobre d’un 35% del català. Davant d’aquesta situació, el món empresarial, a través de la Fundació Vincle, s’ha unit per reforçar el seu compromís amb la llengua a través del Manifest pel català a l’empresa, presentat el passat 26 de juny.
Amb aquest manifest, el món empresarial vol reforçar el seu compromís amb la llengua i la seva responsabilitat social envers “un dels reptes rellevants del territori”. El text compta amb el suport de més de 170 empreses de diversos sectors així com patronals com Foment del Treball, el Consell General de Cambres de Catalunya i Pimec. En aquest sentit, des de la Fundació Vincle i les empreses del país posen en relleu el “paper transcendental” de les empreses per a la plena normalitat de l’ús social de la llengua.
Des de la corresponsabilitat que es declara per part d’aquestes empreses, s’encomanen a promoure l’ús del català i implementar-lo arreu de les polítiques corporatives. Aquesta adhesió recent d’algunes empreses no queda molt lluny de rutines que ja tenien algunes companyies des de la seva fundació, però que ara es concreta en textos com aquest manifest. Aquest és el cas de la cadena de supermercats Bon Preu, que, tal com explica el director de Màrqueting i Comunicació de la companyia, Manel Prat, des dels inicis treballa amb la “màxima normalitat” amb el català com a llengua vehicular. “Des del primer moment ens ha sortit de forma orgànica i no ha estat discutit. De la mateixa manera que tenim polítiques de preus, el català forma part del nostre model comercial”, explica Prat en conversa amb Món Economia. En aquesta línia també es troba l’operadora de telefonia catalana Parlem, que “neix amb la convicció de fer servir la llengua del territori”, apunta Montserrat Lavilla, CMO de la firma.
D’aquesta manera, el català s’aplica a tots els àmbits de les empreses. “Des de la comunicació interna de l’empresa, fins als productes de la nostra marca pròpia, la cartelleria i els anuncis, i fins i tot el contingut de les xarxes socials”, explica Prat sobre els exemples en què Bon Preu manté el català en l’àmbit empresarial i també a l’entorn laboral. En el cas de Parlem, Lavilla assenyala que l’atenció al client en català també és un fet que ha estat molt present a la companyia: “aquest aspecte també és important perquè li fem saber als nostres consumidors que els entendrem en els seus problemes”.
La competitivitat i diferenciació que aporta el català
Des de les empreses que treballen en català i s’han adherit al manifest destaquen que l’ús de la llengua es veu com una fortalesa i un fet que els aporta competitivitat enfront d’altres. “No hem consolidat la fidelitat dels nostres clients només per la llengua, també és important mantenir la qualitat dels productes. Però en un món on hi ha tanta competència i diferenciar-se és clau, el català ens ha permès fer aquesta diferenciació amb els clients,” explica Prat. De fet, des de la Fundació Vincle s’ha volgut reforçar la idea que el català “és negoci” i aporta oportunitats a les empreses.
Tot i això, aquestes companyies destaquen alguns reptes que han trobat en el camí, com a l’hora de contractar personal o contactar amb col·laboradors i tercers. A més, Prat destaca que mantenir el català també és un repte en l’ús social dintre de l’entorn laboral, com en altres àmbits. “El repte amb el català en converses socials també ha passat a l’escola. Tot i que és la llengua vehicular, al pati hem perdut la batalla”, afegeix Prat en aquesta comparació. En aquest sentit, Xavier Albertí, vicepresident de la Fundació Vincle, va destacar en la presentació del manifest la rellevància del paper de les empreses com a “nucli social de primera magnitud” i la importància dels centres de treball en la integració en aspectes com la llengua.
Per això des del món empresarial es vol incentivar tant als sindicats com a les institucions a unir-se i reforçar la presència del català en l’entorn laboral, fent que aquest sigui “inclusiu i transversal” a tota mena d’empreses perquè es pugui incorporar la llengua com una eina més.
