El desconeixement d’una possible malaltia és un dels problemes que més afecten les persones. El malestar i el cansament de buscar informació i visitar diferents metges sense trobar la solució porta moltes persones a rendir-se o, fins i tot, a esgotar totes les possibilitats. Per lluitar contra aquesta opacitat en el sector sanitari, l’emprenedora Ariadna Masó va crear una empresa mentre treballava en el sector de les finances a Londres. Per a ella, els problemes digestius l’havien acompanyada bona part de la seva vida i després de superar una situació pràcticament insostenible va decidir muntar una start-up que facilités la vida als pacients amb patologies cròniques digestives. SANNO va ser el resultat d’anys de feina els caps de setmana i l’esperança d’una emprenedora que volia apostar perquè tothom pogués accedir a tractaments, professionals i consells en tan sols un clic.
“Es tracta de democratitzar l’accés les dades de salut per a les persones”, explica Masó en una entrevista al Món Economia. El seu projecte personal va començar el 2021 i actualment s’ha convertit en una de les plataformes digitals de seguiments de pacients més rellevants a escala catalana, però també anglesa. “Nosaltres proporcionem un seguiment de 360 graus“, reconeix la fundadora, qui assegura que gràcies a la seva llarga llista de dades recopilades dels pacients els poden aconsellar canvis a la dieta o fins i tot connectar-los amb professionals especialitzats. Amb una plantilla d’una desena de treballadors repartits entre Regne Unit i Catalunya, i des del paraigua del Barcelona Health Hub (BHH), la plataforma treballa amb més de 5.000 clíniques privades que utilitzen el seu software per controlar al minut tots els canvis en els pacients. Des de l’altra banda, els pacients també poden entrar gratuïtament a la plataforma per mantenir-se al dia de tot allò que poden fer des de casa per pal·liar les conseqüències de les seves patologies.
Aquesta eina no només funciona com a acompanyant de les persones amb patologies cròniques del sistema digestiu sinó que també es pot integrar en els processos dels professionals de les clíniques. En aquest segon cas, Masó descriu que amb l’estudi complet del pacient fet, el metge té una imatge molt més completa de tot el que li passa i pot centrar-se a solucionar el problema amb el context necessari: “Moltes vegades els 10 minuts de contacte són insuficients per entendre bé la patologia d’una persona”, lamenta Masó, que assegura que el software de SANNO “facilita la vida a pacients i professionals”.
A més de la part d’integració i recopilació de dades, SANNO també impulsa estudis clínics per a intentar trobar més medicaments i solucions per als centenars de patologies cròniques digestives que existeixen actualment. De fet, en la mateixa apli de la companyia que es descarreguen els pacients hi ha un accés directe per als voluntaris per participar en aquests estudis. “Creiem que també és una bona manera de tenir un retorn per al sector i poder aportar el nostre granet de sorra“, diu la fundadora de la start-up.
Un sistema sanitari públic de difícil accés
SANNO treballa majoritàriament amb clíniques privades, però no és una decisió de la mateixa empresa, sinó que Masó confirma que “és molt complicat treballar amb la sanitat pública”. En aquest sentit, l’emprenedora concreta que tenen per objectiu entrar a treballar amb hospitals públics, però que de moment només han aconseguit acords amb l’Hospital de Sant Pau, ja que una de les seus de la companyia es troba a l’antic recinte modernista i, per tant, “són veïns”, diu Masó. No obstant això, la cursa per entrar en la salut pública és molt mes llarga que la de la privada. Amb diferents pals burocràtics i certa opacitat en la gestió és més complicat per a les start-ups poder plantejar els seus projectes innovadors. Tot i que Masó afirma que no es rendiran i que busquen poder arribar al màxim de pacients possibles, el que inevitablement implica treballar amb la pública, la fundadora repeteix que “és molt dur”.
