Queden 18 dies perquè comenci la campanya electoral i els candidats ja estan afilant les urpes per enfrontar-se als seus rivals. Aquest dilluns s’ha celebrat l’avantsala de la campanya amb un debat empresarial i econòmic organitzat per Pimec on s’han vist els primers estira-i-arronses entre Ernest Maragall (ERC), Ada Colau (Comuns), Jaume Collboni (PSC), Xavier Trias (Junts) i Daniel Sirera (PP). Durant el debat la patronal catalana ha proposat diverses preguntes als candidats sobre el futur econòmic de la ciutat en sectors com la innovació o com mantenir el talent, entre d’altres com el turisme o l’ampliació de l’aeroport.
Una de les claus pel futur econòmic de la ciutat serà, sense dubte, la seva capacitat per poder mantenir el talent que genera. Un fet que cap dels cinc ha discutit, encara que sí que han mostrat divergències a l’hora d’executar-ho. Concretament, hi ha hagut dos grans vessats, generar més activitat econòmica per a la ciutat i així oferir més llocs de feina i que els joves no marxin, liderada per Xavier Trias, i l’altre apostant per noves polítiques d’habitatge que redueixin el cost de la vida i així els joves no es vegin abocats a marxar fora, liderada per Ada Colau.
Habitatge o salaris?
En aquesta línia, l’alcaldable de Junts, ha assegurat que el més important per a la ciutat “és crear activitat econòmica”, ja que considera que les administracions no poden contenir el preu de l’habitatge. De fet, ell creu que la solució per a l’habitatge no és controlar el preu, sinó augmentar els salaris als joves. En aquesta línia, Trias també ha aprofitat per assegurar que Barcelona no retindrà el seu talent si paga malament als treballadors. Per acabar el seu argument l’exalcalde convergent ha assegurat que la capital catalana no pot ser competitiva perquè som la més barata, sinó que ho ha de ser perquè és la millor. Trias ha tingut un petit escuder en aquesta estratègia, Daniel Sirera, encara que l’apunt dels salaris no l’ha tingut en compte. De fet, el popular ha optat, durant tot el debat, per atacar constantment als seus competidors i proposar més aviat poc. En aquesta línia, ha reclamat no posar bastons a les rodes a qualsevol mena d’inversió que vulgui venir a la ciutat. A més, ha reclamat aturar la cantarella que diu que per “prosperar” els joves han de marxar a Madrid o a l’estranger.
Per la banda de les polítiques d’habitatge Colau ha fet revisionisme dels seus dos mandats -una estratègia que ha seguit tot el debat- recordant que ha rebaixat considerablement l’atur juvenil i que ha apostat de forma decidida per les polítiques habitatge assequible a la ciutat. A més, coincidint amb Trias, ha reclamat pagar salaris dignes als joves i acostar-los als sectors amb bons sous com la innovació, ciència o la tecnologia. En una línia molt semblant, Maragall ha reclamat aprofundir en les polítiques d’habitatges executades fins ara per evitar la fuga de joves del país. En aquesta línia ha trobat intolerable que el salari mínim sigui de 1.080 euros i que el lloguer a la ciutat sigui, de mitjana, de 1.077, considerant que amb aquestes condicions no es pot viure. Alhora, el candidat republicà ha assegurat que els joves d’avui en dia són “la generació més ben preparada de la història”, però que el missatge que reben és que a Barcelona no tenen futur. És per això que ha posat sobre la taula crear un triangle de polítiques de formació-ocupació-habitatge, totes connectades.
Collboni també ha apostat per habitatge assequible a la ciutat per retenir els joves. En aquesta línia ha assegurat que el fet distintiu de Barcelona ha de ser el bon talent i ben format a tots els nivells. A més, també ha assegurat que és cabdal que els joves tingui sous coincidents amb la seva tasca
Barcelona, un nou hub digital?
En l’àmbit econòmic, el pròxim salt que vol fer Barcelona és consolidar-se com un hub digital i tecnològic de primer ordre a Europa i equiparar-se a altres ciutats com París, Berlín o Londres. En aquest punt l’alcaldessa ha assegurat que Barcelona “té talent i un ecosistema brutal d’innovació”, recordant que el 40% de les contractacions tecnològiques de l’estat es fan a Catalunya. I ha afegit que les empreses trien Barcelona “perquè és molt atractiva per atreure talent per fer transició digital”. En la mateixa línia, Collboni, ha cridat a seguir promocionant la ciutat de la mà del sector privat. Com a contrapunt, ha recordat que aquesta promoció i impuls de la ciutat també s’haurà de tenir en compte totes les noves desigualtats que generi. En definitiva ha cridat a desenvolupar noves polítiques contra la bretxa digital.
Trias també ha ficat mà a l’hemeroteca i ha recordat que quan ell va ser alcalde va apostar perquè Barcelona fos una smart city, una proposta que, ha assegurat, s’ha de seguir fent en els pròxims anys, a més de seguir fent la transformació cap a una ciutat sostenible i saludable. En aquesta línia ha reclamat seguir treballant plegats -tots els partits- per seguir creant llocs de treball ben pegats.
Sirera, per la seva part, s’ha mostrat a favor de convertir Barcelona en un hub líder a Europa, però, com sempre, ha reclamat donar un poder quasi únic al sector privat. En aquesta línia ha reclamat ajudar les empreses en la revolució digital, un fet clau, per “millorar productivitat” de la ciutat. Tot plegat, ha assegurat el candidat del PP, servirà perquè les pimes puguin gaudir dels instruments necessaris per competir a Europa i a tot el món.
Per últim Ernest Maragall, ha apuntat a un altre cantó assegurant que, per exemple, s’ha de treballar perquè grans congressos com el MWC deixin un llegat més accentuat a la ciutat, com per exemple tornant a separar el 4YFN i tornant-lo a Barcelona. Per altra banda, ha reclamat que Barcelona lideri l’estratègia de la intel·ligència artificial de l’estat, es doblin places d’FP -sobretot tecnològiques- per generar el talent necessari i augmentar el capital social d’aquests sectors.
Propostes per les pimes
A més d’aquests temes més concrets, els candidats també han ofert al selecte públic les seves propostes per a les pimes de la ciutat. En general cap dels candidats ha proposat res massa diferent dels altres. Maragall ha obert el torn assegurant que ell buscarà conformar una administració més eficient que faciliti i sigui clara per tal d’impulsar a les pimes de la ciutat. Colau ha fet servir l’hemeroteca per recordar que els comuns, en els últims vuit anys, han reconegut institucionalment a Pimec, han revisat la contractació pública i han rebaixat els temps de pagament a 20 dies. Per acabar ha assegurat que, en cas de guanyar, seguiran treballant igual.
L’exsoci de Colau durant aquest mandat, Jaume Collboni, ha afirmat que la ciutat té una “economia vigorosa” tot i la pandèmia i el procés.Per mantenir aquesta tendència que defensa, el candidat socialista ha proposat “generar estabilitat i confiança per a les empreses” de cara a l’administració. En aquesta línia també s’ha pronunciat Trias que ha assegurat que “és bàsic” que l’ajuntament generi confiança, complicitat i diàleg a tots els nivells perquè les pimes confiïn en el consistori. Per últim, Sirera, en la seva línia de carregar contra els últims mandats, ha assegurat que el pla d’usos de Colau i Collboni “limita l’activitat” econòmica de la ciutat i que el que cal és, sobretot, escoltar el sector privat. En una línia que recorda les polítiques de Díaz Ayuso, ha reivindicat rebaixar les taxes al mínim i equiparar la càrrega fiscal amb altres ciutats espanyoles com Madrid o Màlaga, governades pel PP.
Pimec reclama governar pensant en les pimes
Abans de començar el debat, el president de la patronal, Antoni Cañete, ha demanat a tots els candidats que quan entrin a l’Ajuntament, sigui com a govern o a l’oposició, pensin primer en els petits. En aquesta línia ha recordat que la política municipal afecta directament a les pimes i els autònoms i si no es pensa en ells no podran prosperar i fer créixer la seva empresa. Alhora, ha assegurat que de no seguir aquest mètode, el petit empresari i l’autònom passaran “dificultats” en els pròxims anys.
