El Banc Sabadell continua projectant-se en solitari més enllà de l’OPA hostil del BBVA. El conseller delegat de l’entitat, César González-Bueno, ha assegurat que, ara per ara, “és impossible” que els accionistes acceptin l’oferta. “Als preus actuals, no pot tirar endavant”, ha insistit González-Bueno durant la presentació del pla estratègic que guiarà la direcció del banc fins al 2027. Cal recordar que, amb els moviments de l’acció de la primera meitat del 2025, la prima de l’equació de bescanvi és negativa en un 15%. És a dir, BBVA, en el seu plantejament actual -una acció pròpia i 70 cèntims per 5,3456 títols vallesans- infravalora el Sabadell en uns 2.000 milions d’euros. En aquestes condicions, el primer executiu català ha reiterat, de cara als opants, que “seria perfectament honorable” fer un pas enrere. “És raonable canviar una decisió quan les condicions canvien substancialment, i ho han fet”, ha argumentat. L’OPA, el maig del 2025, oferia un sobrepreu del 30% respecte dels nivells de cotització anteriors; un guany que s’ha capgirat completament en l’últim any i mig.
A la qüestió, González-Bueno ha afegit la desaparició de les sinergies arran del veto a la fusió, imposat pel govern espanyol després del seu estudi de l’expedient en fase 3. Contra el criteri de BBVA, que sosté que podria executar part dels estalvis generats per la fusió -als volts dels 300 milions d’euros-. Les condicions establertes pel Consell de Ministres, segons el CEO, eviten qualsevol estalvi estructural en cas d’adquisició. El mateix concepte de sinergia, raona, “qüestiona la definició d’autonomia de gestió” que exigeix el Consell de Ministres. “Qualsevol altra cosa qüestionaria la llei”, afegeix. D’aquesta manera, a parer del banc català, els 850 milions que havia comunicat en primera instància la Vela com a guia de retallades de costos en cas de consumar l’OPA desapareixerien completament del mapa, allunyant encara més el resultat favorable a la directiva que capitaneja Carlos Torres.
La sortida que ha intentat obrir BBVA, establir un preu equitatiu per rebaixar el llindar d’acceptació fins al 30% del capital del Sabadell, també queda completament descartada, a parer de la directiva vallesana. El banc biscaí hauria d’haver buscat un consens previ entre un gruix dels accionistes venedors, sovint superior al 50%. Aquestes condicions no s’han donat, apunta el CEO; fet que impossibilita que Torres busqui executar aquesta alternativa. A més, apunta, un preu equitatiu forçaria a posar sobre la taula una segona oferta en efectiu per tot aquell capital que no s’hagués sumat al fullet original, un moviment que generaria una càrrega elevada sobre el capital del Banc de Bilbao. Una despesa addicional massa elevada, apunta, podria generar una “paradoxa”: una rebaixa de la valoració al mercat de BBVA, que faria encara menys atractiva l’oferta original.
Amb tot, González-Bueno sosté que, ara per ara, al BBVA li queden poques alternatives. Amb una escletxa de valor del 15%% del capital i sinergies potencialment zero, la direcció basca -que, a parer del conseller delegat, és “racional”- està obligada a moure’s. “O millora substancialment l’oferta, o es retira. És de pur sentit comú”, considera. Malgrat que Torres continuï amb la seva ofensiva, la direcció sabadellenca es declara “tranquil·la”, més encara després d’haver establert el full de ruta fins al 2027, que dibuixa un panorama favorable per als inversors que decideixin mantenir el Sabadell en solitari. En concret, el banc projecta uns guanys de més de 1.600 milions d’euros i un repartiment del capital de 6.300 milions d’euros en tres anys, molt per sobre de la retribució per acció del 2024.
Fusions, però no aquí
Contra les consideracions basques, que apunten que la potencial fusió amb el Sabadell encaixa en l’estratègia de la Comissió Europea de consolidar la banca del continent, González-Bueno assegura que la unió bancària s’assoliria, en tot cas, amb “grans fusions transfrontereres dels grans actors”. És a dir, serien CaixaBank, el Santander i el mateix BBVA les companyies exposades a la mena d’operacions que vol impulsar Brussel·les. “Ha arribat el moment de pensar en gran si volem competir amb els mercats internacionals”, ha sentenciat; en una crida a la “generositat” de les empreses capacitades per a una consolidació com la que descriu. Sobre una possible aliança fora de les fronteres de l’Estat espanyol, des de Sant Cugat neguen que hi hagi “visió”, sense un projecte concret que hi pugui encaixar. “Nosaltres no tindríem sinergies de costos”, ha argumentat el primer executiu, que veu llunyana una col·laboració en aquests temes.
Tampoc no contempla que el Sabadell aprofiti l’excés de capital que preveuen al pla estratègic per entomar alguna adquisició d’un altre banc mitjà de l’Estat. Es va arribar a especular amb ofensives per Abanca o Unicaja, malgrat que tant l’entitat gallega com l’andalusa ho van negar. En les condicions actuals, González-Bueno no s’ha aventurat a negar completament una “aliança”, no només del Sabadell, sinó de qualsevol dels petits actors del mercat estatal. Però sí que ha descartat completament una adquisició. “Per comprar un banc hauríem de fer una OPA; i les OPAs, en general, no funcionen”, ha declarat. Consultat per l’exposició del banc a noves ofertes públiques en cas que no es consolidi amb alguna altra operació, ha negat que hi hagi marge per una nova ofensiva. “Qui ens comprarà? Santander és més gran que BBVA, i es trobarà amb problemes. CaixaBank, encara més; i dubto que BBVA s’hi torni a posar”, ha enumerat.
Sense eufòria al mercat
Tant González-Bueno com el CFO del Sabadell, Sergi Palavecino, s’han declarat “orgullosos” de la capacitat del Sabadell per continuar la seva evolució en els pròxims tres anys. Asseguren, després de les converses amb analistes, que la rebuda ha estat efusiva. “Els experts ens diuen que és un pla estratègic ambiciós, però realitzable”, sosté el conseller delegat; una apreciació que, en les seves paraules, descriu bé les intencions del banc. Ara bé, el mercat obert no ha rebut els resultats amb tant d’optimisme. Des de la presentació dels resultats, els títols del Sabadell han guanyat un 1,53%, entre quatre i cinc cèntims per acció. Si bé torna a frega el llindar dels tres euros, no és una pujada tan intensa com es podria projectar després d’haver reportat un benefici rècord pròxim als 1.000 milions. Preguntat pel rendiment tebi al parquet, González-Bueno ha defensat que “no es preveia un gran repreu” en les primeres hores, atès que el capital ja havia descomptat un full de ruta a tres anys prometedor. “Ens estan agradant els comentaris dels analistes, ens quedem amb això”; ha conclòs.
