Com la resta del sector bancari de l’Estat, el balanç del Banc Sabadell continua escalant sense aturador. Els més de 1.800 milions d’euros de benefici que han registrat els vallesans destaquen especialment enmig de l’OPA hostil que pesa sobre l’entitat des del passat mes de maig per part del Banc de Bilbao. Malgrat que el compte de resultats ha estat rebut amb fredor per part del mercat, amb un retrocés del 0,8% de l’acció en les primeres hores, el conseller delegat de l’entitat, César González-Bueno, ha reiterat la “manca de sentit” que observa a l’operació basca sobre la seva estructura. “El valor intrínsec del banc és molt superior a l’oferta que ha presentat BBVA“, ha sentenciat el directiu durant la roda de premsa posterior a la presentació de resultats. En aquest sentit, ha recordat la intensa variació del valor afegit de la proposta que els de Carlos Torres van posar sobre la taula la passada primavera, de cinc accions del Sabadell per una del BBVA. Un valor comparat que, ara per ara, és negatiu. “El senyor Torres va dir que la prima no seria negativa, i ara ja ho és, a entre un 1 i un 2%”, ha recordat, tot apuntant que la major part de l’accionariat rebutjarà les condicions actuals: “ningú bescanviarà les seves accions per perdre diners”.
Els accionistes minoritaris, val a dir, fa temps que alerten que el valor que BBVA ha atorgat al Sabadell per executar la compra no està en línia amb els seus fonamentals; amb un important pes al capital, del 48%. Ara bé, González Bueno ha allunyat també els principals accionistes institucionals de la companyia, que concentren més de la meitat dels títols. Entre el gran capital, assegura el CEO, hi ha “més escepticisme que al principi”, durant les primeres setmanes després que es va presentar l’OPA. “Hem vist progressivament, per part dels fons, que en aquestes condicions s’allunyen” de l’oferta. Sense el suport d’aquesta fracció de l’accionariat, val a dir, seria més complicat assolir el llindar establert per la proposta biscaïna, que se situa poc per sobre del 49% del volum després del darrer moviment dels de Torres per facilitar el seu èxit.
Segons el criteri de la direcció, doncs, el BBVA hauria de millorar la seva proposta per recollir correctament el valor del banc amb una prima prou atractiva perquè l’accionariat l’accepti. El mateix Torres, val a dir, ha negat sovint la possibilitat d’elevar la possible retribució als accionistes vallesans, malgrat que, tal com publicava aquest mateix matí el diari madrileny Expansión, els resultats presentats la passada setmana deixa un marge de fins a 1.900 milions d’euros al capital de la companyia per encendre l’agressió i millorar les seves possibilitats. Qüestionat per aquesta possibilitat, González Bueno no l’ha comentat, remetent-se als comentaris explícits del president del banc opant. “Han dit per activa i per passiva que no milloraran l’oferta”, descarta el CEO; fet que estaria en línia amb les anàlisis de Sabadell. Tot i això, les previsions de Torres no han estat clarividents des de la darrera primavera; tal com ha recordat el mateix dirigent. El president del BBVA, recorda, “va dir que passaria en fase 1, i som a la fase 2”.
Un dividend “molt superior” al de BBVA
En la presentació de resultats, el Sabadell ha posat especial èmfasi en la millora de la retribució als accionistes que fonamenten sobre el nou balanç. En els pròxims 13 mesos, entre dividends i recompra d’accions, els vallesans ofereixen als seus inversors una revalorització de 53 cèntims per títol, que s’afegeixen als 8 cèntims que ja van entregar a compte dels resultats del 2024 la passada tardor. Fins a principis del 2026, l’entitat deixarà als comptes dels accionistes més de 3.300 milions d’euros, corresponent al conjunt del capital que supera el llindar del 13%, establert per la mateixa companyia per garantir-ne la solvència. En comparació, apunta el CEO, es tracta d’una capacitat de repagament per acció molt més elevada que la que pot oferir el BBVA en cas que s’executi el bescanvi. “És clar que la nostra capacitat de distribuir dividend és superior a la del Banc de Bilbao”, ha detallat González-Bueno. En concret, els 5.000 milions que repartiran els de Torres en els pròxims mesos suposen un 8% de la seva capitalització borsària; mentre que els 2.100 milions addicionals per al Sabadell fins a principis del 2026 suposen un 16% del valor als mercats de la companyia.
La directiva, val a dir, s’ha entestat a negar que hi hagi hun esforç conscient per la seva part per assolir una millor capitalització per convèncer els seus accionistes amb més valor i dividends sucosos. De fet, al·lega el directiu, el pla pel qual s’establia aquest llindar del 13% està vigent des de finals del 2023, molt abans que el BBVA presentés la seva darrera oferta hostil. El balanç, val a dir, dona suport a la seva tesi: el cost del risc cau substancialment a finals del 2024, i s’espera que es mantingui “molt baix” en els pròxims cursos, per sota dels 20 punts bàsics. És a dir, el Sabadell no hauria entrat en tractes més arriscats amb ofertes agressives per millorar el benefici a curt termini i competir amb una acció més valuosa amb l’OPA hostil. Sobre aquestes previsions, el CEO sosté que el valor del banc a la borsa està raonablement desvinculat de la proposta dels de Torres, i assegura “amb gairebé total certesa” que la seva cotització no caurà “amb força” en els pròxims mesos -no suficient, en tot cas, perquè el Banc de Bilbao recuperi la prima en el seu bescanvi-.
Sobre la possibilitat d’integrar el banc català en l’operativa de BBVA sense fusionar les marques -és a dir, sostenir el Sabadell com a filial en cas que l’OPA tiri endavant- González Bueno ha restat solvència a una decisió com aquesta. Recentment, la presidència del banc basc va contemplar la possibilitat, especialment a curt termini, arran de la decisió de la Moncloa d’elevar el pes de l’impost a la banca a aquelles companyies financeres que hagueren completat adquisicions en el curs anterior al seu pagament. “Les OPAs tenen sentit per fer fusions, perquè els remedies -les condicions plantejades pel regulador- s’han de complir només pel fet de ser propietari”, argumenta el CEO. La d’una oferta d’adquisició per mantenir dues entitats separades, doncs, és una “hipòtesi difícil”, que “rebutgen” els directius vallesans. Especialment perquè, en aquest cas, desapareixerien la majoria de les “sinergies” que es generen arran d’una integració, principalment les amortitzacions tecnològiques i les retallades en plantilla. “El gran avantatge d’una fusió és que fas fora entre el 40 i el 50% de la plantilla. Si aquest desapareix, per què acceptar tants inconvenients?”, ha ironitzat.
Una oposició “social”
La decisió del Banc Sabadell de recuperar la seva seu a Catalunya, a l’edifici històric del banc a la cocapital vallesana, ha estat benvinguda per les principals autoritats polítiques del país. Especialment pel president de la Generalitat, Salvador Illa; en tant que la recuperació dels domicilis fiscals de les empreses que van fugir l’1 d’Octubre del 2017 arran del referèndum d’independència es va marcar com un dels indicadors de “normalitat institucional” als quals aspiren els socialistes. Malgrat la victòria política que ha suposat el viatge de tornada de l’entitat, González Bueno ha negat que la tria hagi tingut a veure amb el suport o no de les administracions a l’OPA. “Feia molt de temps que hi donàvem voltes; però fins que un consell d’administració no pren una decisió, no hi ha una decisió presa”, ha declarat. El consens empresarial i polític al respecte, celebra, ha estat falaguer; especialment davant l’absència de conseqüències comercials, “ni positives a Catalunya ni negatives a Espanya”.
De fet, ha restat càrrega política tant al seu moviment com a l’oposició general a l’OPA. Més enllà de l’encaix en termes de competència de la unió, González-Bueno ha indicat l’oposició social i empresarial que ha recollit la potencial fusió. “S’hi han presentat enc ontra 79 associacions: sindicats, patronals… I això s’ha recollit a l’opinió política”, reflexiona el dirigent bancari. Aquest, assegura, és el fonament de la decisió que haurà de prendre el ministeri d’Economia que dirigeix Carlos Cuerpo un cop la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència resolgui la fase 2 d’estudi de l’oferta. Llavors, la Moncloa té la potestat d’establir una fase 3 per “reduir, mantenir o augmentar” les condicions imposades per l’organisme que presideix Cani Fernández. Sobre aquest calendari, des del banc català estimen que “en cas de portar-se a terme, el bescanvi s’executaria als volts del juny”. En les condicions actuals, però, Sabadell veu cada cop més llunyana una integració amb el BBVA.
