Catalunya torna a acollir una junta general d’accionistes del Banc Sabadell vuit anys després. L’entitat vallesana s’ha conxorxat a la Fira de Sabadell per escenificar la resistència contra l’OPA llançada pel BBVA el passat mes de maig. La recuperació de la seu històrica els ha permès envoltar-se del capital tradicional, alienat en els darrers anys mentre l’entitat romania foragitada a Alacant. El caliu dels inversors locals s’ha fet físic en acabar la intervenció del president, Josep Oliu, amb una ovació que ha fet plorar algun dels presents. Un dels minoritaris presents celebrava, abans de l’inici de la jornada, que “és un dia per reivindicar-se”. “La marxa va ser molt dolorosa per a molts, i especialment la gent més gran ho trobava molt a faltar”, comentava Jordi Casas, president de l’Associació d’Accionistes Minoritaris. Jugant a casa i -per primer cop des del 2017- davant dels seus, Oliu i el conseller delegat, César Gónzález-Bueno, han cantat les lloances de l’entitat per espantar una absorció hostil que, com reiteren sovint, “no té cap sentit”. “El banc està en el seu millor moment, i això no ha acabat”, ha sentenciat el CEO.
Oliu, entre aplaudiments, ha assegurat que el Sabadell “es troba en el seu millor moment, amb una trajectòria ascendent de l’acció” malgrat l’ofensiva basca. A la sortida del 2024, cal recordar, el banc va assolir un benefici rècord de 1.827 milions d’euros, amb una rendibilitat del 14,9% -elevada, val a dir, per uns excepcionals de nou dècimes que han estat positius al balanç-. Sobre aquest resultat, l’entitat catalana va escalar un 79% a la borsa el 2024, liderant les alces de l’Ibex-35. Per contra, en el mateix període, el BBVA va ser el pitjor banc del selectiu espanyol, amb un curt 14,9%. A principis del 2025, cal recordar, l’oferta presentada per la directiva del president Carlos Torres va quedar en negatiu, i tota la prima per als inversors va desaparèixer. “Si algú fa el bescanvi d’accions ara per ara, perdrà diners”, ha sostingut González-Bueno.
Durant els tres primers mesos del 2025, a més, la tendència s’ha mantingut: l’entitat biscaïna ha escalat al ritme del sector, un 40% des de l’1 de gener; mentre que la vallesana ho ha fet lleugerament per sobre, a tocar del 48%. González-Bueno, a més, defensa que no s’ha tocat sostre. “La nostra elevada rendibilitat és sostenible, i té marge de millora. Tots els negocis del banc estan enfocats a impulsar encara més el nostre creixement”, ha assegurat el CEO. Així, per a Oliu, l’OPA hostil “infravalorava enormement el projecte del Sabadell, i encara ho fa”. A més, el mercat financer veu un valor més ferm en el banc vallesà, en tant que roman com “l’únic banc espanyol sense recomanacions de venda per part de les cases d’anàlisi”. De fet, alguns observadors ja disparen el preu objectiu fins als 3 euros, per sobre fins i tot del valor comptable de la companyia, que volta els 2,9 euros per acció.
Pimes catalanes contra Mèxic
En la seva intervenció -que ha estat completament en castellà- Oliu ha aprofundit en els perills de competència que suposaria l’absorció per part del BBVA, especialment en l’àmbit del crèdit a les petites i mitjanes empreses. El Sabadell, ha recordat el president, “és un element fonamental de l’esquema institucional de Catalunya”, així com d’altres territoris amb especial penetració, com ara el País Valencià. “La nostra filosofia és fer possibles els negocis dels clients”, defensa Oliu; enfront un BBVA que cerca “competir amb els grans bancs europeus i nord-americans”. En aquest sentit, reivindica el rol del banc standalone com a “líder espanyol per a grans empreses, pimes, autònoms i start-ups”. González-Bueno, en un sentit similar, ha fet bandera de la continuïtat històrica del Sabadell com a font de crèdit corporatiu. “El banc va ser fundat per 127 empresaris per ajudar a finançar la indústria local. 144 anys després, manté el seu ADN com a banc d’empreses i pimes”, ha lloat.
A l’altra cantonada del quadrilàter, un BBVA diversificat, però extremadament exposat a mercats emergents. Cal recordar que més del 60% dels beneficis de l’entitat basca sorgeixen del Mèxic, Turquia i altres entorns de l’Amèrica Llatina. El balanç vallesà, per la seva banda, concentra el 97% dels guanys a l’Estat espanyol i el Regne Unit, unes geografies molt més estable que la de l’altra banda de l’Atlàntic. “Espanya sempre ha estat, i continuarà sent, el mercat principal de la nostra activitat”, ha sostingut el conseller delegat. El rendiment en dos mercats europeus, afegeix, permet fer plans de futur més estables. A diferència del BBVA, el Sabadell té una “elevada visibilitat sobre els beneficis futurs”, que pot garantir uns marges més fiables que el banc opant.
Poca credibilitat de l’oferta
En el seu discurs, Oliu ha aprofundit en els dubtes que planteja l’atractiu de l’OPA en les condicions actuals. El recent informe sobre l’oferta que BBVA va fer arribar a l’SEC -l’autoritat borsària nord-americana- indica, per al president, “que l’opció més probable és que no hi hagi fusió”. És a dir, que, en cas que la compra tiri endavant, es mantindran ambdues marques. “Les sinergies de costos són reals si hi ha fusió; sense ella són menors i molt més difícils de realitzar”, critica el directiu. El “valor incert” que ja detectaven a l’OPA el passat mes de maig és encara més profund sense certeses a mitjà termini.
Tot i que l’OPA s’acabés realitzant sense fusió, per a Oliu, la victòria del BBVA suposaria la “pèrdua de la identitat corporativa del Sabadell”, un valor que consta “entre els que aporta més avantatge competitiu”. Desfer l’estructura vallesana, lamenta el president, suposa eliminar “el model de relació humana” de l’equip del banc amb “l’entramat social” que el rodeja. En aquest sentit, destaca el perill que suposaria la hipotètica absorció en termes de pèrdues de clients i, per tant, una fuga de negoci. Contra aquest perill, Oliu intenta convèncer l’accionariat: “si continuen apostant per aquest projecte, hauran contribuït al bé comú del país”. “La decisió és a les seves mans”, ha conclòs.
