El Banc Sabadell allunya les possibilitats de l’OPA hostil del BBVA després de la venda de la filial britànica. Així s’ha expressat el conseller delegat de l’entitat, César González-Bueno, després d’haver anunciat els detalls de l’operació TSB. Segons González-Bueno, després de l’acord amb el Banc de Santander al Regne Unit, l’oferta del Banc de Bilbao “és molt més difícil, molt més cara”. La reacció del mercat borsari corrobora la lectura del conseller delegat. Durant les primeres hores de la jornada al parquet de Madrid, les accions s’han disparat un 5,2%, i ja freguen els 2,85 euros. El salt vallesà és molt més pronunciat que la mitjana del sector financer; i més encara que el que ha experimentat el BBVA, que es queda, per ara, per sota del 2%. Amb aquestes noves condicions, la prima negativa de l’OPA -la pèrdua de valor per als accionistes que accedissin a les condicions basques ara per ara- és pròxima al 10%, i torna a superar els 1.000 milions d’euros. Tot i això, la directiva catalana continua desvinculant les dues operacions. “La motivació tant del Sabadell com del Santander ha estat la creació de valor, i ha estat una operació bona per a les dues parts“, ha sostingut el primer executiu.
La venda, en tot cas, roman subjecta a l’aprovació de la junta d’accionistes, convocada de manera extraordinària per al pròxim 6 d’agost. Sense entrar en detalls, González-Bueno ha avançat que, en els primers contactes amb inversors, hi ha indicacions favorables. Més encara amb l’anunci del dividend extraordinari que el banc entregarà a l’accionariat a principis del 2026 arran del moviment al Regne Unit, amb una entrega en efectiu de 50 cèntims per acció, uns 2.500 milions d’euros a repartir entre tots els propietaris. Amb aquest afegit, el Sabadell és, amb certa diferència, el banc de l’Estat que preveu una major retribució pels títols, amb uns 3.800 milions d’euros entre l’agost i el març del curs vinent.
En aquest sentit, el CEO ha negat les consideracions del mercat, que apuntaven a la venda de TSB com una “píndola de verí” contra l’OPA -és a dir, un atac als fonaments de l’oferta del BBVA que serviria per fer-la descarrilar-. “No hi ha en absolut cap poison pill, només hem actuat en defensa dels interessos dels accionistes”, ha argumentat. Fonts del capital de l’entitat asseguraven en les darreres hores a Món Economia, però, que un vot afirmatiu de la junta es podria llegir com una esmena a la totalitat de l’OPA. González-Bueno no ha volgut anar tan lluny, però sí que ha reconegut que “hi ha una certa relació” entre les decisions que es prenguin el sis d’agost i el posicionament que prendrà l’inversor -tant els menudistes com els institucionals- durant el període d’acceptació. “Veurem”, ha declarat, amagant les cartes.
Sense preocupacions legals
Executar la venda de TSB enmig d’una operació com la que planteja BBVA, tal com ha reconegut el mateix banc, podria generar certs problemes reguladors; especialment pel que fa al compliment del deure de passivitat, que obliga el consell del Sabadell a remetre qualsevol decisió estructural a la junta d’accionistes. El director financer del Santander, José Garcia Cantera, ha deixat entreveure aquest mateix dimecres que la directiva vallesana hauria estat la primera a fer un moviment per oferir la filial britànica. Malgrat que no ho ha volgut aclarir -subjecte, ha confirmat, a un acord de confidencialitat amb el comprador-, González-Bueno ha sentenciat que “és irrellevant” qui hagi fet la primera aproximació.
“La junta és sobirana”, ha reblat. Per tant, si els accionistes aproven la venda el pròxim 6 d’agost, aquesta hauria d’encaixar amb les estipulacions del decret d’OPAs, que regeix aquesta mena de conflictes. A més, en haver plantejat el dividend extraordinari com una entrega en efectiu, aquest escapa del focus regulador del Banc Central Europeu, que hauria d’haver donat llum verda en cas que el payout s’hagués concretat amb una recompra d’accions. L’hipotètic sí dels accionistes, a més, blindaria la venda de cara a una possible integració amb el BBVA. És a dir, si els inversors catalans aproven l’operació TSB, la directiva que capitaneja Carlos Torres no hi podria fer marxa enrere fins i tot si l’OPA té èxit.
Una operació “reeixida”
Amb les xifres conegudes, el Santander pagarà 3.100 milions d’euros per TSB, un import al qual cal afegir uns 300 milions d’euros més corresponents al benefici de la filial britànica entre l’abril i el primer trimestre del 2026, quan s’espera que es completi la transacció. El Sabadell, cal recordar, va comprar el banc el 2015 per un valor pròxim als 2.000 milions d’euros; i la seva propietat ha generat uns dividends de 500 milions durant la darrera dècada. D’aquesta manera, apunta González-Bueno, el grup hauria doblat el valor inicial de la branca a Regne Unit, fins a tocar dels 4.000 milions d’euros entre retribució als accionistes i preu de venda. Les condicions, ha apuntat el CEO, s’han donat ara, però no estaven presents en anys anteriors. “Hem pogut deixar TSB en un bon lloc com a entitat per ella mateixa, i hi havia apetit al mercat per l’actiu”, ha descrit. De fet, el moviment arriba en un moment de consolidació bancària al país, i supera la plusvàlua d’altres operacions recents. Les vendes de bancs a RU es concreten, normalment, per un valor d’1,2x els seus llibres; mentre que la de TSB s’ha signat amb un múltiple de l’1,5x.
Amb la sortida de les illes britàniques, el Sabadell espera tirar endavant una “estratègia més enfocada” al mercat espanyol, a on l’empresa és “rendible i té molta experiència”. Contra les tesis del BBVA, que busquen posicionar-se com a una sort de campions europeus amb la concentració bancària a l’Estat, González-Bueno ha celebrat que el capital “valori que hi hagi un segment de bancs molt enfocats a un mercat, especialistes en el seu entorn”. Ja fa temps que diverses informacions vinculen l’entitat catalana amb fusions -“amistoses, que son les que funcionen”, ha etzibat el CEO- amb altres entitats mitjanes; i la venda de TSB deixa la porta oberta a una adquisició. Ara bé, la directiva vallesana no veu “cap operació madura” per concretar-se a curt termini; fins i tot després dels vincles que els associaven amb Abanca i Unicaja. Tot i això, un merger amb aquestes característiques “seria constructiva des del punt de vista de costos i ingressos”, perquè els bancs mitjans de l’Estat no solen competir en termes territorials.
