Els mercats, a tancament de la sessió d’aquest dijous, no expressen especial eufòria amb el futur immediat del Banc Sabadell. Després d’uns resultats per al primer semestre històricament elevats, de 975 milions d’euros afegint el balanç de TSB; i de la presentació del pla estratègic que guiarà la mà del consell d’administració fins al 2027, l’acció catalana arriba al final del dia amb una revalorització tímida, per sota del 0,6%. El conseller delegat de l’entitat, César González-Bueno, no semblava preocupat per la cotització en l’atenció a mitjans que ha celebrat per presentar ambdós documents. En el moment, l’escalada era més pronunciada, de l’1,5%, i tornava a deixar el banc a tocar dels 3 euros. “No esperàvem una gran apreciació. Que es mantingui ja està bé“, revelava el CEO; deixant entreveure que diagnostiquen que ja es mouen en valoracions altament exigents.
Tot i que els inversors semblen haver quedat freds amb el pla d’acció per als pròxims tres anys, la directiva vallesana l’ha presentat en societat amb el pit inflat. L’entitat, segons González-Bueno, espera fer realitat els pròxims cursos un “gran misteri”: un creixement en volum d’activitat que vagi acompanyat també d’una retallada en el risc i d’una ampliació de la generació de capital. “Millorem mètriques, processos, per al client”, enumerava el directiu. Tot plegat per aconseguir un benefici de 1.600 milions d’euros el darrer any del full de ruta; i un repartiment de capital acumulat de 6.300 milions d’euros. Amb un objectiu clar: deixar enrere l’OPA “impossible” que, semblen indicar, el BBVA manté viva artificialment.
Tant el conseller delegat com el cap financer de la companyia, Sergio Palavecino, han portat testimonis a la conversa amb els periodistes celebrada a la seu operativa de Sant Cugat del Vallès. “Ens quedem amb el missatge dels analistes: el pla estratègic és ambiciós, però realista“, feia mà González-Bueno, poc després de la trucada de rigor amb els observadors del mercat. Algunes mètriques, val a dir, ho són més que d’altres. Sense anar més lluny, els 1.600 milions d’euros que esperen guanyar el 2027 podrien materialitzar-se aquest mateix curs, en tant que, ja sense comptabilitzar els resultats de TSB, han superat els 800 milions durant la primera meitat de l’any. “Un trimestre més, hem superat les estimacions prèvies, i ja van 18 mesos consecutius”, celebrava el CEO en la nota enviada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors a inici de la jornada.
Les “noves mètriques” a Sant Cugat
Més tortuós és el camí fins a la meta de rendibilitat -el gran forat històric no només del Sabadell, de tota la banca de l’Estat-: el RoTE recurrent s’ha quedat entre el gener i el juny en el 14,4%, quatre dècimes per sobre del tancament del 2024. L’objectiu és arribar al 16% a finals del 27; un repte que Palavecino assegura assolible, en tant que els guanys sobre actius propis continuen creixent “per sobre dels costos de capital“. Aquesta mètrica connecta clarament amb la bandera del Sabadell de cara a l’accionariat: la generació de capital, essencial per a la lluita contra l’OPA.
La direcció catalana manté viu el compromís de redistribuir tot aquell capital per sobre del 13% CET1, com ja feia “abans de saber de l’interès del BBVA“. Així, una millor capacitat d’acumular capital serveix, de retruc, per oferir millors dividends i més recompres d’accions, mentre els inversors cerquen motius per tancar la porta als nassos de l’oferta del president del banc basc, Carlos Torres. La promesa és clara: l’estratègia permetrà oferir una remuneració superior als 20,44 cèntims per acció del 2024, a la cerca d’un no rotund de l’accionariat a l’oferta d’adquisició -cada cop més pròxim, si es fa cas a les veus que surten de Sant Cugat-.
El Sabadell, però, no s’està gratant la butxaca per buscar aquestes noves rendibilitats, segons assegura el CEO. “Sembla que llancem la casa per la finestra, però no és així“, ha sostingut. De fet, el repartiment de capital del 2025 es farà sobre un paràmetre encara més conservador: ja meritada la remuneració, la taxa de capital es quedaria en el 13,6%, sis dècimes per sobre de l’objectiu autoimposat pel Consell.
González-Bueno també s’ha esforçat a negar que la nova activitat que esperen assolir en els pròxims anys vagi a costa d’un pitjor perfil de risc -és a dir, que busquin préstecs amb menys garanties per ampliar volums sense seguretats al darrere-. De fet, destaquen que no han renunciat a la seguretat, sinó a la rendibilitat marginal dels crèdits. És a dir, ofereixen finançament més barat a perfils de risc més baix, però el compensen amb majors volums. Com a exemple, els crèdits al consum: la nova producció del 2024 ha escalat en 1.000 milions d’euros si es compara amb el 2021 -dels 1.500 milions ara fa quatre anys als 2.500 el curs passat-. Els guanys unitaris són més minsos, del 5% enfront del 6,5% anterior; però s’ha retallat encara més el cost del risc, amb provisions de 240 punts bàsics contra els 640 de referència. “Això ens dona valor“, ha argumentat el primer executiu.
Confiant en el mercat espanyol
D’aquesta manera, el Sabadell espera créixer, com a mínim, en línia amb el conjunt del mercat financer en tots els àmbits de l’activitat bancària. En concret, apunten a disparar els préstecs al consum “molt per sobre del mercat” -en línia amb el +20% registrat enguany-; i superar els competidors també en finançament d’empreses. Per altra banda, el segment hipotecari creixeria en línia amb el sector. Tot plegat, amb retallades previstes de les provisions per risc dels préstecs, deixant el cost en 40 punts bàsics, 13 per sota del tancament del 2024 (53pbs).
Tot plegat accelerat per un entorn bancari de qualitat, com és, a ulls de González-Bueno, l’espanyol. Segons el directiu, la baixa inflació de l’Estat, unida a unes perspectives macro més optimistes que les de la resta de la UE, activen noves oportunitats per a la companyia. Val a dir que la lectura que fan des del Vallès del creixement econòmic espanyol és més falaguera que la que han deixat entreveure altres entitats financeres. Sense anar més lluny, fan una previsió de creixement del PIB d’entre el 2 i el 2,1% entre el 2025 i el 2027. Justament la setmana passada, el BBVA va publicar les seves estimacions per a Catalunya i Espanya; i deixava l’expansió del producte interior brut entre l’1,5 i l’1,6% el 2026, mig punt per sota de les estimacions agregades del Sabadell. A aquest refredament s’hauria d’afegir el nou entorn de tipus del BCE, que es quedaria clavat en el 2%, lluny dels nivells del 2023 -per sobre dels quatre punts- que van disparar el benefici de la banca espanyola gràcies als marges d’interessos.
La gran llosa que BBVA alertava que llastraria l’economia catalana i de l’Estat seria la incertesa comercial provocada per les polítiques aranzelàries del govern de Donald Trump. Preguntat per aquesta qüestió, González-Bueno hi ha tret ferro, tot assegurant que l’exposició de les empreses espanyoles -i, més concretament, les petites i mitjanes, que formen el nucli creditici del banc català- estan poc exposades al mercat nord-americà. Les vendes directes als EUA suposen poc més del 3% del total; mentre que el pes sobre el PIB és amb prou feines superior a l’1%. Ara bé, diverses autoritats econòmiques han avisat en les darreres setmanes que el batzac real vindrà provocat per les exportacions indirectes: aquelles vendes a mercats més pròxims -la UE, majoritàriament- que formin part de cadenes de valor més llargues que acabin en mans d’un comprador estatunidenc.
L’OPA “descarrilada”
“Em permetran que no repeteixi tots els adjectius que he fet servir sobre l’OPA”, bromejava amb els periodistes el conseller delegat. Ha estat, però, més contundent que mai al respecte: les condicions actuals dels dos bancs, unides a les projeccions del pla estratègic, fan “impossible” la victòria de la Vela si el fullet de l’oferta es queda com estava fins ara. Amb les cotitzacions del darrer tancament de mercat, la prima negativa -la diferència entre la cotització actual del Sabadell i la valoració que es desprèn del bescanvi de l’OPA, una acció del BBVA i 70 cèntims per cada 5,3456 títols catalans- supera el 13,4%. És a dir, l’oferta té un forat als volts dels 2.000 milions d’euros. A aquest greuge caldria afegir que, a parer de González-Bueno, les sinergies pregonades per Torres es queden a zero arran del veto a la fusió imposat pel govern espanyol.
Així, el Sabadell descarta, ara per ara, l’èxit d’aquesta OPA; però també qualsevol altra operació. La tesi del mercat és que, en bona manera, l’entitat queda “exposada” a noves ofensives per adquirir-la, sigui d’un gran banc espanyol o d’un Europeu. Ara bé, González-Bueno veu grans dificultats reguladores per a totes les companyies de l’Estat -CaixaBank, Santander i, és clar, BBVA-; i molt poc atractiu per a les foranes. També allunya l’opció d’enfortir-se comprant un altre banc mitjà de l’Estat, en tant que les OPAs “mai solen funcionar bé”. Ha deixat la porta oberta, això sí, a “acords de fusió” amb altres entitats per consolidar la part mitjana del mercat bancari espanyol, però no ha volgut aterrar cap proposta. Si tot va en la línia que marquen des d’el Vallès, doncs, el conflicte BBVA-Sabadell, després d’un any i escaig i una autèntica muntanya russa de declaracions, enfrontaments i dictàmens dels reguladors, deixarà exactament el mateix panorama financer que hi havia abans.
