Un any després de la irrupció en l’escena financera de l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell, les condicions són molt diferents. Des de les primeres setmanes del maig del 2024, quan el banc amb seu a Bilbao es va llançar a adquirir el seu competidor català sense acord amb la directiva, les accions del primer s’han revalorat un 23% -des dels 10,2 euros de llavors fins als 12,07 a on es mouen ara-. Les del Sabadell, per contra, han vist la seva cotització accelerada prop d’un 60%, des d’1,5 euros quan es van filtrar les primeres informacions de l’operació fins als 2,7 que registra aquest dijous. A parer del conseller delegat de l’entitat, César González–Bueno, aquesta variància és suficient per desacreditar la compra. Especialment en els termes proposats per la direcció de Carlos Torres, amb un bescanvi d’accions -un títol del BBVA i 70 cèntims per 5,3456 del Sabadell-. Els moviments en el mercat, assegura González-Bueno, han fet que els seus rivals “s’hagin quedat sense moneda de canvi“. “El seu pagament ha quedat sense valor, i això vol dir que l’OPA no té cap sentit”, ha etzibat durant la roda de premsa de presentació dels resultats trimestrals.
El balanç entre el gener i el març d’aquest 2025 ha deixat el banc català en una posició encara millor que la que tenia abans de presentar els comptes. El benefici ha escalat un 59% en termes absoluts any a any. La xifra, val a dir, es quedaria en el 8% si es comptabilitza el canvi en el pagament de l’impost a la banca, que ara no s’atribueix a un sol compte de resultats i es merita durant tot el curs. Sobre aquests guanys nets -calculats, recorda el CEO, “exactament de la mateixa manera que la resta de bancs espanyols”-, els títols vallesans han escalat a mitja jornada prop d’un 2,4%, un punt i escaig més que el BBVA. Així, recupera bona part de la prima negativa que havia començat a reduir-se amb el dictamen de la CNMC de la passada setmana, llegit per part dels mercats com un moviment a favor del Banc de Bilbao. Així, el potencial fulletó que presentaria Torres a la CNMV, en cas d’aterrar en les condicions actuals, infravaloraria el Sabadell en prop de 500 milions d’euros. “L’OPA continua descarrilada”, ha reblat el directiu, recordant el contundent missatge que va llançar just abans de la Junta d’Accionistes.
Els accionistes sabadellencs que, ara per ara, acceptessin l’OPA, doncs, perdrien diners amb cada acció que bescanviessin. “I ningú es ven res per perdre diners”, assegurava un inversor menudista durant la Reunió del Cercle d’Economia. Tampoc els fons institucionals, que el consens del mercat a Madrid situava més pròxims a les tesis del BBVA. Ja en la presentació de resultats anuals del 2024, González-Bueno va esmenar aquesta posició, tot confirmant que els grans capitals amb participacions al Sabadell “no veuen clara la venda” als preus actuals. “Les condicions no han canviat, així que res fa pensar que les seves postures ho hagin fet”, ha reiterat el CEO en la roda de premsa, ressaltant la llunyania del conjunt de l’accionariat de la proposta que abandera Carlos Torres.
Més enllà del valor diari de les accions, des del Sabadell indiquen que el preu intrínsec del banc és molt superior al que es desprèn del bescanvi. Davant les lectures borsàries que atribueixen l’escalada del valor vallesà, precisament, a l’OPA -una acció creix en valor quan els inversors assumeixen que s’ha de vendre a un cert preu-, González-Bueno s’ha remès a les pujades del 2024 per desvincular ambdós capitals. De fet, deixa caure una tendència contrària: “quan hi ha notícies que suggereixen que l’OPA té menys probabilitats de tirar endavant, les accions del BBVA repunten; com si el mercat veiés favorable que l’operació no es completi”, ha reflexionat.
Evitant el xoc amb Competència
Qüestionat per la metodologia que ha aplicat la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, González-Bueno s’ha mostrat conciliador. No ha volgut entrar a valorar el mètode que l’entitat va aplicar per fonamentar el seu ja polèmic dictamen, tot i que sí que ha recordat que els criteris del banc i el regulador han estat molt diferents. “Nosaltres vam dir que hi havia una metodologia més avançada, però la CNMC ha aplicat la que ha cregut més convenient”, raona. Tampoc no ha entrat a valorar la diferència entre l’abast dels dos testos de mercat de la fase 2 i el qüestionari publicat pel govern espanyol per a la seva consulta pública. La Moncloa, concedeix, “estudia fets d’interès general, i això es reflecteix al formulari”. Amb tot, l’entitat confirma que participarà en l’estudi del ministeri d’Economia, si bé encara no ha avançat en quins termes ho farà.
Més enllà de l’examen de la CNMC, els remeis aplicats en el document de l’organisme també queden lluny de les propostes que posava sobre la taula el Sabadell. El banc català considerava necessari mantenir les condicions de crèdit a les petites i mitjanes empreses amb una concentració de crèdits del 20% en ambdues entitats. Finalment, el llindar establert per Competència ha estat del 85% a l’Estat i del 50% a Catalunya i les Balears, molt lluny de la recomanació del banc opat. “Això, evidentment, deixa fora moltes pimes”, lamenta González-Bueno. També ha negat la viabilitat d’una de les seves propostes inicials, la venda de part del negoci de crèdit empresarial per garantir una distribució de l’accés a finançament. Amb l’avenç del procés d’estudi i arran del dictamen, aquesta possibilitat hauria desaparegut, a parer del CEO.
Una compra opaca
Fins i tot amb les noves condicions, González-Bueno troba a faltar un major compromís del BBVA amb la “transparència” en la seva oferta. Per al directiu, el banc opant no ha posat negre sobre blanc tots els elements que podrien condicionar l’acceptació o no de l’OPA. “Moltes batzegades”, critica; també en els documents oficials. En un primer moment, ha recordat, “només es contemplava una OPA sense fusió; però després, amb fusió o sense, les sinergies havien de ser similars” -una lectura que la directiva catalana no comparteix, com el mateix conseller delegat ha aclarit en diverses ocasions-. El comprador tampoc no ha donat dades específiques d’acomiadaments, ni els costos d’una operació segons els possibles remeis que pugui imposar el Consell de Ministres. “Que tot s’expliqui amb transparència, que es fonamenti la decisió amb la millor qualitat del món”, ha reclamat.
L’opacitat de la compra, a ulls del banc català, només fa que alterar encara més els plans del món econòmic català i del conjunt de l’Estat. El CEO ha posat el focus sobre la intensa “oposició social” a l’oferta; des del món patronal als sindicats, les administracions o les cambres de comerç. En aquest sentit, ha proclamat que els compradors “no esperaven un rebuig tan fort” per part de tots els implicats. Entre els possibles remeis, el desequilibri entre les accions i el no de treballadors i empresaris, González-Bueno deixa entreveure que retirar l’OPA seria un moviment comprensible. “La situació és distinta, quan una OPA s’inicia amb unes premisses i aquestes premisses canvien, es pot retirar, i no passa res”, sentencia.
