El Banc Sabadell busca el cos a cos en el capítol final de l’OPA hostil del BBVA. El president del banc, Josep Oliu, i el conseller delegat, César González-Bueno, defensen les seves posicions a l’espera d’uns resultats de la fase 2 d’estudi de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència que no apunten a cap batzegada favorable als interessos catalans. Escoltant els directius, però, no sembla necessària la intervenció reguladora: a parer de González-Bueno, l’ofensiva de l’entitat basca ha perdut la major part del seu atractiu. “Aquesta OPA fa temps que ha descarrilat“, declarava en una trobada amb periodistes abans de la Junta General d’Accionistes d’enguany. Les condicions han canviat molt en el poc menys d’un any que ha passat d’ençà que el Banc de Bilbao llancés la seva oferta. “Ara el consum de capital és més gran, el mateix BBVA reconeix que les probabilitats de fusió són baixes, no hi haurà sinergies i l’eficiència és menor“, enumera el CEO. Malgrat que les primeres espases biscaïnes han insistit darrerament que l’adquisició continua sent atractiva fins i tot si les entitats no es poden fusionar, Oliu ho nega en rotund. “No arribo a com hi ha les mateixes sinergies si no hi ha una fusió“, qüestiona el president.
La integració del Sabadell a l’arquitectura del BBVA és només un dels problemes que observa la directiva vallesana. Per a Oliu, els precedents són clars: si l’OPA arriba a bon port, hi ha un “risc importat de sinergies negatives” per a l’entitat que hi aparegui. “En roman paladí, hi hauria una pèrdua de clients”, assegura el president; tot recordant el forat a la cartera del Santander després de la integració del Banco Popular. De fet, si hi ha un guanyador del conflicte, seria “la competència, la gran banca espanyola” que seria capaç de captar nous comptes foragitats del banc català. Podria fer-ho, a més, sense oposició, en tant que el futur BBVA estaria “treballant en la fusió”, mentre la resta del sector es dedica a millorar el negoci. Més enllà de la fuita d’usuaris, Oliu detecta una sèrie de “riscos d’execució elevats” per al banc basc. Entre ells, el batzac que patiria el seu capital, davant els costos creixents de la hipotètica compra. Cal recordar que, en un recent comunicat a l’SEC -l’homòleg nord-americà de la CNMV- el BBVA va reconèixer que l’impacte en el cost de capital de l’operació s’eleva, en les condicions que semblen dibuixar-se, fins als 62 punts bàsics, respecte dels 30 anteriors. “Primer eren 20 cèntims, després 40, ara 70… Va canviant. L’operació no és clara, i no ho serà fins que no es vegi completa. Quina serà la pèrdua de capital de l’accionista?”, interroga el president sabadellenc.
En les condicions actuals, a més, l’atractiu financer és reduït. Fa mesos que el premium per l’acció ha desaparegut, amb una escalada de l’acció catalana molt més enllà de la valoració que en feia el BBVA. Ja en primera instància, recorda Oliu, la directiva del Sabadell assegurava que el bescanvi que havia proposat el BBVA “no reflectia correctament el valor del banc“. Els accionistes minoritaris, que acumulen un 48% del capital del banc català, consideren que l’oferta -poc més de cinc accions del Sabadell per una del BBVA i 29 cèntims addicionals- no s’ajusta a la realitat. Segons González-Bueno, és una opinió compartida pels fons institucionals. “Al preu actual, la majoria de grans fons no veuen l’operació”, assegura el conseller delegat; tot defensant que “per fonamentals, per dividends, el Sabadell no és pas car respecte dels seus competidors“. Oliu, a més, nega que hi hagi inversors en la primera línia de la companyia, com el majoritari Blackrock o Dimensional Fund. “Cap institucional prendrà una decisió fins que no tingui el fulletó”, rebla el president. El mercat roman, així, a l’espera que Torres millori la seva oferta, si bé els bascos han reiterat en públic que no és la intenció fer-ho. A més, seria possible que una pujada de la remuneració no signifiqui una OPA més atractiva: “si posa més diners, però el mercat reacciona negativament i la cotització cau, allò que guanyes per una banda, ho perds per l’altra”.
De cara a l’accionariat, especialment el menudista, Oliu ha emfatitzat un tercer risc en l’atac de BBVA: el de l’exposició als mercats emergents. Més del 60% del benefici basc prové del Mèxic, l’Amèrica Llatina i Turquia, tres entorns especialment amenaçats pel terrabastall internacional provocat pel president dels Estats Units Donald Trump. Els inversors del Sabadell “han de saber que canvien el risc a l’Estat espanyol per un mix d’emergents” en molt pitjors condicions competitives. Per als vallesans, l’abast internacional de BBVA no és necessàriament un avantatge, especialment pel que fa a la influència que conserven en la branca del crèdit corporatiu: “els accionistes haurien de dir què prefereixen: si un banc multinacional diversificat, o un d’espanyol dedicat a les petites i mitjanes empreses“, presenta el president.
La “claredat” del govern
A parer d’Oliu, els riscos que presenta la potencial fusió per al sistema bancari de l’Estat justifiquen que la Moncloa hi intervingui. El ministeri d’Economia, a l’espera de l’anomenada fase 3 d’estudi de l’OPA, “té a les seves mans vetllar per l’equilibri en el sistema financer”. Els principals afectats per la desaparició de la marca Sabadell, els petits i mitjans empresaris, estan “horroritzats” -com ha constatat sovint la patronal catalana de la pime, Pimec-. Com recorda González-Bueno, l’operació “afecta el 70% del teixit industrial i productiu“, amb especial incidència a Catalunya i el País Valencià. A més, en la branca del crèdit a empreses, “la desaparició de la competència és irreparable, el forat queda buit”; en tant que altres bancs més petits no tenen la capacitat d’entomar la demanda que queda orfe. En aquest sentit, el CEO alerta que el procés “posa en risc el benestar” a tot l’Estat, perquè qüestiona la supervivència de part del sector privat.
En aquest sentit, Oliu considera que el ministre d’Economia Carlos Cuerpo té sobre la seva taula una intervenció necessària. Fora de les qüestions de competència, que són afer exclusiu de la CNMC, el president afanya la Moncloa a fer moviments per garantir la “cohesió territorial” del sistema financer. “Han d’adreçar el dany que l’operació podria fer a regions fonamentals, com Catalunya, Valècia o Múrcia, allà o el banc és el principal de la localitat”, afegeix. La prudència de l’executiu espanyol, a més, no ajuda a la “transparència” en el procés; en tant que els seus remeis seran essencials per entendre la rendibilitat -o no- de l’OPA. Així, el president vallesà reclama que el ministeri sigui “clar en la fase tres sobre les seves intencions respecte de si hi haurà o no fusió”.
Crítics amb la CNMC
Per a Oliu, és especialment rellevant que hi hagi crèdit disponible per a les petites i mitjanes empreses allà on el Sabadell és més fort. En aquest sentit, valoraria que els mateixos negocis “puguin manifestar-se” al respecte. Cal recordar que, quan la CNMC va fer entrar l’OPA en fase 2, fins a 79 entitats del món econòmic van voler dir la seva sobre els efectes perniciosos de la fusió. L’organisme dirigit per Cani Fernández va denegar totes les peticions, i només va mantenir viva la del Sabadell. Durant la presentació de resultats del banc, González-Bueno es va mostrar comprensiu, tot acceptant que respondre una vuitantena de reclamacions seria impossible per al regulador. Ara bé, s’ha mostrat molt crític amb l’exclusió de les patronals territorials del test de mercat de les darreres setmanes. “Que no s’hagin dirigit a ells per preguntar sobre potencials remedies, si és cert, no ens sembla la conducta més eficaç per defensar la competència a l’Estat”, lamenta el CEO. Foment del Treball ja ha pogut accedir a l’Audiència Nacional amb el seu recurs, com també ho ha fet la UGT. Pimec, per la seva banda, l’ha presentat, i roman a l’espera que sigui admès. Des del banc, però, dubten del recorregut de les protestes del món empresarial.
1 