El pacte d’investidura entre PSOE i Junts ha fet tornar a la primera línia del debat econòmic el retorn de les seus socials a Catalunya. Les principals entitats del sector privat del país, amb Foment del Treball al capdavant, fa anys que abanderen que les més de 2.600 empreses que, segons el col·legi de registradors de la propietat, van portar els seus domicilis socials a altres indrets de l’Estat – amb Madrid com a principal beneficiari–, facin el gest de tornar a aterrar a Barcelona. Si bé les entitats empresarials han celebrat la iniciativa, que l’executiu espanyol de Pedro Sánchez entoma com a part de l’acord amb l’independentisme, els experts consultats per Món Economia coincideixen que, per fer qualsevol valoració, queda saber com es concreta el compromís. “Depèn molt de com es materialitzin les mesures”, declara el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat; tot recordant que “les lleis encara han de passar pel Congrés”.
Més enllà de les patronals del país, les entitats del teixit econòmic han celebrat el pacte. Sense anar més lluny, el degà del col·legi d’economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, ha subratllat que “qualsevol acord que potenciï el retorn de seus socials és positiu”. Les veus expertes, però, coincideixen a apuntar que, si bé atraure seus socials a Catalunya és “satisfactori” per al país, l’impacte econòmic real de comptar amb el domicili registrat d’una companyia o l’altra és “poc perceptible”. Com recorda Amat, “l’activitat econòmica de totes les empreses que van marxar encara continua a Catalunya”. “El negoci està aquí, perquè som un ecosistema competitiu“, afegeix Puig de Travy, que assegura, a més, que el fonament empresarial català és prou bo perquè s’hi instal·lin empreses de tota mena, també les que van marxar a altres regions de l’Estat arran de la tardor del 2017. “La base econòmica perquè les empreses tornin hi és”, etziba el degà.
Per als experts, es fa complicat, doncs, identificar quines són les mesures econòmiques concretes que caldria prendre perquè les firmes que van marxar decideixin, arran del pacte de govern a l’Estat, tornar a Catalunya. Si bé és cert que, per a Puig de Travy, “sempre es pot millorar” en qüestions com la fiscalitat o les facilitats burocràtiques, les companyies que facturen i operen a Catalunya ja hi paguen els impostos i estan subjectes a la normativa del país. Per tant, les motivacions polítiques suggereixen solucions polítiques. Ara bé, Amat matisa les decisions, tot apuntant que “caldrà saber, en cada cas, per què una empresa concreta decideix marxar”. Per a l’economista, tant clientela com entorn polític poden jugar papers importants en l’estabilització de la situació. “Si realment la situació política es tranquil·litza, podem veure-hi retorns”, raona l’expert. En aquest sentit, ambdós economistes reconeixen que el 2017 “els diners, que son porucs” van tenir motius per reformular la seva presència a Catalunya. “Amb el que ha passat finalment, no hi ha hagut impacte; però si els escenaris que posteriors a l’1 d’octubre haguessin estat diferents, sí que el podríem haver vist”, raona Amat. Sis anys després, però -referma Puig de Travy- aquests possibles temors s’han dissipat.
Més encara atenent que, com recorden les fonts consultades, són diverses les empreses que, davant la situació política d’ara fa sis anys, van mantenir les seves seus al país. “Seat o Nestlé no es van moure; i s’adaptarien a l’escenari que hi hagués. I no han patit problemes rellevants”, sosté Amat. En aquest sentit, la decisió de mantenir les seus al país era més senzilla per a companyies “molt internacionalitzades, per a les que el mercat domèstic és molt petit”. “Si el 90% de la meva activitat està fora de l’Estat, les amenaces polítiques són relatives”, concreta. Val a dir, però, que malgrat que les grans empreses gaudeixin d’una bona situació econòmica a Catalunya, el país és el territori de l’Estat amb un pitjor saldo negatiu d’entrades i sortides de negocis, amb 627 entrades –la segona regió per darrere de la Comunitat Autònoma Madrilenya– i més de 840 sortides el passat any.
Decisions “polítiques” encara vives
Els empresaris, però, també tenen posicions polítiques. Així ho constata també Amat, que apunta a “decisions de la mateixa propietat de l’empresa” com a possible motivació per algunes de les sortides de companyies del país. En aquest sentit, l’empresariat de l’Estat no ha rebut amb bons ulls cap dels punts de l’acord entre PSOE i Junts. En concret, l’entitat del gran capital espanyol CEOE ha estat meridiana en el rebuig a qualsevol imposició a les empreses, tot declarant que les companyies “poden tenir la seu on vulguin”. Una postura que xoca d’arrel amb la de Foment del Treball, el president de la qual, Josep Sánchez Llibre, ha fet del retorn de seus un dels cavalls de batalla de la seva acció patronal. Certs actors dins el gran empresariat castellà, de fet, ha estat especialment explícit en el seu suport a les mobilitzacions de la ultradreta contra els pactes d’investidura amb l’independentisme. N’és exemple Antonio Huertas, president de l’asseguradora Mapfre, que va publicar durant el cap de setmana al seu compte d’X (antic Twitter) un missatge cridant a la “defensa de la Constitució i l’Estat de Dret” coincidint amb una de les marxes convocades pel Partit Popular i secundades per Vox.
Per contra, la patronal de la petita i mitjana empresa catalana, Pimec, ha assegurat aquest mateix dilluns que està a favor d’un “pla que afavoreixi i promogui que empreses retornin a Catalunya”. Ara bé, la patronal dirigida per Antoni Cañete ha avisat que incentivar el retorn de les empreses no pot suposar, en cap cas, un “privilegi respecte a les que van decidir mantenir la seva seu social a Catalunya”.
Posicions empresarials
Davant de l’acord, ja han estat diverses les companyies que han fet pública la seva posició. La gran majoria de les firmes consultades ha declinat fer cap mena de declaració al respecte. Entre els negocis consultats per aquest diari, només Catalana Occident ha declarat que “actualment el grup no es planteja cap canvi de seu social”. En públic, per la seva banda, la immobiliària Colonial s’ha posicionat. La companyia dirigida per Juan José Bruguera, de fet, ha estat l’única que ha deixat oberta la porta a estudiar “les possibilitats” un cop l’executiu espanyol faci explícites les mesures que prendrà a favor del retorn de seus. També Abertis, en declaracions a l’agència Europa Press, ha apuntat que no valora, per ara, reubicar-se de nou a Catalunya. La multinacional d’infraestructures va comunicar a finals del 2017 el seu salt a Madrid “en tant es matingui la situació d’inseguretat jurídica generada per la situació política” al país -una situació jurídica que, segons Puig de Travy, ja s’hauria revertit-.
Si bé moltes companyies han declinat cap posicionament, d’ençà de la tardor del 2017, la tornada del domicili social ha estat un tema de conversa a qualsevol convocatòria pública de moltes de les grans empreses que van marxar. Entre altres, les entitats financeres catalanes que van decidir traslladar-se arran de l’1 d’octubre, CaixaBank i el Banc Sabadell, han negat sistemàticament qualsevol mena de recol·locació. Els bancs, que van optar pel País Valencià –el primer a València i el segon a Alacant– asseguren trobar-se “molt còmodes” a la seva posició actual
Aquest mateix dimarts, per altra banda, i com s’ha fet públic al Registre Mercantil de Barcelona, la tecnològica catalana Red Points ha tornat a la seva antiga seu social, que abandonà el desembre del 2017 la capital del país per traslladar el seu domicili social a Pamplona. Així, la companyia dirigida per Laura Urquizu torna a ocupar, també a efectes registrals, la seu del carrer Berlin, després de sis anys a l’Avenida Pio XII de la capital navarresa.
3 
