És pràcticament una tradició que els empresaris catalans es queixin de la poca agilitat de l’administració de la Generalitat. És per això que en els últims anys el Govern ha intentat facilitar la vida al sector privat. El màxim exponent d’aquesta intenció és la Llei de facilitació de l’activitat econòmica que la consellera Àngels Chacón va impulsar l’any 2020. L’últim exemple el vam tenir la setmana passada, quan el Govern va assegurar que ha eliminat un 92% dels tràmits burocràtics que han de fer les empreses. Aquestes dades es desprenen del pla per simplificar els procediments administratius relacionats amb les activitats econòmiques, especialment aquells que estan vinculats amb la concessió de permisos, llicències i autoritzacions. En total, la iniciativa impulsada per l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE) ha resolt 125 casos dels 136 identificats l’any 2020. Per tant, aquest 92% de reducció d’obstacle que celebra la Generalitat es refereix exclusivament als problemes administratius detectats pel mateix Govern.
Ara bé, tot i els esforços de l’administració, els empresaris catalans segueixen sense veure, o notar, aquestes facilitats a l’hora d’executar els tràmits necessaris. De fet, tal com confirma el Banc d’Espanya, la burocràcia s’està convertint en un dels principals factors de desincentivació de l’activitat econòmica al país. En aquest sentit, el teixit empresarial considera que hi ha un problema enorme de relacions amb l’administració, tant des del punt de vista dels empresaris com dels ciutadans.
Què cal canviar?
És per això que el director de l’àrea d’Economia i Empresa de Pimec, Carles Mas, reclama a la Generalitat canviar radicalment el model de relació amb les empreses i passar a un basat en la confiança i la simplificació de les normes. Per arribar fins aquí, proposa bàsicament dues modificacions per tal d’agilitzar els tràmits. En primer lloc, Mas demana que es comencin a usar les declaracions responsables: un document que permet iniciar actuacions sota la responsabilitat dels empresaris. Aquest fet que ajudaria a simplificar la documentació que les empreses haurien de presentar i a no repetir molts dels tràmits necessaris. En segon gran canvi que planteja és la inclusió dels informes d’idoneïtat tècnica. Es tracta d’uns certificats que haurien de fer entitats habilitades pel Govern, com per exemple els col·legis professionals de cada matèria assegurant l’encaix a la norma de cada projecte. Aquesta mena de documents possibilitarien eliminar les esperes excessives. L’administració, així, s’hauria de limitar a fer inspeccions i entrar a sancionar els infractors.
En un sentit molt semblant es pronuncia el president de l’Institut Ostrom, Pau Vila, que, per una banda, celebra que a poc a poc es redueixi la xifra de tràmits que cal fer, però, alhora, lamenta que “quan un tràmit s’encalla és terrible” per a les empreses. En aquest sentit, Vila reclama que l’administració es fixi en aquells tràmits concrets on descarrilen o s’encallen les empreses i li posin fil a l’agulla. Alhora, recorda que no tot són les estadístiques. Les ràtios del govern, per exemple, no tenen en compte la base dels projectes empresarials a l’hora de mesurar l’impacte real dels obstacles burocràtics.
Els canvis que imposa la Generalitat no s’acaben de notar
Tot i aquests canvis que reclamen els empresaris a la Generalitat, tant Mas com Vila coincideixen a celebrar l’esforç i la reducció de la burocràcia. Ara bé, també coincideixen en el fet que pels empresaris no ha tingut massa impacte. En aquest sentit, el director de l’àrea d’Economia i Empresa de Pimec apunta que aquest fet es dona per tres raons principals. En primer lloc, i el més important, és que la gran producció legislativa dels últims anys implica que la ràtio de creixement de nous tràmits que la xifra d’actuacions administratives eliminades en el pla del Govern. El balanç per als empresaris, doncs, acaba sent negatiu.
En segon lloc, Mas apunta que la qualitat de la legislació i els tràmits a Catalunya és molt baixa perquè és molt complicada. Hi ha encara, assegura molts colls d’ampolla que es resoldrien amb una profunda digitalització de l’administració. Tot i aquests contratemps, recorda que el Pla d’agilització administrativa ataca principalment aquestes mancances. Per últim, el representant patronal lamenta que la interpretació de la legislació, i com s’ha d’executar, és molt diferent en funció de l’administració allà on s’hagi de presentar un tràmit. En aquest sentit, demana homogeneïtzar els criteris per posar-ho més senzill per als empresaris.
De fet, un dels temes que més reptes planteja a l’hora d’homogeneïtzar criteris és l’urbanisme, que poden arribar a ser molt dispars en funció del municipi. Vila apunta que en temes d’urbanisme, ja els hagi de gestionar un municipi o la mateixa Generalitat, acostumen a ser els que més traves provoquen per als empresaris. Una percepció que també comparteix Mas, que reconeix que urbanisme és dels temes que més cal millorar a Catalunya. Ara bé, també recorda que amb els informes d’idoneïtat el procés es completaria molt més ràpid del que es fa actualment.
Cal lideratge per part de la Generalitat
Finalment, Mas recorda que la Llei de facilitació de l’activitat econòmica, i el decret de desplegament posterior, ja incloïa la possibilitat que la Generalitat pogués habilitar certes entitats per facilitar aquests informes d’idoneïtat. Ara bé, un any després de la publicació del decret encara no s’ha permès a cap entitat exercir aquesta figura i la majoria dels municipis tampoc ho ha fet. És per això que el director d’Economia i Empresa reclama que la Generalitat prengui un rol de lideratge en aquest sentit, ja que la resta d’administracions seguirien el seu exemple i tot començaria a funcionar molt millor. A més, assegura que davant de la por de molts municipis de perdre autonomia, podrien seguir fent inspeccions i controlant allò que es fa en el seu poble.
2 
