Barcelona és l’única ciutat del món que té al seu historial les tres grans celebracions esportives amb més audiència del planeta: els Jocs Olímpics, l’any 1992; el Mundial de futbol, de què la capital del país va ser seu l’any 1982; i la Copa Amèrica de vela, que arribarà al Port Vell l’any 2024 després de la decisió de Grant Dalton i l’Emirate’s Team New Zealand, els vigents campions de la competició, favorable a l’organisme que presideix Damià Calvet. El que fora conseller de Territori i Sostenibilitat, ara dirigent de l’Autoritat Portuària de Barcelona, recorda les “cares de sorpresa, en positiu” dels representants de l’equip neozelandès en rebre la proposta catalana. “Després de la crisi provocada per la pandèmia –apunta Calvet– necessitàvem un lloc on agafar-nos”. I Barcelona es va agafar a les regates.
El vicepresident de Barcelona Global, Daniel Puig, va ser un dels artífexs de l’aterratge del trofeu de l’Amèrica a la ciutat. En una sessió de la Barcelona New Economy Week titulada Public-Private Collaboration: America’s Cup, Puig ha celebrat un apropament a la taula de negociació entre totes es administracions del país impensable en altres àmbits. “Quan es parla de la Copa Amèrica, aparquen les seves discussions i l’esdeveniment és tot el que hi ha”. Estat, Generalitat i Ajuntament, comenten les cares visibles de la Copa, comparteixen el potencial que té com a palanca de transformació de la ciutat en un moment de grans canvis. En paraules de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, “la població mereix atenció a la promoció dels seus negocis i la seva economia”. En dos anys, el teixit productiu barceloní tindrà els ulls del món a sobre.
“Ocupar durant tant de temps la primera plana de la informació esportiva no té preu”, recalca Calvet. La qüestió, doncs, és com aprofitar els milions de televisors encesos amb imatges de Barcelona al voltant del planeta perquè botigues, hotels, restaurants i fàbriques en surtin guanyant. Per a Gay, és essencial l’heterogeneïtat en els models. La “seguretat” del finançament i els acords públics, que ofereixen infraestructures perquè l’activitat sigui profitosa, necessiten de l’agilitat empresarial per no caure en trampes burocràtiques. “La iniciativa privada permet encetar processos que es veurien alentits pels tràmits i els permisos de l’administració”, argumenta la delegada, tot instant Generalitat, govern espanyol, ajuntament i diputació a ocupar un lloc com a font de finançament i facilitador normatiu perquè la Copa Amèrica activi també l’economia ciutat endins.
Herència olímpica
El delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, defensa que hi ha una aparició al Port. “Ens ha tornat a baixar l’esperit olímpic amb la Copa Amèrica”, ironitza el representant estatal. Talment com els Jocs del 92 van donar per primer cop protagonisme al Mediterrani dins l’economia de la regió metropolitana, el mar ha de servir per disparar i transformar l’activitat productiva del país en un moment que Gay qualifica de “transcendental” a Europa. Per a Calvet, replicar el 92 amb aquesta competició obre la porta a generar noves indústries de serveis i turisme a la regió, com va passar amb els creuers ara fa 30 anys.
La petjada que deixa a Barcelona un esdeveniment d’aquest calibre la fa recuperar, opina Gay, la seva “marca i lideratge” a l’Estat i al sud d’Europa. En aquest sentit, que el debat públic sobre la seva organització s’estigui donant ara, i no a finals de 2023, aporta especialment en la seva traducció en la millora de les vides, els negocis i els treballadors barcelonins. “En parlem dos anys abans perquè després, quan se celebrin, recollim millor els fruits”, raona la delegada.
Una Copa verda
Calvet relliga els esforços del Port de Barcelona per fer realitat la transició energètica amb el caràcter sostenible que la ciutat vol donar a la Copa. Qüestions com les exigències de càrrega elèctrica i d’hidrogen de les embarcacions de suport estan cobertes sense obres addicionals. Ja hi havia, explica, “les infraestructures per fer funcionar” un esdeveniment esportiu centrat en la navegació com el que arribarà el 2024. Gay, en una línia similar, reitera la rellevància de la col·laboració entre empreses i administracions per fer servir l’aparador de la regata per promocionar “una economia verda” com la que aporta la ciutat i el conjunt de la regió metropolitana.
L’avenç tècnic en termes de sostenibilitat del Port permet, dins el sector de la navegació, somniar amb innovacions trencadores en el context de la copa. El director general de la Fundació per la Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB) Ignasi Armengol considera un “gran pas” haver posat les primeres embarcacions amb hidrogen verd en una competició d’aquestes característiques. Apunta, així, cap a l’electrificació dels grans vaixells, un projecte que Calvet s’ha marcat també com a meta estratègica de l’organisme que presideix. L’aplicació de tot plegat, conclou Armengol, faria de la Copa Amèrica “una important palanca transformadora” per a la ciutat.
