Sortir d’una empresa és sempre un procediment tens. Sigui en un sector industrial altament competitiu o en una xarxa de petits comerços locals, deixar una activitat de negoci afecta directament tota una cadena de valor: proveïdors, clients, treballadors perden l’estabilitat d’una referència ferma. 10 anys després de començar a rodar, la iniciativa Reempresa, impulsada per la patronal Cecot i la Fundació Autoocupació amb l’objectiu de transferir empreses, s’ha demostrat com un camí senzill cap a la tranquil·litat: segons les dades publicades pel departament d’Empresa i Treball, ha mantingut l’activitat de més de 3.700 negocis al país en la darrera dècada, en sectors i territoris diversos.
Al nucli de Reempresa hi ha la simplificació administrativa: quan un emprenedor vol abandonar el seu negoci –sigui per jubilació o per qualsevol altre motiu– s’assisteix en el d’altra forma farragós camí cap al seu traspàs. Els receptors, sovint persones físiques, de vegades altres empreses catalanes que volen ampliar la seva activitat, també formen part de la iniciativa. “El primer de tot és l’assessoria –apunta Magui Caviglia, actual propietària de la botiga barcelonina Usar y Reusar, un petit negoci de comerç de productes sostenibles traspassat recentment– una part assessora el venedor i una altra el comprador; sense interessos enfrontats”. Sortint d’una feina a una multinacional del sector de la moda, Caviglia celebra una assistència en tota una sèrie de gestions burocràtiques amb “uns recursos que ni sabia que necessitava ni m’hagués pogut permetre”.
La reemprenedoria, però, no és una alternativa viable només per a petits negocis. Empreses industrials, d’un abast i estructura més amples, han trobat en aquesta fórmula la seva via a la sostenibilitat més enllà de la carrera dels fundadors. Eduard Villanueva, administrador del grup Ditecsa, va incorporar a la companyia especialitzada en enginyeria tota una estructura instal·ladora per al sector energètic mitjançant l’adquisició de Ginstalnou. Dirigida per dos socis que es volien jubilar, la gironina va acabar aportant al grup enginyer solidesa en la seva pota energètica. En només tres anys, Ginstalnou ha multiplicat per sis la seva facturació –de 500.000 euros a uns 3 milions, informa Villanueva– així com la seva plantilla –de 5 a 30 treballadors–. Villanueva celebra la possibilitat d’encetar un procés com el que permet Reempresa, especialment per a empresaris “que volen cedir l’activitat i tenen un client viu”. El camí cap al sosteniment del negoci “no és fàcil de trobar”, argumenta l’actual administrador.
Les transicions cap a la nova propietat es poden donar en àmbits diversos, fins i tot dins de la família. Així es va concretar el traspàs de la terrassenca Factor4, especialitzada en la instal·lació i manteniment de plaques solars. El reemprenedor, Javier Martínez, és fill de l’anterior administrador, Antonio Martínez. Com recorda l’actual propietari de la firma, la primera intenció no era mantenir-la dins el nucli familiar, sinó simplement traspassar-la. Els càlculs de valor al mercat que ofereix Reempresa, però, fan entrar noves consideracions. “Et fan veure coses de l’empresa que tenen valor, i també maneres de fer que augmenti”, apunta Martínez. El procés, en el cas de la companyia de renovables, es porta a terme amb total normalitat. “El mercat ens diu quant és, i llavors en parlem”, recorda l’empresari.
Noves relacions amb la propietat
La fluïdesa de les relacions entre reemprenedor i cedent que les fonts consultades coincideixen a identificar en Reempresa faciliten una certa continuïtat d’acció, una inclusió, fins i tot, de l’estratègia sortint en l’actual. En el cas de Caviglia, les anteriors propietàries són, de fet, encara clientes d’Usar y Reusar. El principal canvi introduït per l’actual administradora del comerç, una ampla estratègia comunicativa en xarxes, “va ser al principi una mica xocant”, si bé el creixement –amb 10.000 seguidors més a Instagram en només uns mesos– ha justificat les seves tries. Del projecte original queda bona part de la visió social. “Usar y Reusar també educa, consciència”, celebra Caviglia. “El projecte no podia morir”.
Si bé en el cas de Factor4 l’anterior propietari manté un 24% de la propietat de l’empresa, la seva vinculació al dia a dia és limita al “suport”. Martínez explica, però, una estratègia de manteniment de les relacions amb clients i proveïdors que el seu pare havia elaborat durant anys d’activitat instal·ladora –”una transició llarga”, declara el reemprenedor–. “Em presenta la gent, corregim tot el que cal, i quan el client està còmode, llavors deixem anar”, narra Martínez, tot aclarint que “els clients se senten més còmodes” mantenint la veu del seu contacte tradicional a no massa distància. Les facilitats administratives introduïdes per Reempresa fan més accessible, a més, la transició del pur negoci. “És molt important traslladar els projectes que queden per executar”, el seu estat i implementació. “Que res del traspàs quedi en l’aire”, conclou el receptor.
En el cas de la integració de Ginstalnou a Ditecsa, el sosteniment de la relació entre l’anterior propietat i la nova ha estat encara més propera. Tant és així, que els dos socis fundadors es mantenen com a treballadors del grup. Un d’ells, més centrat en la instal·lació, es jubilarà el pròxim estiu; mentre que l’altre, especialitzat en l’administració i la relació amb clients, manté la seva activitat. “Això ha estat clau de cara als clients”, celebra Villanueva. En un sector energètic “d’un perfil molt tradicional”, mantenir el contacte amb les cares que s’han vist tota la vida és “importantíssim” per a la cadena de valor. “El client vol saber amb qui negocia, qui li portarà el projecte”, descriu l’administrador. D’aquesta manera, no només se sosté l’activitat de l’empresa, sinó que es mantenen els vímets del seu creixement.
Després de reemprendre
Els casos consultats constaten les bones perspectives per als processos de reemprenedoria. En el cas d’Usar y Reusar, la presència en xarxes –i amb ella l’abast d’un missatge que també forma part del model de negoci de la botiga– ha crescut substancialment en pocs mesos, si bé, com reconeix la mateixa Caviglia, els objectius empresarials no són, de partida, més ambiciosos del necessari. “Perquè Usar y Reusar continuï sent sostenible i honest, és poc escalable”, raona, tot apuntant que espera “poder continuar escrivint les notes dels productes a mà”. La comunitat, si bé reduïda, és molt activa, i amb un engagement elevat i tres xares socials per sobre de les cinc xifres, la reemprenedora es mostra satisfeta.
Més tradicionals són els indicadors del creixement de Ginstalnou. El creixement assolit des de la incorporació fa que l’ampliació d’activitat mitjançant reemprenedoria esdevingui una possibilitat real per Ditecsa en el futur. En endavant, projecta Villanueva, l’objectiu és un creixement geogràfic. “Ara estem intentant integrar a la zona de Barcelona una activitat de manteniment per a la indústria”, apunta l’empresari.
Per la seva banda, a Factor4 la renovació ja s’ha fet palesa. “Per característiques, era una empresa poc digitalitzada”, reconeix Martínez. Amb una transició tecnològica important aplicada des del trespàs, la terrassenca compta amb una “base sòlida per al creixement” –tant és així que ha fet pujar la facturació en un 33% des del març del 2022–. En endavant, la integració entre l’enginyeria i la instal·lació que la firma ofereix els seus clients els fa ampliar la seva proposta de valor cap a l’estalvi energètic, un camp “encara molt incipient al país”. “Tenim el disseny i l’enginyeria; la instal·lació i el manteniment”, celebra Martínez.
