Les expectatives del mercat per a les primeres hores després de l’informe de la CNMV sobre Grifols no admetien terme mitjà. Segons apunta el professor del màster en mercats financers de la UPF-Barcelona School of Management Xavier Brun, els dos escenaris que obria la reacció del regulador borsari a la crisi de la multinacional catalana estaven als extrems de l’espectre: o l’aval total dels comptes, que hauria de servir per fer caure els dubtes que l’espectre del deute i Gotham City Research havien fet volar sobre la firma; o una reformulació dels balanços forçada que els deixaria a les portes d’una bescantada ampliació de capital. Amb certs matisos, l’ens presidit per Rodrigo Buenaventura s’apropa més a la primera conclusió: malgrat les “deficiències rellevants” en la comunicació d’algunes magnituds, els estats fiscals –benefici operatiu i passiu, principalment– es “corresponen amb la realitat”. “Jo esperava una pujada, i una pujada forta, en el valor de l’acció”, declara Brun, que considera que els títols de la corporació estan marcadament infravalorats. La tendència, però, va ser oposada: després d’un petit repunt a l’obertura de la jornada del passat divendres, el valor a la borsa madrilenya va caure en prop de nou punts; i la recuperació d’aquesta setmana no ha estat encara suficient per donar-hi la volta.
A tancament d’aquest mateix dimarts, Grifols gaudeix d’uns encara joves brots verds: la catalana finalitza la darrera sessió al parquet madrileny amb un increment diari de l’1,75%, fins als 8,30 euros per títol; després d’haver escalat més de tres punts el passat dilluns. Roman encara per sota del valor de l’acció anterior al suport de la CNMV; i molt més encara dels 14 i escaig que registrava a principis del 2024, abans de la desfeta de Gotham. Els experts consultats per Món Economia apunten a un clar bloqueig “psicològic” per part dels inversors, que defineix una línia al mercat de difícil correspondència amb el valor de l’empresa.
“Els mercats són excessivament prudents davant una situació de risc”, declara el director d’Estudis i Economia de Foment del Treball, Salvador Guillermo. La patronal catalana ha estat un dels principals abanderats de Grifols durant el conflicte amb Gotham; arribant a fundar un nou grup de treball per estudiar la situació i impedir nous “atacs” des de firmes baixistes al “teixit productiu” del país. En aquest sentit, Guillermo lamenta que els potencials accionistes de Grifols encara pateixin per unes interpretacions dels llibres que considera “esbiaixades i tendencioses”, com les publicades pel grup nord-americà.
“El comportament de l’inversor és imprevisible; la confiança ho és tot”, analitza el professor d’estudis d’Economia i Empresa de la UOC Joaquim Clarà. Així, la confirmació de les xifres per part de la Comissió no ha estat suficient per forçar els capitalistes a un canvi de xip. “No ho veuen clar, molts d’ells es mantindran lluny”, es dol l’expert, que apunta que la “viralització” de l’informe de Gotham ha deixat marca sobre la marca Grifols. “Un estigma per al bon nom d’una gran empresa catalana”, afegeix Guillermo. Un estigma que no marxa a ulls dels shareholders malgrat que la posició del regulador confirmi que “les interpretacions de Gotham salten per la finestra”, segons diagnostica Brun. Els experts, val a dir, mantenen una important dosi d’optimisme respecte del futur de la companyia: després de tancar el 2023 amb ingressos rècord propers als 7.000 milions d’euros, el professor de la UPF-BSM eixuga les pors de les finances catalanes: “és qüestió de temps que el pacient surti de la UCI”, compara.
Fonaments per a l’ofensiva
Grifols, val a dir, no es trobava en la millor situació de la seva història ja abans de l’informe de Gotham City Research: l’intens endeutament dels anteriors cursos, vinculat a les operacions als Estats Units, el creixement inorgànic o els nous centres de plasma, va pesar sobre la valoració de l’empresa. 9.000 milions d’euros de passiu, davant un benefici operatiu inferior als 1.500 milions, ja havien posat en alerta els mercats. Els tempos, a més, no ajuden, en tant que els venciments del 2025 s’eleven fins als 2.000 milions. No en va, d’ençà del màxim superior als 33 euros per acció assolit el febrer del 2021, la farmacèutica catalana havia perdut més de la meitat de la seva cotització a l’Estat, fins als poc més de 14 euros registrats a finals del 2023. Les operacions per revertir la situació –un ERO pactat a principis del curs passat i vendes d’actius, la més rellevant la de Shanghai RAAS per uns 1.600 milions, a l’espera d’aprovació per part de les autoritats xineses– funcionen com “senyals”, segons Clarà, de possibles escletxes a la comptabilitat.
Ara bé, l’operativa de Grifols, segons els experts consultats, era prou sòlida per sostenir uns nivells d’endeutament que, recorda Guillermo, “ja eren coneguts per tothom”. En altres casos que es van tancar amb importants beneficis per a Gotham –i amb el tancament de l’empresa investigada, com és el cas de l’espanyola Gowex l’any 2014– el vehicle va tenir molt fàcil relacionar els punts cecs als estats financers amb males praxis comptables. En el cas d’una multinacional com la catalana, “cuinar els llibres és molt més complicat”, analitza Clarà.
Cert és, però, que l’augment del deute va xocar amb un segon factor que va afegir tensió a la situació de Grifols: una incapacitat –temporal, segons l’empresa– per generar flux lliure de caixa que feia dubtar de la seva capacitat per eixugar el deute. Ara bé, segons la multinacional, entre el 2025 i el 2027 haurien d’amassar més de 2.000 milions d’euros en aquest concepte, gràcies a les reestructuracions internes, la bona marxa de l’activitat comercial i algunes desinversions. Aquest retorn a la liquiditat ha estat un dels grans factors per sostenir la confiança inversora: de fet, quan el responsable financer de la companyia Alfredo Arroyo va anunciar aquests càlculs, el valor de l’acció va tornar a superar les dues xifres –per després tornar a caure per la manca d’auditoria del balanç del 2023, en un dels capítols de la llarga tragèdia de Grifols en el primer trimestre d’enguany–. Val a dir que, per a bona part de les referències borsàries, la caixa de la catalana no ha estat mai qüestionada: en un informe publicat pocs dies després del primer atac de Gotham, S&P hi va garantir “líquid suficient per a tot l’any”.
De la volatilitat al valor: perspectives “optimistes”
Aquesta “sortida de la UCI”, doncs, vindrà marcada per la capacitat de Grifols de tornar a imprimir confiança sobre els seus inversors. Segons Brun, de fet, la resistència a recuperar els valors anteriors a la crisi no indica necessàriament que el capital no confiï en l’empresa a llarg termini; però sí que, després del daltabaix, busca certeses. Inversors especialment estables, com ara els fons institucionals, romanen a l’espera, segons l’acadèmic, que es compleixin les previsions d’ingressos i generació de liquiditat que estima la companyia. Per al professor, de fet, el valor real de la catalana –un concepte, val a dir, prou aliè a les dinàmiques dels mercats financers– està proper al del 2021 i, en el cas que les estimacions es compleixin i les operacions de venda que esperen el sí regulador tirin endavant, el 2025 podria portar una acció de Grifols “al voltant dels 20 euros”; més del doble del preu actual.
Similar és la valoració que en fa Guillermo, que considera que els cauts inversors esperen que marxin tots els núvols de volatilitat per tornar a entrar en un valor. “Grifols vol rescabalar-se”, apunta l’economista de Foment. En aquest sentit, no només l’èxit de les operacions serà rellevant; també ho serà la resolució de la demanda per difamació que la catalana ha interposat al jutjat del Districte Sud de Nova York contra Gotham –una sentència per a la qual els experts són especialment optimistes després del posicionament de la CNMV–. L’operativa de la farmacèutica, però, també prendrà especial pes en un retorn a forma que encara, a ulls de Clarà, no està assegurat. “Grifols hauria de tenir molt bons resultats i mantenir-se a les principals carteres del mercat sanitari per recuperar els màxims del 2021”, comenta el professor de la UOC. Ara bé, amb la informació pública a hores d’ara, les alces estan poc menys que assegurades. “Tornar als 14 o 15 euros és molt possible”, conclou l’economista.
