Nvidia ha esdevingut, en els darrers dos anys, el notari de la salut de la gran indústria tecnològica. Quan el capital confia en les inversions TIC, la multinacional que dirigeix Jensen Huang es dispara fins a màxims gairebé inaudits; mentre que sempre que les carteres dedicades a la IA es refreden, se senten esternuts al campus de Santa Clara. L’escalada del valor de l’empresa, abans coneguda només entre els amants dels videojocs, no té parangó històric: el 2022, un títol d’Nvidia valia poc més de 12 dòlars. Tres anys després, frega els 159, un increment del 600% en només 36 mesos que ha contribuït a l’excepcionalitat borsària de les big tech estatunidenques.
Ara, aspira a arribar a un nou cel: si supera els 163 dòlars per acció, la seva capitalització total s’elevarà per sobre dels 4 bilions de dòlars, uns 3.4 bilions d’euros; i esdevindria l’empresa més valuosa de la història només uns mesos després d’entrar al club dels 3 bilions i desbancar Apple del calaix més alt del pòdium. Els analistes estan desconcertats, perquè, tot i el valor disparat, no hi ha indicadors que apuntin a un sobreescalfament de l’acció. “No tenim signes de sobrecompra”, detalla l’expert en direcció financera i professor d’Economia a la UOC, Joaquim Clarà. De fet, el consens dels observadors és encara més ambiciós, amb una mesura objectiu de 174 dòlars per títol, un nivell que l’aproparia als quatre bilions.
La clau d’Nvidia, com apunten els experts consultats, és la seva immensa demanda. No només en termes quantitatius: els principals jugadors de la indústria miren cap a ella a la cerca d’unitats de processament gràfic i xips de memòria essencials per implementar qualsevol solució avançada d’intel·ligència artificial. A la cartera de clients que domina Huang destaquen compradors de l’escala de Microsoft, Apple, Amazon o Alphabet, la matriu de Google. Per tant, cada cop que una gran tecnològica anuncia una nova inversió capex en l’avenç de la IA, és Nvidia qui apareix a l’altra banda dels contractes.
Això significa, però, que qualsevol ombra de dubte a tots els racons del món tecnològic acaba arraconant el seu valor. De fet, durant la segona meitat del 2024 va perdre la condició de firma més valuosa del món en favor d’Apple, llastrada per diversos cicles baixistes en la confiança dels inversors a curt termini en la IA. També l’efecte Trump els va afectar: l’únic fabricant del món que pot assumir els seus dissenys, TSMC, es troba a Taiwan; fet que fa perillar qualsevol aliança comercial entre amenaces d’aranzels. Ara ha tornat a escalar al seu pic històric, acompanyada, en paraules de l’analista de mercats Javier Cabrera, d’un “rebot del mercat americà general liderat per les 7 magnífiques”.
Les oscil·lacions de la IA, entre conjuntures i amenaces
Així, sempre que el capitalistes de Nova York han tremolat en la seva aposta per la IA -amb els aranzels, o en alguns períodes de resultats trimestrals en què les magnificent han incomplert les previsions-, Nvidia ha estat la principal víctima. Sense anar més lluny, amb els primers anuncis de barreres comercials amb la Xina, els títols van perdre prop d’un 40% de la seva pistonada: el passat mes de febrer, van caure per sota dels 100 dòlars, una davallada històrica en només un grapat de setmanes. Per a Clarà, aquestes batzegades responen a l’activitat dels inversors curt-terministes, molt més marcada per la percepció del benefici immediat. “Les pujades són estructurals, mentre que les baixades depenen de la conjuntura”, sosté l’expert. Menys falaguera és la visió de Cabrera, que veu en la inestabilitat passada una prova dels futurs obstacles que podrien frenar el creixement de l’empresa. “Pràcticament tot el seu valor és a futur”, apunta l’analista: és a dir, els inversors no veuen retorns immediats en el negoci de la IA, sinó que hi aposten per les projeccions que en fan a tres, cinc o 10 anys vista. “I això genera més incertesa que en qualsevol altre punt del mercat”.
Tot i això, l’empresa ha aconseguit saltar per sobre de la desconfiança dels observadors externs. Va tancar l’any fiscal 2025 amb beneficis històrics, prop dels 73.000 milions -un 113% més que l’any anterior-; mentre que ha començat l’exercici 2026 encara a l’alça. Els ingressos fins al març d’enguany es van expandir fins als 44.000 milions de dòlars, un 69% més que un any abans. El balanç, com recorda Cabrera, ha superat amb molt les expectatives del consens financer, que preveia un refredament a causa de la guerra comercial amb la Xina. “Els aranzels no han fet tant de mal com s’esperava, i això ha disparat la confiança inversora”, continua l’analista. Tot i això, el mateix Huang ha reconegut que la política comercial de la Casa Blanca pot “aïllar completament” l’empresa dels seus clients xinesos, que consten entre els grans consumidors de solucions d’IA del planeta. Per tant, la perspectiva per al futur immediat és, com a mínim, incerta.
Els tres enemics de les targetes gràfiques
De fet, les primeres hores de la jornada local al Nasdaq, el selectiu tecnològic novaiorquès, han refredat els ànims a Santa Clara: els títols s’han deixat prop de sis dècimes, i ja cotitzen per sota dels 158 dòlars. Ho fa a només 24 hores de la fi de la treva aranzelària oferta per Trump als seus socis comercials, ancorada pels temors dels compradors a un nou forat borsari com el del febrer. “Els especuladors veuen la saturació al mercat i surten cap a valors refugi”, diagnostica Clarà.
Tot i el caràcter conjuntural d’aquest retrocés, hi ha pulsions baixistes en l’entorn immediat de l’empresa. En primer lloc, la dependència de TSMC, que limita la capacitat productiva. La taiwanesa és l’única firma capaç d’assemblar xips de menys de 7 nanòmetres, els que dissenya Nvidia. “Les fàbriques de Taiwan ja estan al límit, i, sense elles, no es podrà proveir a tot el mercat”, avisa Cabrera. Els límits fabrils de la Semiconductor Company, com les barreres comercials, poden crear forats que hagin de tapar les empreses locals. Les fonts financeres consultades miren cap a la gran tech xinesa i, principalment, cap a Huawei. “És possible que hi treguin quota de mercat al país, i acabin per menjar-se-la”, sosté. El topall xinès podria empitjorar les condicions que han fonamentat la recent pujada, i dificultar que “superin les expectatives en pròxims trimestres”. Un alentiment dels ingressos per sota de les projeccions exteriors, ja molt exigents, pot posar un nou topall al valor en el mercat obert.
Finalment, els clients d’Nvidia, fins i tot els estatunidencs, són conscients que depenen molt d’ella, segurament massa. D’aquesta manera, mentre continuen consumint els seus productes, algunes de les grans tecnològiques busquen desenvolupar els seus propis xips de memòria i gràfics. Ja s’atribueixen iniciatives en aquest sentit a Amazon, Meta i Alphabet; i, en menor manera, a Microsoft. En cas que ho aconsegueixin, la part del pastís que es quedi a les arques de Santa Clara serà molt més petita; i, amb ella, el valor de l’acció. “Totes les forces competitives fan pensar que Nvidia tindrà menys pes a la indústria, i una major competència”, argumenta Cabrera, que afegeix la també fabricant de GPUs AMD a la llista de rivals immediats.
La triple amenaça, però, encara no ha fet mal a la cotització; fet que confirma que els accionistes més dinàmics encara hi veuen valor a curt termini. De fet, dels més de 80 analistes que observen Nvidia, més de 70 recomanen comprar encara més accions; mentre que només un demana als seus clients que venguin. Per a Cabrera, el capital “està esperant que estigui més a prop l’arribada de la competència”. “Les expectatives suggereixen que encara queda temps”, rebla l’analista; temps suficient perquè Huang i els seus deixin enrere el sostre històric de la borsa.
