La logística d’última milla és un dels sectors en auge a Catalunya. L’auge del comerç digital durant la pandèmia ha enquistat la impulsivitat i la immediatesa en els consumidors catalans i les ciutats comencen a patir-ne les conseqüències. És per això, que les companyies aposten per noves fórmules per continuar oferint el màxim rendiment possible, sense posar en joc la salut de les ciutats catalanes. El problema principal, però, és el doble vessant d’un client malacostumat i un teixit empresarial que encara no ha integrat la sostenibilitat com a pilar essencial del seu model de negoci.
En el marc del Saló Internacional de Logística (SIL), les empreses han presentat les propostes més innovadores del sector, entre elles, solucions per descongestionar el mercat català de l’enviament de paquets. L’alternativa més explorada són els hubs o microhubs, centres tecnològics als afores de la ciutat on s’acumulen tots els paquets perquè des d’allà es reparteixin. Les operadores gestionen la connexió d’aquestes instal·lacions fora del nucli urbà i una xarxa de punts de recollida repartits per Barcelona, des d’on els usuaris poden recollir el seu paquet. “Són les bústies del futur”, explica Georgina Coll, la cap d’operacions de Columnat, una companyia catalana que es dedica a gestionar paquets.
El producte que presenta Columnat és la principal novetat del sector. Aquestes bústies repartides pel centre urbà són l’aposta de diferents empreses que, tot i que no totes renuncien a l’entrega a domicili, reconeixen que els punts de recollida són una solució més que factible. Amb els seus matisos, les empreses catalanes del sector de l’última milla treballen en direccions similars. És el cas de Geever, una empresa catalana que està revolucionant el sector dels punts de recollida. “Tenim un total de 40 microhubs a la ciutat, aproximadament a uns 750 metres de tots els usuaris”, diu Lluís Framis, director de vendes, màrqueting i comunicació de Geever.
A més, aquest model de repartiment dels paquets que presenten les noves empreses del sector logístic català ataca de soca-rel un dels principals problemes del sector. “Amb la nostra solució reduïm a zero la despesa logística de l’absència domiciliària”, explica Coll. I és que, gran part de les comandes acaben sent retornades, o bé els repartidors fan diferents viatges per no trobar a ningú al domicili on ha de ser enviat el paquet. Coll alerta, doncs, que es necessiten més solucions com la seva perquè ella mateixa assegura que “els canals no s’estan adaptant a les necessitats dels usuaris”.
La supervivència de l’entrega domiciliària
Amb la taxa Amazon, l’ajuntament ha posat la primera pedra per construir el que hauria de ser un futur més sostenible per a la ciutat de Barcelona. Precisament des del SIL, empreses del sector reivindiquen un cop més la necessitat d’apostar per models respectuosos amb el medi ambient. Així doncs, sembla que l’entrega domiciliària hauria de tenir els dies comptats. “Barcelona aposta per un model com el nostre”, celebra Framis. La companyia catalana també es dedica a repartir paquets, però evitant utilitzar furgonetes o qualsevol vehicle que sigui contaminant o provoqui congestió a les ciutats. En comptes d’això, el seu principal mètode de transport són les bicicletes o els patinets elèctrics. “Ens prenem la sostenibilitat de manera molt seriosa”, explica Framis qui afegeix que “tampoc utilitzen la càrrega i descàrrega de la ciutat per evitar la congestió”.
Una opció que també ha posat en marxa Shargo, una altra start-up catalana que treballa amb les entregues domiciliàries de manera sostenible. Ambdues empreses encara conserven el repartiment de paquets al domicili, però busquen la manera de tenir un impacte mínim. “Treballàvem amb furgonetes, però hem decidit anar prescindint d’aquest servei”, explica Albert Badia, tècnic de l’equip d’operacions de Shargo. D’aquesta manera el client no canvia per complet de model de recepció, però es milloren les condicions tant dels repartidors com de l’entorn.
Tot i això, Coll es mostra molt més contundent amb l’eliminació de les entregues a domicili. De fet, ella mateixa assegura que hi ha molts més factors positius que donen suport a la recollida en punts estratègics. “Si veiem tants punts de recollida escampats per la ciutat és perquè s’ha convertit en una fórmula que funciona”, diu la cap d’operacions de Columnat. No obstant això, l’entrega a domicili no és una pràctica obsoleta i encara té molta importància pels consumidors. “Hem acostumat el client a tenir el poder de decidir quan i com”, explica Framis.
Desfer-se de la cultura de la immediatesa
Seguint en la mateixa línia, el director de vendes de Geever explica que una de les parts més complicades per fer funcionar aquest engranatge és la complicitat dels clients en aquest canvi. Tot i que ell assegura que moltes empreses incorporen la sostenibilitat en la seva proposta de valor gràcies a les demandes dels clients, encara hi ha molta desinformació. “S’ha de poder explicar al client que la millora de la logística es paga”, diu Framis. En aquest sentit, el directiu apunta que funciona com una reacció en cadena i, per tant, les empreses començaran a canviar en el moment que també ho facin els usuaris. “Actualment, ens trobem amb només amb un 50% de les empreses disposades a assumir els costos d’aquest canvi”, lamenta.
El sector logístic continua jugant un paper essencial en el canvi de model econòmic del futur. Amb la sostenibilitat per bandera i la necessitat de desaprendre alguns comportaments que ha sobrecarregat el sector, les companyies catalanes veuen amb bons ulls la nova etapa del sector. “És una tendència que està molt viva dins del sector català i totes les empreses estem anant en aquesta mateixa línia”, defineix el tècnic de Shargo.
