La hipotètica recuperació de Grifols arran de la crisi generada per l’informe del fons especulador Gotham City Research el passat mes de gener es troba, pràcticament setmana a setmana, amb nous obstacles. Després d’una primavera de certa tranquil·litat, en què la catalana fins i tot va recuperar breument els 10 euros per acció, l’agència de rating estatunidenca Moody’s han rebaixat la valoració de les accions de la companyia fins al nivell B3, el quart esglaó dels bons especulatius -és a dir, aquells títols percebuts com de baixa qualitat, recomanats per a inversors que cerquen generar rendibilitats comprant a la baixa-. La decisió dels nord-americans ha suposat un cop gegantí per a la valoració d’una de les locomotores de la indústria catalana: en només unes hores, la firma d’hemoderivats ha caigut prop d’un 13%, amb dos tancaments consecutius per sota dels 8 euros per acció, nivells propis dels pitjors moments de l’ofensiva de Daniel Yu del primer trimestre. “No hi ha un bon sentiment al mercat”, constata a Món Economia el professor dels estudis d’economia i empresa de la UOC Joaquim Clarà. La volatilitat, segons les veus expertes consultades per aquest mitjà, acompanyarà l’empresa, com a mínim, a mitjà termini.
Poques hores després del batzac de Moody’s, Grifols va emetre un comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors recordant les seves posicions, en un clar intent d’imprimir tranquil·litat al mercat de cara a l’obertura de la borsa d’aquest divendres. En un primer moment, val a dir, ho va aconseguir, amb un lleuger repunt del 3%; si bé ha tancat la jornada als volts del mateix valor de dijous al vespre. En la seva missiva al regulador borsari, la companyia de Thomas Glanzmann i Nacho Abia va adreçar diverses de les preocupacions llançades per les agències, especialment pel que fa a l’endeutament. Amb la llargament preparada venda del 20% de Shanghai RAAS a Haier, amb un valor de prop de 1.700 milions d’euros, la catalana acumularia una liquiditat de 2.400 milions, més que suficient, recorden, per fer front al conjunt de venciments de deute dels pròxims dos anys. No hi hauria, doncs, finalitzacions de passiu fins al 2027, fet rellevant, apunta a aquest mitjà el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat. El marge de maniobra generat per la venda de SRAAS i la col·locació de 1.000 milions d’euros en bons sénior del passat mes d’abril fan que hi hagi temps, a parer del professor, per “recuperar la generació de caixa” que els mercats veuen absent. “L’escenari més probable que veig és que, abans d’un o dos anys, el flux de caixa torni a ser suficient”, postil·la Amat.
La generació de líquid, val a dir, és una de les principals preocupacions de Moody’s a l’hora d’apreciar la rellevància del deute de Grifols. Al ritme actual de capacitat de caixa -cal recordar que el mateix Abia va marcat el flux de caixa lliure com el gran repte de l’empresa a mitjà termini després de tancar el primer trimestre de l’any amb uns 230 milions negatius-, la catalana es mantindria “al rang de B3 en els pròxims 12 a 18 mesos”, exactament el temps que Amat calcula que la firma necessitaria per recuperar una relativa normalitat en la seva activitat. Tal com recorda el catedràtic de la UPF, ja abans de l’atac de Gotham, Grifols venia d’anys de retrocés en el seu valor arran del refredament que va suposar la pandèmia. El pic històric de la cotització de la firma d’hemoderivats, en línia amb aquesta lectura, arriba el febrer del 2020, just abans del confinament, amb més de 30 euros el títol. La covid, però, el va fer desplomar “per la naturalesa del seu sector”; i el rendiment regular encara no hi era present quan Yu va llançar el seu atac baixista. Malgrat aquesta realitat, els experts consultats es mostren “sorpresos” per la decisió de Moody’s, que Amat qualifica de “curtterminista”. “Moody’s emet el seu rating amb les projeccions a llarg termini que té ara mateix; però els canvis venen molt ràpidament”, afegeix Clarà.
La “lenta” recuperació de la confiança
“Els mercats no s’aturen; i menys als Estats Units”, prossegueix Clarà, que crida a esperar el desenvolupament del pla estratègic de la companyia per valorar la seva resiliència davant els esdeveniments del present curs. Tant el professor de la UOC com el de la Pompeu Fabra confien, més enllà de la situació financera de la multinacional, en el seu model de negoci. El sector biofarmacèutic, subratlla Amat, està “a l’alça”; i els productes de Grifols romanen atractius per a compradors i reguladors. Sense anar més lluny, el passat 17 de juny la Food and Drug Administration nord-americana -l’agència federal encarregada d’aprovar, entre altres qüestions, el salt al mercat de productes alimentaris, medicaments i altres béns de consum- hi va donar el sí definitiu a un nou tractament d’immunoglobulina. En qualsevol altre context, una fita d’aquesta mida serviria per augmentar substancialment la cotització de qualsevol empresa. Enmig, però, del terratrèmol que viu Grifols, la informació va servir per, amb prou feines, mantenir el valor de les accions. Els moviments de Yu i Moody’s han servit, apunta Clarà, per imposar mesures de precaució sobre els inversors. “Si vas comprar accions quan estaven a 14 euros, ja has perdut; i potser els 8 actuals els prefereixes invertir a una altra empresa a l’espera que es calmin les aigües”, raona l’expert; tot apuntant que “amb qualsevol mala notícia, la gent s’espanta i ven”.
Aquest fonament material, la potència del negoci, ajuda, a parer d’Amat, a que “l’empresa de moment resisteixi” una situació que, en casos de mala gestió més flagrants, ja hauria fet caure molts altres actors del mercat. En aquest sentit, el catedràtic denuncia un focus excessiu de l’economia financera sobre aquests moviments immediats, sense tenir en compte “què passarà en el futur a llarg termini” de les companyies analitzades. “Les valoracions no tenen en compte la fortalesa del sector, els nous productes” i altres qüestions purament vinculades a l’activitat industrial de la companyia, que superen amplament la seva situació borsària. De fet, observant únicament els actius de la companyia, Clarà recorda que “si fes líquid tot allò que té a curt termini, tindria un fons de maniobra molt ample” -és a dir, marge suficient per enfrontar tots els venciments de deute-. És, opina, d’esperar que aquesta liquidació de certes participacions, com en el cas de SRAAS, esdevingui una certa constant fins que no es recuperi la normalitat; atès que el clatellot de Moody’s obliga a “continuar l’estratègia de rebaixa del deute” de forma agressiva.
Objectiu 2025
Tal com reitera el professor de la UOC, els canvis en el món financer són pràcticament immediats; i fonamenten horitzons sovint oposats entre ells només amb setmanes de diferència. Així, la progressiva publicació de resultats de l’empresa, si aquests continuen essent positius -cal recordar que el balanç final del primer trimestre hi va deixar uns guanys superiors als 21 milions d’euros, després de les importants pèrdues del 2023, encara sota els efectes de la reestructuració- ajudarà a estabilitzar la percepció dels possibles inversors. A finals d’enguany, a més, es culmina també la transformació de la cúpula: el 2025, Thomas Glanzmann deixarà totes les funcions executives, concentrades en la seva figura a finals del 2023 -un moviment que, a parer de Clarà, serà un “pas clau” per convèncer els accionistes de la bona gestió d’Abia-. Les entrebancades en el govern corporatiu, diagnostica Amat, són usuals en “empreses familiars que passen a una estructura professionalitzada”. En opinió del catedràtic, la sortida de la família fundadora dels llocs de responsabilitat hauria de ser suficient per apaivagar els crítics. No és tan nítid per a Clarà, que considera que “queda feina a fer”.
Amb tot, la caiguda de valor de Grifols, segons estimen els experts consultats, no correspon amb el seu ritme de negoci. Les “resistències” que troben els títols de la farmacèutica catalana -límits per baix i per dalt difícils de superar, que es mantenen d’ençà dels primers atacs de Gotham- responen en grau considerable al fet que “molta gent roman a l’espera” d’una resolució definitiva de les escletxes financeres detectades pels baixistes. De fet, la CNMV encara s’ha de pronunciar sobre alguns detalls menors dels estats financers; si bé també queda en cartera el judici contra Gotham al jutjat de Nova York. Un cop es desencalli aquesta confiança, apunta Amat, es pot esperar una escalada en el preu, atès que “les accions -conclou- estan infravalorades”.
