L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol no pot evitar riure quan li pregunten per l’actualitat política. Poques setmanes després d’haver reconegut el seu suport a Junts a les eleccions del 12-M, el cap de l’executiu català durant més de dues dècades ha evitat ficar-se en terreny empantanat. “El món polític i les mobilitzacions socials a Catalunya no són tan assenyades”, bromeja davant una munió d’empresaris maresmencs. Un entorn històric de la comarca, Can Jalpí, a Arenys de Munt, acull una de les parades de la gira d’actes de celebració del 50è aniversari de la patronal catalana de les petites i mitjanes empreses, Pimec, conduïda pel president Antoni Cañete. Envoltat per alcaldes i líders empresarials del territori, Pujol s’ha desfet en lloances cap al teixit de negoci català. Enfront d’una actualitat política en què, a parer seu, manca capacitat d’entesa, el diàleg social sembla sostenir la resta de l’estructura catalana. “Som un país que va millor del que podria semblar”, adverteix; gràcies als empresaris. Ho som, matisa, malgrat que “políticament no anem bé”. Quan li han demanat que elabori, però, ha rebutjat entrar en detalls: “Ara sí que m’hi estaria dues hores”, ha reblat, entre les rialles de la sala.
Profeta a la seva terra, Pujol no s’està de recordar el seu arrelament al Maresme. “De Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, el Masnou, Vilassar i una mica Mataró, puc parlar del que vulguin”, reconeix davant un empresariat local entregat. A la fila zero, els alcaldes, precisament, de Premià de Dalt i de Mataró –Josep Triadó, de Junts; i el socialista David Bote– demostren que l’expresident és una entitat que supera certes fronteres polítiques catalanes. També cerca, de fet, saltar els límits entre el treball i el capital: atès el prospectiu bloqueig que s’albira al Parlament arran dels resultats dels darrers comicis, Pujol demana enteses per gestionar les coses del menjar. Emmirallant-se en les relacions socials dels “països que realment funcionen”, demana davant el sector privat que “a l’hora de la veritat, s’arribi a acords” entre el món sindical i el patronal. “No sé si aquí estem tant en condicions de fer-ho”, lamenta. Cañete s’afanya a recordar, en una conversa entrebancada, els acords que el diàleg social han tancat en els darrers anys al país, des del Pacte Nacional per a la Indústria fins a la munió d’enteses per garantir la supervivència dels negocis durant la pandèmia. En reconeixement d’aquestes converses en l’àmbit productiu, Pujol recull el guant envia un dard als representants electes: “A veure si tothom es posa d’acord i aconseguim una mica de seny”, sentencia, reconegudament autoritari.
El problema de ser petites
Recordant el llegat familiar de petites empreses -“algunes es van arruïnar, però vam anar tirant”- Pujol diagnostica una manca de representació de la pime “allà on es prenen les decisions al país”. Posa d’exemple, en aquest sentit, Alemanya: la locomotora europea té “moltes grans empreses”, però les petites i mitjanes “han tingut una capacitat d’acció molt reconeguda”. En record a les cinc dècades de Pimec, hi ha lloat “tot allò que han aconseguit”; uns assoliments dels quals Cañete fa bandera allà on pot. El darrer, la inclusió al Consell Econòmic i Social espanyol, una de dues veus territorials, conjuntament amb Pime Balears, que aporten la perspectiva de fora de l’M-30 a un ens històricament madrileny. “És important que tot això s’acabi consolidant”, alerta Pujol, ateses especialment les resistències des d’altres bandes del món empresarial. “Sempre hi ha gent que no hi està del tot d’acord”, comenta, sense posar-hi noms. Sí que els ha esmentat el president de la patronal, que en la seva ponència, molt més llarga, ha destacat els agres retrets que la CEOE -la patronal espanyola de grans empreses- ha llançat contra Moncloa per l’entrada de les pimes catalanes i illenques al “pont de comandament” de les regulacions econòmiques a l’Estat.
En aquest sentit, Cañete s’ha mostrat especialment orgullós de les victòries empresarials aconseguides durant la seva estada a la presidència de Pimec; malgrat tots els malgrats. Davant l’empresariat, el dirigent ha sortit disposat a “retre comptes” respecte de les seves promeses electorals; entre les quals destaca les noves regulacions europees contra la morositat cap a les pimes o la recent escalada electoral a l’agrupació europea SME United, on des de Catalunya ostenten una vicepresidència. L’entrada de l’organització, que pren forma també a través de la jove Conmpymes, als espais de diàleg econòmic de l’Estat, ha estat tot un “terrabastall”, en les seves paraules. Val a dir que, tot i els records cap a la CEOE, Cañete no ha portat a primera plana les resistències de Foment del Treball, la patronal catalana de les grans empreses que forma part de la confederació que presideix Antonio Garamendi, a les seves passes endavant en el terreny representatiu.
L’amenaça del BBVA
Preguntat pels empresaris presents a la vetllada, Cañete ha reiterat les ja comunes crítiques de la patronal cap a l’OPA hostil del BBVA contra el Banc Sabadell. El principal focus de les preocupacions patronals se situa en el crèdit per a les pimes: la reducció de l’oferta, unida al batzac per al teixit català que suposaria la pèrdua del Sabadell, pot tallar substancialment l’accés a capital d’un engranatge necessitat de creixement. “Si tienes una línia de 500.000 euros amb cada banc, de la fusió no en sortirà una d’un milió”, alerta el dirigent empresarial. En cas que la fusió tiri endavant, continua, “perdrem capacitat de finançament”. En aquest sentit, demanen als petits accionistes de l’entitat presidida per Josep Oliu -molts d’ells també empresaris- que “actuïn com a empresaris”; i pensin més en els efectes a llarg termini de l’operació que no pas amb els seus beneficis immediats.
Celebració de l’amnistia
A la sortida de l’acte, marcadament empresarial i amb una molt reduïda càrrega política, Pujol s’ha aturat a valorar la llei d’amnistia aprovada aquest dijous al Congrés dels Diputats. “És una molt bona notícia, ens n’hem d’alegrar”, ha celebrat l’expresident. En el mateix sentit, durant l’esdeveniment, Cañete ha posat en valor que “hagi tornat a la política allò que no n’havia d’haver sortit mai”; en referència a la judicialització del conflicte nacional amb Catalunya per part de l’Estat espanyol.
