Els recomanadors de vot per als fons institucionals, els coneguts com a proxy advisors, prenen posicions definitives en una de les trinxeres clau de l’OPA hostil del BBVA al Banc Sabadell: la venda de la filial britànica TSB. El pròxim 6 d’agost, els accionistes del banc català decidiran en junta si aproven o no l’operació, valorada en un total de 3.400 milions d’euros, i que passarà a mans del Banc Santander l’activitat del Sabadell al Regne Unit. Les firmes Glass Lewis i ISS, dos dels proxies més importants del món, recomanen als grans inversors de l’entitat vallesana que acceptin l’operació, en tant que té “un racional estratègic sòlid i representa una valoració atractiva“.
Aquest moviment els allunya de l’oferta hostil del Banc de Bilbao; en tant que, com apuntaven diversos accionistes minoritaris a Món Economia i va contemplar el CEO César González-Bueno, és previsible que hi hagi una certa correlació entre el vot en l’operació TSB i l’adhesió o no al fullet d’OPA, que encara no ha rebut el vistiplau de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. De fet, ISS ha estat especialment explícit: en el seu informe per als fons d’inversió, el proxy assegura que, en les condicions actuals, “l’OPA no sembla atractiva”; i recorda que el BBVA té una finestra legal per retirar-la després de la junta de la primera setmana d’agost. Per la seva banda, Glass Lewis va pel mateix camí que la directiva del Sabadell, i apunta que els dos processos són independents; si bé reconeix el caràcter “defensiu” de la venda de TSB, en tant que “redueix l’atractiu de les sinergies” esperades per la Vela.
Ambdues entitats es remeten a l’evolució de les accions del Sabadell per fonamentar les seves opinions. A parer seu, la intensa revalorització dels títols catalans, que ara superen els 2,9 euros després d’haver passat diverses jornades el llindar dels 3, revela que el mercat aprecia la venda de TSB. Amb l’aquiescència dels inversors, a més, l’escletxa de valor de l’OPA es fa cada volta més gran. Ara per ara, amb el BBVA per sota dels 12,8 euros per acció, la prima negativa volta el 13%; una ràtio que, sobre el capital total del Sabadell -uns 15.000 milions d’euros-, es tradueix en un forat pròxim als 2.000 milions.
Els beneficis de la venda
Més enllà de l’encaix de l’operació Regne Unit, les dues firmes hi veuen virtuts corporatives. ISS, de fet, celebra que TSB es vendrà a un preu “superior a la mitjana dels seus homòlegs”. Cal recordar que les operacions de concentració bancària al país s’han tancat, en els darrers anys, a un preu 1,2 vegades superior al valor en llibres de l’empresa comprada; mentre que la filial del Sabadell es traspassarà al Santander per 1,5 vegades aquest muntant. A més, asseguren des de l’empresa, Sabadell encerta a concentrar-se al mercat espanyol, en tant que “elimina la complexitat d’operar en dos mercats i redueix el risc de canvi”.
Glass Lewis, per altra banda, descriu la venda com “estratègica i financerament sòlida”; i fonamenta millor el banc català al seu “mercat domèstic”, a on és més rendible. A més, argumenten, el nou capital sorgit de la transacció permetria encarar “oportunitats amb més potencial de retorn”. És a dir, compres de bancs petits i mitjans dins l’Estat espanyol, un segment en el qual el mateix González-Bueno ha reconegut sovint que “hi ha marge per a la consolidació”, a diferència de les grans finances.
De la mà d’ISS i Glass
El consell dels dos recomanadors va dirigit, principalment, als fons institucionals. El gran capital, cal recordar, conforma als volts de la meitat del capital del Sabadell. Entre els actors que guarden percentatges elevats d’accions catalanes destaca el fons nord-americà BlackRock, amb un 6,7%; així com l’asseguradora Zurich, amb un 4,3%. La segueix Fintech Advisor, amb un 3,7%, el grup Vanguard, que ostenta el 3,5%, i Dimensonal Fund Advisors, amb un 3,1%. Per sota dels tres punts apareixen firmes com Goldman Sachs (2,9%) o UBS (2,2%). Val a dir que, durant els primers mesos de l’OPA, el mercat assumia que els fons d’inversió hi donarien suport; si bé aquest s’ha anat aigualint amb el pas dels mesos. En diverses ocasions, el CEO català ha defensat que, en les condicions actuals, ni tan sols ells “veuen clara” l’operació.
