Les exportacions han estat, a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol, un dels salvadors d’una economia que ha mantingut el creixement en un entorn global especialment hostil. La intensa baixada dels preus energètics arran de l’excepció ibèrica va elevar la competitivitat de les empreses del país als mercats exteriors enfront de rivals comercials substancialment més cars. Amb uns preus alts però no tan alts com la resta, doncs, el sector internacional de la indústria catalana ha enllaçat, d’ençà de finals del 2022, rècord rere rècord. El setembre, però, es va truncar la tendència: segons dades de l’Idescat, les vendes fora de les fronteres van caure per primer cop en prop d’un any, amb un retrocés modest –de prop d’un 5%-, però significatiu atès el rol protagonista que aquesta variable havia tingut fins aleshores sobre el creixement econòmic. Els sospitosos habituals es van mantenir en xifres elevades, però amb tendències diferents: mentre que la poderosa química catalana, liderada pel pol industrial tarragoní, va poder celebrar un increment de valor d’un 3,1% durant el novè mes de l’any, l’automòbil, que havia protagonitzat un gir de 180 graus fins a l’estiu, va fer un llarg pas enrere, proper al 5% en termes interanuals. Així i tot, els dos subsectors industrials es mantenen, com confirmen les dades del ministeri d’Indústria, al capdavant del potencial exportador català; acompanyats d’una alimentació que es va estancar a finals del tercer trimestre, amb una pèrdua de valor lleugera, del 2,2%.
L’alimentari català, doncs, ha aconseguit mantenir-se en la seva línia fins i tot davant les adversitats macroeconòmiques, amb un clar protagonista: el porc. La carn de porcí, segons les dades de l’Idescat recopilades pel Món Economia, és cada any l’estrella del seu sector, amb valors que regularment superen els 200 milions d’euros mensuals des del 2019. Fins i tot amb els elevats tipus d’interès dificultant cada cop més l’accés a crèdit dels clients internacionals, el porc català -com a producte d’exportació- ha aguantat el batzac: els retrocessos al tercer trimestre han oscil·lat entre els cinc i els 16 milions d’euros, un baix percentatge respecte d’un valor total que s’han mantingut als volts dels 250 milions mes a mes. En total, la indústria porcina ha mogut a l’exterior productes per valor de 747 milions d’euros durant tot el tercer trimestre. De la vàlua conjunta generada al setembre per l’estable sector alimentari, així, les empreses venedores de carn porcina als mercats internacionals van aportar més d’un 23% -256 milions en comparació amb els 1.113 que registra l’institut estadístic per a tota la branca-. El porc ha mantingut si fa no fa el rendiment, a més, malgrat un progressiu retrocés de la demanda asiàtica: mentre que durant el primer trimestre del curs el valor de les vendes internacionals als mercats de l’Àsia -amb protagonisme xinès- va fregar els 370 milions; entre el juliol i el setembre s’ha quedat en els 164 milions d’euros. La davallada s’ha equilibrat, però, amb un lleuger creixement de l’activitat a l’Amèrica del Nord i amb vendes sostingudes als mercats de la UE.
Menys falaguera és la situació del sector del vi, que lidera amb molt la subsecció de begudes al sector exportador català tot i una contracció de vendes a l’exterior. Durant el mes de setembre, les empreses dedicades al vi fresc van registrar un retrocés en el valor del negoci forà de prop de 10 milions d’euros en termes interanuals, fins als 48 milions. Cap mes del darrer període tancat de l’any, de fet, mostra un augment respecte del curs anterior; un clar canvi de tendència si es compara amb les primeres setmanes d’estiu. Durant el mes de juny, tal com apunta l’institut estadístic, el vi català va superar per primer cop els 60 milions d’euros generats fora de les fronteres de l’Estat, amb especial demanda a Europa però amb un interès nord-americà creixent. La comparativa amb anys anteriors, doncs, no és favorable en un curs en el qual la sequera no ha deixat que els productors rendeixin al 100%.
La química va per barris
Si bé la majoria de grans subproductes industrials de les exportacions catalanes mostren estancaments si no caigudes profundes -per exemple, les exportacions de maquinària van retrocedir al setembre un 16,6% en valor en comparació amb el mateix mes del 2022- la química es manté com a excepció. L’increment de tres punts any a any la situa com l’únic dels sectors del pòdium exportadors amb un comportament positiu per acabar el tercer trimestre -també el té, val a dir, el sector agrari, amb una alça del 10%; si bé la seva facturació és substancialment més baixa-. Els medicaments o la química orgànica ocupen les primeres posicions a una potent indústria que va exportar en el període estudiat més de 2.000 milions d’euros; si bé enguany emergeix un nou competidor, més frívol que les seves contraparts: la perfumeria. Segons dades de l’Idescat, el juny d’enguany ha estat el primer mes en el qual la branca de perfums i aigües de tocador van generar als mercats internacionals un valor superior als 200 milions d’euros, un muntant que no ha tornat a caure d’aquest llindar. Així, el trimestre va tancar amb una activitat comercial a l’exterior valorada en més de 627 milions d’euros, lluny dels menys de 340 milions venuts durant el mateix període del 2022. Com en el cas del porcí, els perfums tenen a la Unió Europea el seu principal mercat, amb més de 92 milions d’euros moguts a països dins la UE; si bé sosté un bon registre a les Amèriques, amb prop de 25 milions facturats a l’Amèrica central i del sud i uns 21,8 milions generats a l’Amèrica del nord El líder absolut de la química és, però, el mateix de sempre: la farmàcia. Els medicaments, segons l’institut estadístic, van generar al setembre un valor total a l’exterior proper als 445 milions d’euros després d’un any d’importants batzegades; i aporten ells sols més del 20% del valor generat pel sector químic català.
Per altra banda, el canvi baixista de tendència s’ha notat especialment en un dels subsectors estrella del panorama empresarial català: la química orgànica. Durant el segon trimestre, impulsada pels baixos costos i la lenta transmissió de la política monetària del BCE, el valor de les exportacions d’aquesta branca de la indústria química va saltar fins als 1.847 milions d’euros, una xifra d’impossible comparació al país. Només al juny, d’acord amb l’Idescat, la química orgànica va exportar per valor de 771 milions d’euros, un salt astronòmic respecte dels ja reeixits 285 milions i escaig del mateix mes del curs anterior. En el tercer trimestre, però, la xifra s’ha moderat: malgrat que el juliol es mantenia part de la tendència, amb un valor total de 554,9 milions respecte dels 282 milions del 2022; l’agost i el setembre el sector ha tocat de peus a terra. Tant, de fet, que durant el novè mes de l’any el valor total ha experimentat un retrocés interanual proper als 25 milions d’euros, amb uns 256,9 milions venuts a l’exterior. El balanç final, en bona part gràcies a la resistència de principis del període, acaba per no ser del tot negatiu per a un sector de la química orgànica que ha aconseguit operacions als mercats internacionals per un valor total proper als 1.100 milions el tercer trimestre.
Regust amarg a l’automòbil
El comportament del sector de l’automòbil és el més atípic de la part alta de la taula exportadora. Des del febrer, les venedores internacionals de turismes i altres vehicles privats a Catalunya acumulen unes xifres internacionals d’escàndol, amb quatre dels darrers vuit mesos per sobre dels 1.000 milions d’euros en valor a l’exterior. Així doncs, els 924 milions facturats al setembre -tot i ser una xifra elevadíssima que en cap cas condueix a lamentar-se- es queden curts respecte de, per exemple, el juny, quan la indústria es va apropar als 1.300 milions. També signifiquen un retrocés respecte del novè mes del 2022, quan aquesta branca industrial va fregar els 975 milions, un rendiment a llavors inèdit que s’ha vist amplament superat durant el present exercici. Amb aquestes dades, però, el tancament del trimestre no és del tot reeixit, en tant que la dels vehicles de motor és la que més cau del pòdium exportador, amb un valor un 4,6% més baix que el setembre del 2022. Pel que fa als mercats objectiu de les empreses automobilístiques que exporten des de Catalunya, Europa no té rival, amb uns 645 milions generats als països de la UE i prop de 205 milions generats a la resta del continent. Només l’Amèrica central i del sud atreu compres significatives fora dels entorns comunitaris; amb un valor exportador de més de 50 milions a tancament del tercer trimestre.
