Fluidra és l’exemple que prenen per a si mateixes la majoria d’empreses catalanes que cerquen internacionalitzar-se. Amb una facturació de 564 milions d’euros el primer trimestre, la multinacional de piscina & wellness -el segon actor mundial a la seva indústria- fa més de cinc dècades que salta de les arrels al Principat cap a tots els mercats del planeta. “Hi ha hagut temporades de tot: hem rigut, però també hi ha hagut intriga i terror”, reconeix el seu president executiu, Eloi Planes, en la seva intervenció en el darrer esmorzar executiu de Foment del Treball i la consultora PWC. Entre la munió d’obstacles i batzegades que ha hagut de superar la cotitzada santcugatenca, però, el lideratge assegura trobar-se en un dels més perillosos. La guerra aranzelària encetada per Donald Trump -que l’empresari ha qualificat de “rifa”, davant els moviments erràtics del president dels EUA- a principis d’abril genera una “incertesa al sector” que pot marcar el seu futur immediat. “Frenem contractacions, frenem inversions, apugem els preus”, enumera Planes, entre els greuges causats pels obstacles comercials. A més, el full de ruta de la Casa Blanca, a parer seu, no arribarà en cap cas a bon port: l’objectiu de relocalitzar les cadenes de valor industrials fugades durant els 90 i els 2000 a l’Àsia o l’Amèrica Llatina és inabastable. “Com a bons americans, fabriquem molt poc als EUA. I tornar a portar la producció en massa al país és impossible”, declara l’empresari.
Tot i l’amenaça que suposen els aranzels, Planes celebra la “resiliència” del seu sector. Segons les anàlisis del seu departament financer, assegura, la catalana aconseguirà cobrir els costos excepcionals causats per les taxes amb línies productives més eficients i un augment de preus per al consumidor. Un factor, aquest darrer, que no hauria de restar-hi atractiu de cara a l’usuari final, atès que “tots els competidors estan en la mateixa situació”. De fet, assegura entre rialles que “l’impacte serà zero, o potser una mica positiu, perquè sempre deixem alguna cosa al calaix”. Pel que fa a l’alentiment de l’economia americana, Planes reconeix que llastrarà la construcció de noves piscines. “El 2024 només se’n van fer unes 60.000, molt poques”, recordava. Ara bé, aquesta línia de negoci només genera el 30% de la facturació global del sector. El 70% restant parteix del manteniment, una activitat “molt resilient”, que aguanta les batzegades macroeconòmiques. Així, els efectes del full de ruta trumpista podrien portar a “l’estancament” del món de la piscina, però no molt més enllà. “I, si aconseguíssim més certeses, potser veuríem fins i tot un lleuger creixement”, postil·la.
OPA al Sabadell: “calen bancs arrelats”
Durant la seva intervenció, Planes també ha deixat entreveure la seva oposició a l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell. Cal recordar que l’entitat vallesana va ser el primer gran inversor que es va afegir a la companyia, l’any 2002, amb una important injecció de capital i dos seients al consell d’administració. Segons el directiu, les aportacions del Sabadell van capgirar l’estratègia de la multinacional, i van encetar el llarg procés de fusions i adquisicions que l’han portat a ser la segona del món en la seva línia de negoci. “Ens van fer veure que el creixement inorgànic generava valor, i van ajudar al canvi generacional”, recorda. En aquest sentit, ha subratllat la necessitat de comptar amb “bancs arrelats al territori, que ajudin les empreses”, amb una referència velada a “la situació que viu” el banc català.
Arran de l’accelerada vinculada al Sabadell, de fet, Planes destaca la seva reeixida sortida a borsa l’any 2007. “Érem com el Barça de Guardiola: xutàvem de mig camp i la pilota entrava per l’escaire”, ha bromejat -tot demanant disculpes al president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, que ha hagut d’aguantar la respiració fins a la darrera jornada de LaLiga, fins que l’Espanyol ha assolit la permanència-. En contrast, durant la llarga sortida de la crisi financera del 2008 “mira que ho intentàvem, però no n’entrava ni una”. La multinacional va superar definitivament la dècada perduda per la Gran Recessió el 2017, quan va encetar la fusió amb Zodiac i va aterrar definitivament al mercat nord-americà. “D’ençà de l’operació, som els segons millors del món en el que fem, i ja comencem a veure el líder del pelotó, allà al fons, quan hi ha una recta llarga”, ha reflexionat el president executiu, aquest cop amb una metàfora ciclista. A mitjà i llarg termini, l’objectiu és apropiar-se del mallot groc. “Fem un cim i anem pel següent: la visió de futur és liderar el sector”, ha sentenciat Planes.
Empreses catalanes
El “gran repte” del creixement de Fluidra, segons el directiu, és mantenir-se arrelada. “Anem molt de baix a dalt”, ha defensat, en una estructura que es para a “escoltar” cadascun dels seus territoris. Ara bé, malgrat la “descentralització”, Planes sosté la necessària identificació dels empresaris amb el país. “Són un actiu de valor incalculable”, argumenta. Per mantenir aquesta bona pràctica, pren com a exemple el teixit alemany de mitjanes empreses, el conegut com a mittelstand. “Empreses especialitzades, arrelades, de mida mitjana i del seu nínxol”, ha definit. Davant els membres de Foment, ha enumerat els casos d’èxit de firmes catalanes que han superat aquest rang mitjà; des de Casa Tarradellas fins a Puig. Sobre aquests exemples, reclama “valorar la figura de l’empresari, que es vegi amb orgull i respecte”. Atrapat entre els 50 anys d’activitat i un futur transformat, doncs, Planes accepta la “motxilla” del llegat empresarial de Fluidra i del conjunt del teixit empresarial català. “La portem posada, i hem d’assegurar que tiri endavant”, s’ha compromès.
